‘Els Jocs han sortit barats a Tarragona’

🔊 Escoltar la notícia

Si ens centréssim exclusivament en les xifres proporcionades pel batlle, es podria dir que els Jocs han sigut la jugada mestra de Josep Fèlix Ballesteros. L’esdeveniment olímpic ha suposat la inversió més gran històrica rebuda i gestionada per la ciutat de Tarragona. Un total de 96 milions d’euros dividits en 66 milions d’inversió (d’infraestructures vàries) i 30 milions de pressupost operatiu (per la realització dels Jocs), dels quals la ciutat només hauria pagat 12 milions (gairebé el 10% del total). “Una clara realitat que han deixat en evidència les crítiques” rebudes, ha afirmat l’alcalde tarragoní aquest matí durant la seva conferència de balanç de mandat.

A més a més, Ballesteros ha volgut subratllar que, d’aquests 96 milions d’euros, fins a 28 milions d’euros s’han finançat sense cap ajut públic. “Pocs Jocs s’han vist reforçats amb l’aportació d’empreses privades”, ha explicat. Clubs com el Gimnàstic de Tarragona, el Club Tenis Tarragona, el Club de Golf Costa Daurada o el Club Natació Tàrraco són algunes de les entitats que s’han bolcat i invertit per Tarragona 2018 a les seves instal·lacions. Sense comptar les inversions públiques de la Generalitat -19,5M-, la Diputació de Tarragona -9M-, o l’Estat -15M-.

És per això que, fent un repàs global dels Jocs, l’esdeveniment ha suposat una elevada inversió al territori per renovar i construir noves instal·lacions que eren necessàries i que, d’una altra manera, potser s’hagués trigat més anys per ser una realitat. Espais com la primera piscina olímpica de Tarragona, l’estadi de Campclar, la zona verda de l’Anella Mediterrània -que reforça el suport als barris de Ponent de la ciutat, molt necessitats de noves instal·lacions des de feia anys- o la TAP. Tarragona només ha destinat “el 4% de la seva inversió en aquesta dècada” a l’esdeveniment, ha afegit l’alcalde.

Per l’altre costat, molts espais rebran una nova utilitat gràcies als Jocs, com és el cas del pàrquing públic de l’Anella Mediterrània. Allí s’instal·larà la nova ciutat esportiva del Nàstic per acollir fins a 700 jugadors -comptant els filials i el primer equip- que passaran a entrenar-se en un nou complex que tant necessitava el club tarragoní. Pel que fa al Palau d’Esports Catalunya, Ballesteros ha explicat que “s’està treballant amb la Generalitat -propietària de l’espai- per consensuar el seu ús a tres nivells”. L’ús d’entitats locals, la realització del màxim d’activitats possibles i l’assentament d’oficines i espais d’ús públic vinculat a la salut esportiva.

Pel que fa a la utilització de tot aquest llegat, l’alcalde ha reiterat que l’any 2021 arribarà el proper gran esdeveniment pel territori a aquest emplaçament. El Mundial d’Handbol femení se celebrarà a Tarragona, juntament amb Lleida, Barcelona, Granollers i Vinaròs. I pel que fa al cost del manteniment de l’herència deixada, Ballesteros ha exposat que “les noves instal·lacions dels Jocs suposen 270.000 €” d’inversió anual. És a dir, el 0,84% del pressupost anual en subministraments de la ciutat de Tarragona -33,6M a l’any-. Per tant, “és clarament assumible”, ha afirmat.

Finalment, el màxim mandatari de Tarragona ha exposat que els Jocs van rebre una cobertura mediàtica de 600 hores en canals nacionals i internacionals i han permès multiplicar les zones verdes de Tarragona. I tot plegat tenint present que el 84% de les empreses licitades per dur a terme les obres pertinents han sigut catalanes. D’elles, 13 locals -el 23,2%- i 17 -el 30,4%- provincials. Amb el qual, “ni els Jocs generen dèficit”, “ni el llegat és insostenible”, ha sentenciat Ballesteros.

“Hem aportat treball, llegat i sostenibilitat”, ha conclòs fent al·lusió a una dècada de mandat, amb els Jocs de rerefons, i amb una inversió pública i privada per a la ciutat de 84 milions d’euros. Tanmateix, Ballesteros també ha advertit, davant la gran quantitat de preguntes formulades al llarg dels dies, que es publicaran les xifres finals de la venda d’entrades el pròxim mes de setembre “quan estigui tot tancat. No donem dades parcials”.

David Aymerich