La Tarraco Arena Plaça. Foto: Mundotoro.com
Incredulitat, vergonya, impotència i ràbia. Aquests són els sentiments que apareixen quan un se n’adona que el teu alcalde et menysprea i que et tracta com si fossis el més ximple de tota Tarragona.
Quan la majoria de veïns que vivim al Nou Eixample Sud de Tarragona vam comprar-nos-hi el pis, crèiem que viuríem en una zona tranquil∙la, ben comunicada, amb un centre comercial a prop i allunyats de l’enrenou del centre. No ens van dir que la plaça de toros organitzaria macrofestes bimestrals, ni que tallarien l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer un diumenge al mes, ni que hi posarien una pantalla gegant que ens obligaria a baixar les persianes si no volem que entri més llum del carrer que la que tenim a casa.
No contents amb això, ara, ens haurem d’empassar la meitat dels partits per l’ascens del Nàstic, la ja tradicional brutalitat de no sé quantes hores seguides de concert per Sant Magí i, encara que amb poca probabilitat, les eliminatòries del mundial de futbol. I com que no n’hi havia prou i els veïns no es queixen perquè són ximples, davant la possibilitat d’organitzar una festa en una zona poc habitada i, per tant, de molestar poc, l’alcalde decideix organitzar la revetlla de Sant Joan a Vidal i Barraquer. Suposo que l’argument de l’ajuntament del “no us queixeu tant, que només és un dia” ja no és aplicable. Com justifiquen haver convertit una zona residencial en un malson pels qui buscaven tranquil∙litat?
En qualsevol cas, com diu el refrany, “bona cara, bon semblant, feste fotre i endavant”. Proposo que tots els veïns de la zona celebrem el solstici d’estiu com es mereix: amb festa i alegria. Què hi ha de més refrescant i estiuenc que l’aigua? Globus, mànegues, cubells, bosses… Qualsevol recipient ple d’aigua és vàlid per demostrar el nostre afecte pels sorollosos festaires que estaran cridant, ballant, tirant petards i pixantse a sota a casa nostra. L’aigua és inofensiva. Els farà menys mal que una nit sense dormir o la pudor d’orins que faran els nostres portals l’endemà. Al contrari, l’aigua els refrescarà, l’agrairan i pot arribar a ser tot un espectacle potser, fins i tot, una tradició un llançament sincronitzat de globus d’aigua a una hora en concret. Què us sembla, per exemple, a les 02:15?
L’hora podria ser qualsevol altra. Fins i tot seria divertit un llançament continuat mentre duri la gresca. Però em feia gràcia posar un 2, un 0 i un 15; perquè, el 2015, hi ha eleccions municipals. Si els veïns del Nou Eixample Sud tenen una mica d’amor propi, haurien de votar per canviar el partit que avui governa a l’Ajuntament.
Andreu Garcia
