TOTS 21

Una monitora, ensenyant a fer un plat a la mainada. Foto: Cedida

Conill de Salomó, bajoques i ous de Montbrió, formatges i iogurts de La Pobla de Montornès, verdures del Catllar, seitó de la Llotja de Tarragona, pollastre de Reus, taronges del Delta… i carn halal, matada de cara a La Meca i amb certificat. No és una cooperativa ecologista qui ho promou, és l’Ajuntament de La Secuita qui ho aplica des de fa temps a l’escola i a la llar infantil, que es troben al mateix lloc. Era per tant possible sortejar les condicions a la baixa que en preu estableixen les empreses concessionàries de la cuina per retallar en qualitat de la menja, i poder tenir aliments de qualitat i de proximitat i respectant totes les cultures.

La bona qualitat del servei de menjador de les escoles de La Secuita ha despertat l’interès del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que va visitar abans de la pandèmia el lloc per poder comprovar els criteris a seguir i el resultat final de l’elaboració, amb el conseller Josep Bargalló al capdavant.

L’alcalde, Eudald Roca, ho relata a +Oxigen: ‘El servei de cuina de les escoles de La Secuita utilitza productes de proximitat i de productors de la zona, la seva elaboració és al moment, ous, llegums, fruites i verdures ecològiques, no admet peixos com la tilàpia o el panga sinó que utilitza peixos de la nostra zona i cultura, totes les carns compten amb certificació halal i es cuinen a la planxa o al forn, totes les salses o acompanyaments s’elaboren al moment, restant prohibit l’ús de salses prefabricades i industrials, sucres els mínims, oli d’oliva, productes a l’engròs i envasos reciclables’.

Un alumne menut, mirant una caçola a la cuina. Foto: Cedida

Tots els menús estan supervisats per una doctora dietista endocrina i els pares i mares són coneixedors, no sols del menú del dia sinó també dels elements que el componen. ‘Aquí no tenim espaguetis a la Bolonyesa, estan fets amb blat integral, tomàquet i oli d’oliva’, relata l’alcalde.

L’aposta del consistori implica que ‘les grans empreses concessionàries que abans concursaven al menjador escolar de La Secuita ja no ho fan perquè no els surt rentable. La rentabilitat s’aconsegueix amb el personal laboral o amb la qualitat de la menja, i sempre optaven per rebaixar la qualitat de la cuina’, recorda Roca.

Com es pot fer això sense incrementar el cost per als pares? Subvencionant-ho. És el que fa l’Ajuntament, que paga entre 1,10 i 1,30 euros el cost de cada dinar i el monitoratge, que té un cost de 7,5 euros per nen i dia. ‘Si féssim com es feia abans, amb productes d’ínfima qualitat, el cost per als pares seria de 6,63 euros’. Serveixen uns 180 menús al dia. Això implica que al cap del curs l’Ajuntament hagi de desembutxacar 23.000 euros per al menjador escolar, molts diners per un consistori que no té indústria quimica, visible a la lllunyania des del municipi. ‘Es tracta de prioritzar què és el que vols: si gastar-te’ls en festes o en l’alimentació de la canalla’. Joan Domingo i Víctor Echevarria són els cuiners que s’encarreguen de la compra i confecció dels dinars in situ. Darrerament, el Víctor ha canviat de lloc i ha estat substituït per una noia.

Visita del conseller Bargalló al centre escolar de La Secuita. Foto: Cedida

Joan Domingo és el que anomenen gestor de la cuina. ‘Abans, entre els anys 1991 i 2010, se servia càtering, no hi havia cuina ni espai, ni canalla suficient. Després, els pobles han crescut molt’. Domingo pot permetre’s fer cuina km 0 perquè no busca rebentar els preus: ‘Vam coincidir un Ajuntament que volia servir menjar de qualitat i nosaltres, que ho volem fer així’, recorda. Compra els productes al Mercat del Camp, però especificant al detall què busca i fins i tot és capaç de servir-lo a mida del noi o la noia: ‘Puc demanar que em posin 10 grams menys de sucre en un iogurt per un alumne determinat. La Danone no ho podria fer perquè serveix moltíssima quantitat, però els productors d’aquí sí que ho poden fer’. O que li serveixin canelons sense sal.

Quin és el secret que amaga el Domingo per guanyar-se la vida? Molt senzill: ‘Només som dues persones treballant i jo no pago caps de departament perquè no en tinc’.

L’èxit acompanya la iniciativa. Les directores de l’escola d’Infantil i Primària Guillem de Claramunt i de la llar d’infants Els Guillemets, Elisenda Sanz i Maria Rosa Barreto, respectivament, ho corroboren. Són 115 els alumnes de l’escola que dinen, d’un total de 148. També un grapat de marrecs de l’escola bressol. ‘Fins i tot s’hi queden mestres i fem demostracions per als pares i alumnes’, recorda Sanz.

Un cop a l’any, la Maria Rosa Barreto, que també és la responsable de la qualitat alimentària, encarrega una auditoria per certificar la qualitat i procedència dels productes. Explica un altre exemple de salut i ecologia que s’hi practica: ‘Els iogurts vénen sense el cubilet de plàstic; en Domingo els serveix a litres i en flaneres. Així estalviem usar i llençar plàstics’, relata a +Oxigen.

Al seu torn, Sanz destaca com a factor positiu que el menjar es cuini al lloc i al moment: ‘No és el mateix que quan ve de càtering’, recalca.

La visita de Bargalló va incloure un dinar. Què van menjar? Menú: patates i mongetes verdes bullides, amanides amb oli d’oliva, hamburgueses de conill i iogurt.

Durant el dinar, el conseller va explicar l’interès del seu departament en el model de gestió de menjador, i veient els bons resultats, era per intentar implantar-lo a la resta de les escoles de Catalunya.

‘Menjar és tan important com l’educació’, corrobora la directora de l’escola bressol.

Jaume Garcia