Els atemptats a Barcelona i Cambrils d’ara fa mig any tenen encara algunes incògnites per resoldre. Una polèmica encara sense resposta clara va sorgir amb un suposat avís de la policia belga a la catalana sobre la radicalització de l’imam de Ripoll. Els Mossos inicialment van negar rotundament el fet, però més tard van admetre que un policia local belga havia preguntat el març del 2016, per via informal a un sergent dels Mossos de l’àrea d’anàlisi, amb qui tenia confiança, si tenien referències o antecedents penals de l’imam, ja que Es Satty volia instal·lar-se allà i volien saber els seus precedents. El mosso ho va mirar i li va respondre que l’imam estava empadronat a Ripoll, però no li constaven antecedents, i no va comunicar res més a ningú.
No obstant, Es Satty havia complert quatre anys de presó per tràfic de drogues a la presó de Castelló, entre el 2010 i el 2014 i també va ser condemnat a mig any de presó el 2003 per intentar introduir a Espanya de manera il·legal un ciutadà que viatjava amb un passaport falsificat. En el correu del sergent català es va afegir així mateix que un cosí d’Es Satty, Mostapha, havia sigut investigat en el marc de l’operació ‘Chacal’, activada després dels atemptats d’Atocha de l’11-M contra una cèl·lula jutjada per reclutar terroristes. La sentència d’aquest judici va ser finalment invalidada per una absolució del Tribunal Suprem per falta de proves. Però el sergent dels Mossos no va explicar al seu col·lega belga, perquè ningú de Mossos ho sabia, que en aquesta operació de la policia espanyola el mateix Abdelbaki també va ser investigat i se li va ‘punxar’ el telèfon.
Es Satty va arribar a l’estat el 2002 i el seu telèfon ja va aparèixer en alguns dels detinguts pels atemptats de l’11-M, tot i que no va ser imputat. Va ser al 2010 quan va ser detingut per tràfic de drogues i empresonat quatre anys. En sortir, va viatjar a Bèlgica, on va intentar treballar a una mesquita, però va ser rebutjat. Per això, va traslladar-se a Ripoll.
Relació amb el CNI
Justament, el CNI va admetre informalment que va tenir contactes amb Abdelbaki Es Satty, mentre va estar ingressat a la presó de Castelló per un delicte de tràfic de drogues i va actuar com a confident. Es Satty va romandre al centre penitenciari entre el 2010 i el 2014, tot i que es desconeix si els serveis secrets espanyols hi van mantenir contacte durant aquests quatre anys i si Abdelbaki Es Satty va rebre alguna remuneració a canvi. D’altra banda, fonts del CNI han apuntat que és una pràctica habitual quan les forces policials detecten algun indici relacionat amb el terrorisme jihadista.
El director del CNI, el general Félix Sanz Roldán, va demanar al novembre comparèixer al Congrés dels Diputats per aclarir aquesta relació a porta tancada a la Comissió de Despeses Reservades, però encara no s’ha fet aquesta compareixença. El resultat de les compareixences de la Comissió de Fons Reservats s’han de mantenir en secret per llei.
A tot això, s’hi suma que la situació política ha impedit que el Parlament de Catalunya creés cap comissió d’investigació sobre els atemptats, i fins i tot que el conseller d’Interior del moment, Joaquim Forn, comparegués a la cambra. El Congrés de Diputats va rebutjar aquest dimarts, amb els vots del PP, PSOE, ERC, PDeCat, PNB i la resta del Mixt i l’abstenció de Podem, una iniciativa de Cs per a la creació d’una comissió d’investigació sobre suposats errors policials en relació als atemptats.
El grup d’Albert Rivera sosté que hi ha “dubtes” sobre “les comunicacions i avisos que la intel·ligència dels EUA va fer arribar a la Generalitat” i sobre el nivell de coordinació entre les policies espanyoles i els Mossos, i “l’opinió pública té l’aspiració legítima de saber si el procés independentista de Catalunya ha pogut afectar negativament la coordinació entre cossos i la gestió de la lluita antiterrorista”. La iniciativa posava l’accent també en la relació entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i el CNI. Els grups van acusar Cs de buscar un “espectacle” mitjançant la “demagògia” i arguments “simplistes” per motius electoralistes, en una iniciativa que “no mira les víctimes” sinó que només busca “desgastar l’adversari polític”.
ACN
Equip de redacció
