Els mossos conclouen que Franch va matar Carme Gallart i es va desfer del seu cos a Osca per un mòbil econòmic

Captura de pantalla de la declaració del cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, el sergent Pere Sánchez, durant el judici contra Ramon Franch, el 13 de novembre. Foto: Roger Segura

La investigació dels Mossos d’Esquadra sobre la desaparició de Carme Gallart conclou que l’acusat, Ramon Franch, va matar la dona per un mòbil econòmic, arran de la querella per estafa en què ell s’enfrontava a una pena de 6 anys de presó i al pagament d’1,5 milions d’euros.

Així ho ha defensat aquest dilluns el cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes de la policia catalana, el sergent Pere Sànchez, en el judici que se celebra a l’Audiència de Tarragona. El dia dels fets, el 18 de juny del 2015, Franch va ser ubicat per les antenes de telefonia als Pallaresos -el poble on vivia la dona- i, més tard, el terminal de Gallart la va situar amb el seu presumpte assassí a un aparcament que ell utilitzava, a la Baixada del Toro de Tarragona.

Els mossos sostenen que, dos dies després, l’acusat es va desplaçar amb un vehicle prestat per una amiga fins a la zona de Tolba (Baixa Ribagorça) -amb el cadàver de la víctima dins el maleter- per desfer-se del cos en un indret indeterminat. Posteriorment, l’hi va retornar amb els vidres tintats, “impol·lut” i amb els seients encara “humits”, i els mossos hi van trobar restes de sang de la víctima.

Durant prop de dues hores, el cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD) ha desgranat al jurat popular els indicis que els han permès arribar a la conclusió que Franch va matar Carme Gallart. El sergent Pere Sànchez ha explicat que, després de confirmar que la desaparició no presentava cap mena de lògica, van explorar dues possibles línies d’investigació: la d’un crim passional -finalment descartada per la coartada del sospitós-, i la del mòbil econòmic, que assenyalava directament cap a Ramon Franch per la proximitat del judici per estafa, que estava senyalat pel mes de setembre.

Nega haver estat als Pallaresos

Franch va negar que hagués estat als Pallaresos el 18 de juny del 2015, però els mossos van confirmar que va ser-hi a les 10:38 hores gràcies al rastre del seu telèfon mòbil. Així mateix, mentre Gallart era vista per última vegada passades les onze del matí i no donava més senyals de vida, algú va engegar el seu telèfon a les 14:10 en un aparcament de la Baixada del Toro de Tarragona. Quatre minuts abans, el mòbil de l’acusat també havia donat senyal davant d’aquell aparcament, per la qual cosa els mossos els van poder ubicar al mateix lloc i al mateix moment.

Amb aquests indicis, els agents van sol·licitar ampliar el període d’anàlisi del senyal de telefonia mòbil. La primera revelació contundent va ser que, entre el 7 de maig i el 18 de juny, Franch va ser ubicat almenys una desena de vegades als Pallaresos, presumptament per fer seguiments de la dona, sense que constés que hi anés per feina de la seva immobiliària. De fet, l’acusat anava als Pallaresos sobre les 11 del matí, just quan Gallart solia sortir de casa per agafar l’autobús. Durant aquella estona, solia desactivar les dades que permeten la connexió a Internet.

Segons els mossos, el dia dels fets Franch va anar a dinar a casa i va fer vida normal. Dos dies després, cap a les 5 de la matinada, va sortir de casa seva en moto i es va dirigir a l’aparcament de la Baixada del Toro, ubicat molt a prop de la seva empresa. L’acusat va passar una hora a l’aparcament i, tot seguit, es va desplaçar en un Hyundai Atos que havia demanat prestat a una amiga fins al terme municipal de Tolba (Osca). La policia sosté que Franch duia el cadàver de la dona al maleter i que es va desfer del cos en aquella zona. Segons els mossos, Franch va desactivar la connexió de dades durant més de dues hores i mitja i, amb anterioritat, el 31 de maig del 2015, ja havia fet el mateix recorregut.

