.

Un nou acte de commemoració de l’aniversari de la URV posa de manifest la seva contribució a la configuració de la ciutat de Tarragona. Foto: URV

La Universitat, l’Ajuntament i diversos membres de la societat civil de Tarragona han rememorat avui una fita clau per a la configuració de la ciutat aquest darrer segle: els 50 anys de l’arribada dels estudis universitaris a Tarragona, primer com a extensió de la Universitat de Barcelona, amb els estudis de Filosofia i Lletres i de Química des de l’any 1971, i, vint anys més tard, amb la creació de la Universitat Rovira i Virgili. Ho han fet en un acte al Palau Firal i de Congressos aquest dijous 31 de març.

El campus Catalunya i el campus Sescelades i l’activitat docent i investigadora que s’hi duu a terme formen part intrínseca de la vertebració de la ciutat i de la seva vida, que no hagués estat possible sense l’esforç dels qui van transformar una delegació de la UB en la Universitat pròpia del territori. Els protagonistes dels primers passos dels estudis universitaris a Tarragona ho han recordat nítidament al documental Universitat viva, realitzat per l’Ajuntament de Tarragona com a regal per a la institució que compleix anys.

“Quan vam arribar a l’antic col·legi de la Salle [l’edifici de la plaça Imperial Tarraco que va acollir els dos ensenyaments fins al trasllat al campus Catalunya] no hi havia res”, recorda Antoni Gonzàlez Senmartí, responsable de la delegació de la UB a Tarragona. Fins al punt que els laboratoris no reunien les condicions i havien de buscar alternatives imaginatives per als experiments. No obstant això, “les instal·lacions contrastaven amb la solidesa del que s’hi ensenyava” apunta Rosa Caballol, catedràtica emèrita de Química Física. Però “la il·lusió va ser el motor d’un col·lectiu que va anar construint la Universitat gairebé del no-res”, ha assenyalat en el seu discurs Yolanda Cesteros, ara degana de la Facultat de Química i en aquella època, a cavall dels 70 i els 80, alumna del centre de la UB.

La creació dels grups de recerca, de les facultats de Medicina, Enologia, Infermeria i l’Escola d’Enginyeria van fer créixer el que era la divisió VII de la UB. Però el punt d’inflexió va ser l’aprovació de la Universitat Rovira i Virgili pel Parlament de Catalunya l’any 1991. “Va ser una efemèride que va barrejar joia i temences perquè funcionaríem autònomament però alhora era una empresa altament complexa que tallava amb una universitat de prestigi. Havíem de prioritzar i ser referència en tot el que es decidís implementar”, ha exposat Joan Martí i Castell, primer rector de la URV, sobre aquell moment històric en el discurs que ha fet avui al Palau de Congressos.

Joan Martí i Castell, primer rector de la URV, durant la seva intervenció a l’acte. Foto: URV

Deu anys més tard, les facultats de Química i Enologia, i les escoles tècniques superior d’Enginyeria i Enginyeria Química es van traslladar al campus Sescelades, compartint espai amb la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, un dels primers des que va engegar la formació de mestres a finals dels 70. Es va configurar així el campus científico-tècnic, i un temps més tard van acabar les obres del campus Catalunya. Allí van confluir-hi els ensenyaments de la Facultat de Lletres, la Facultat d’Infermeria i la Facultat de Ciències Jurídiques, que fins aleshores havien estat repartides en tres ubicacions diferents de la ciutat.

Iolanda Tortajada, degana de la Facultat de Lletres, ha destacat precisament la cohesió de la comunitat universitària dels tres centres del campus Catalunya, una cohesió que la Facultat pretén enfortir més encara amb els actes de celebració dels seus 50 anys, que culminaran amb 4 dies d’actes festius a l’abril: “És la celebració de l’orgull de formar part de la Facultat de Lletres i d’un campus amb tanta vida com el campus Catalunya perquè la URV és la nostra marca i la nostra casa”, ha conclòs.

“Un triomf de l’equitat”

La presència de la Universitat a la ciutat i al territori ha estat determinant perquè moltes persones puguin accedir als estudis universitaris; “és un triomf de l’equitat”, ha recordat l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. Això ha fet que la ciutat es nodreixi d’aquests professionals i del talent: “La Universitat ha sigut la gran pedrera de les persones destacades de la ciutat i ha aportat el grau d’excel·lència. Sense la URV, Tarragona no tindria res a veure amb el que és”.

En aquesta mateixa línia, María José Figueras, rectora de la URV, ha recordat que “exalumnes que avui són excel·lents professionals i tenen càrrecs de responsabilitat en el seu àmbit han passat per la nostra universitat, s’han projectat al món i han tornat a la nostra ciutat”. Ha agraït “a l’Ajuntament, entitats i ciutadans i ciutadanes i totes les persones de la institució que ens han fet arribar fins aquí. Som la segona millor universitat jove de Catalunya, amb el reconeixement d’universitat europea”.

El camí fins al moment actual, però, no ha estat exempt de dificultats, primer pel procés de globalització i després per la crisi econòmica i financera de 2008, ha apuntat Joan Martí. Per això ha recordat que davant d’aquests embats la Universitat ha de mantenir-se en el seu paper: “Sabrem ser prioritàriament sensibles a allò que se’ns demana: exemplars en la defensa total de la dignitat de les persones; lliures per a la saviesa, savis per a la llibertat, que és el lema de la Universitat i la síntesi de la missió que hem de complir i que hem assumit des dels orígens”.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, present a l’acte, ha apel·lat a aquella il·lusió dels inicis per tirar endavant en moments de dificultat, amb projectes com la llei de la ciència: “Esperem que blindarà els sotracs que hem patit com a sistema”. “La nostra esperança és invencible”, ha afegit parafrasejant el polític, periodista i escriptor que dona nom a la Universitat, Antoni Rovira i Virgili.

Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats, durant la intervenció en la celebració. Foto: URV

“El futur sempre és incert, però es construeix amb el llegat dels nostres predecessors, treballant amb passió en el present per deixar un llegat del que es puguin sentir orgullosos els companys i companyes que celebrin els propers 50 anys”, ha conclòs Yolanda Cesteros.

Redacció