.

 

“No m’estendré gaire en explicacions, perquè sé que el que voleu és veure’ns en acció”. Les paraules de Zephyrus, l’alter ego gladiador del tarragoní Marc Solé, són tota una declaració d’intencions del que vindrà a continuació: poques paraules i molts mastegots en un dels plats forts de Tarraco Viva. La dotzena de gladiadors del grup local Tarraco Lvdvs ha fet vibrar de valent el públic que copava les grades en la seva primera exhibició de gladiatura a l’Amfiteatre Romà.

Els gladiadors de Tarraco Lvdvs. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Els gladiadors de Tarraco Lvdvs. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

“Som-hi, Tàrraco!”, criden els lluitadors amb eufòria quan Zephyrus els anomena. Saltant, bramant, aixecant els braços o fent picar l’espasa amb l’armadura, es dirigeixen al centre de l’arena per ser aclamats per primer cop pel públic de l’amfiteatre de la seva ciutat. A la tribuna, el grup de reconstrucció històrica Saguntum Civitas representa els nobles i promotors de l’espectacle.

Gladiadors amb els nobles de Saguntum Civitas al fons. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Gladiadors amb els nobles de Saguntum Civitas al fons. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

“No morien gaires gladiadors a l’arena, eren una propietat molt valuosa”

“Hollywood és una arma de doble fil: ens serveix per inspirar-nos i fer-nos-en una idea, però també escampa molts falsos mites”, adverteix Solé en una breu introducció referint-se, per exemple, als gestos i paraules amb què el públic demanava l’execució (“iugula”) o el perdó (“vita”), i a la poca freqüència amb què els gladiadors morien a l’arena. “Els gladiadors eren una propietat molt valuosa, no els agradava gaire desprendre-se’n, i menys encara a les províncies”.

Sense gaires més dilacions, els primers gladiadors salten a l’arena blanca de l’amfiteatre, cremada per un sol abrasador. Un d’ells llueix la medusa al seu enorme escut. Mentre lluiten, Solé fa comentaris perquè els espectadors sentin el que es viu a l’arena: “Els cascos pesen sis quilos, i tenen poca ventilació. A mesura que avança el combat, cada cop hi ha menys oxigen i més diòxid de carboni”.

El públic ha omplert les grades de l'Amfiteatre romà de Tarragona. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

El públic ha omplert les grades de l’Amfiteatre romà de Tarragona. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Un grup amb cinc anys i molt recorregut

Fa cinc anys que Tarraco Lvdvs es va fundar, i ja han lluitat en places de Suïssa, de Croàcia i d’arreu de l’Estat espanyol. Aquest estiu viatjaran a Portugal. Des del començament, la companyia ha comptat amb gladiadores a les seves files. “Probablement van ser les primeres gladiatrix d’Espanya”, explica Solé a Tarragona21.

Hecate i Boudica, duel d’amazones

Hi ha constància de l’existència de gladiatrix que s’esbatussaven a l’arena com ho estan fent avui Hecate i Boudica. “Tot el que portaven i feien era el mateix que en un combat entre dos gladiadors masculins”, explica Solé. En els últims compassos del combat entre dues gladiadores, el públic va quedar tan impressionat per les lluitadores, que va demanar que les dues fossin declarades vencedores. En honor a aquell fet, Zephyrus proposa fer el mateix amb Hecate i Boudica.

Les gladiadores Hecate i Boudica lluitant a l'arena de l'Amfiteatre romà de Tarragona. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Les gladiadores Hecate i Boudica lluitant a l’arena de l’Amfiteatre romà de Tarragona. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Zephyrus s’enfunda l’armadura i deixa el micro a Boudica, que presentarà la resta de l’espectacle. “No pot ser que el campió de Tarraco Lvdvs es perdi lluitar en l’espectacle d’avui”, afirma la gladiadora nascuda a Britania. L’alter ego de cada un dels membres del grup no és només un nom, sinó que també va acompanyat d’una història al darrere, que es pot veure al seu lloc web.

Dos gladiadors de Tarraco Lvdvs lluitant a l'amfiteatre durant les jornades Tarraco Viva. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Dos gladiadors de Tarraco Lvdvs lluitant a l’amfiteatre durant les jornades Tarraco Viva. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

“No fem coreografia, fem combats reals”

“Nosaltres no fem coreografia, fem combats reals”, m’explica Solé al final de l’espectacle, mentre el públic de l’amfiteatre es fa fotos amb ell, amb la resta de gladiadors, i amb els membres de Saguntum Civitas abans de sortir. Òbviament, les armes no estan afilades, “però fan mal igual”, assegura Solé.

El públic es fa fotos amb els membres de Tarraco Lvdvs. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

El públic es fa fotos amb els membres de Tarraco Lvdvs. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Una costella trencada per un cop d’espasa

Com en els esports, en les representacions de gladiatura també hi ha lesions. “A Suïssa em van trencar una costella amb un cop d’espasa. Però l’any següent vaig sortir al tríptic, així que va valdre la pena”, diu el Marc amb un gran somriure.

Romà Rofes