La Guàrdia Civil va estar buscant el cadàver l’any 2016 en diversos períodes, durant els mesos d’abril, juliol i novembre. Segons ha declarat el comandant de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Osca, l’àrea de cobertura i de possible ocultació del cadàver abastava fins a 2.000 hectàrees, era una zona “compromesa”, “amb moltíssima vegetació” i “molt agresta en molts llocs”. Malgrat els amplis dispositius, que van incloure gossos, equips detectors de metall i desenes d’efectius policials de diverses unitats, no es van obtenir resultats positius.

Pilar V., l’amiga que va prestar el vehicle a Ramon Franch amb el qual hauria traslladat presumptament el cadàver de Carme Gallart, es va posar en contacte amb els mossos quan es va assabentar de la detenció de l’agent immobiliari pels mitjans de comunicació. Ràpidament, la policia li va confiscar el vehicle per analitzar-ho i va poder corroborar, amb proves d’ADN, que hi havia restes de sang de la víctima a la zona del maleter.

Franch va indicar a una testimoni què havia de declarar sobre les restes d’ADN

La dona ha assegurat que l’acusat va instar-la a declarar uns fets que no eren certs. Segons han corroborat els mossos, l’agent immobiliari li va enviar una carta manuscrita des de la presó on sostenia que era “innocent” i on li indicava que digués que Carme Gallart havia pujat en una ocasió al seu Hyundai Atos i que s’havia colpejat el cap amb la porta del maleter mentre en treien unes bosses, presumiblement per justificar la presència de sang al vehicle. Segons la testimoni, ella i la víctima només havien coincidit en un dinar i Gallart mai no va pujar al seu turisme.

Pilar V. ha recordat que Franch li va demanar que li prestés el seu vehicle per seguir la seva esposa perquè sospitava que li era infidel. La testimoni, amb qui Franch mantenia una llarga relació d’amistat, li va cedir a mitjans de maig del 2015. A canvi, ell li va lliurar un sobre amb 1.000 euros per les molèsties. Tot i que inicialment la cessió havia de durar només una setmana, ell no li va retornar fins al cap d’un mes, després que ja s’hagués produït la desaparició de la veïna dels Pallaresos.

Pilar V. ha relatat que, durant aquell temps, ell li havia demanat explícitament que no el truqués ni s’hi posés en contacte. De fet, ell era qui hi contactava i gairebé sempre ho feia a través de números de telèfon desconeguts i “estranys”. Tot i que ella no disposava de més vehicles i el necessitava, no va provar de trucar-lo. El dia que li va retornar el vehicle, segons ha dit la testimoni, el turisme va aparèixer amb els vidres tintats, “impol·lut”, “molt net”, amb els seients “humits” i un ambientador. Ell li va justificar que “era el mínim que podia fer” per haver trigat tant.

Contactes amb detectius privats

Segons han manifestat els mossos, Franch va contactar amb almenys quatre detectius privats entre els anys 2012 i 2014 sol·licitant informes de vigilància i d’obtenció d’informació sobre Carme Gallart i l’advocat d’ella. En un dels casos, ell es va fer enrere perquè pretenia pagar el detectiu amb “diner negre” i aquest no ho va acceptar. Els agents de la UCPD han subratllat que, perquè els investigadors accedissin a treballar per ell, Franch esgrimia excuses falses com ara que la víctima li devia diners i que no podia contactar-hi.

En un moment del judici, mentre intervenia el cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes, el magistrat ha hagut de cridar l’atenció a l’acusat perquè gesticulava i s’estava queixant. “Perdoni, però es que escoltes coses i mentides, i al final”, ha justificat Franch al jutge. L’acusat, que s’enfronta a penes d’entre 15 anys de presó per homicidi i 20 anys per assassinat, està previst que declari aquest dijous, 16 de novembre, després que la setmana passada s’haguessin de suspendre tres vistes per malaltia del fiscal.

Roger Segura / ACN

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *