Pla general del creuer ‘Black Watch’, amb 500 passatgers, atracat al Port de Tarragona, el 18 de novembre del 2019. Foto: ACN
El sector dels creuers reclama tornar a operar després de pràcticament nou mesos sense activitat i adverteix del “risc real” que altres ports europeus “prenguin la davantera” a Barcelona. “Hi ha molts destins que ambicionen la posició competitiva de ports com el de Barcelona, el primer port d’Europa. Ha costat molta feina situar-lo en aquest lloc i sempre ha estat en una dura pugna amb altres com Gènova o Roma”, ha explicat el director de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA, per les sigles en anglès) Espanya, Alfredo Serrano, en declaracions a l’ACN.
Els creuers van deixar d’operar al març, amb l’esclat de la pandèmia. A partir del juny, alguns països europeus -“tradicionals competidors”- van tornar a l’activitat de manera gradual aplicant nous protocols per prevenir el contagi. A l’Estat, el govern espanyol va mantenir la suspensió de l’activitat després de l’estat d’alarma i, a finals de juny, va aprovar una disposició en què es prohibia de l’entrada a ports espanyols de creuers internacionals.
“Estem en una situació crítica. No tenim clients, no tenim producte i el que havíem venut des de març està cancel·lat”, explica el director general de Miramar Cruceros, Hugo Iglesias. El sector reclama a les administracions retornar a l’activitat com més aviat millor i establir un marc “clar” per a tot l’Estat per pal·liar la pèrdua del 90% de la facturació.
“El creuer és el mitjà més segur per fer un viatge”, assegura Iglesias. El director general de Miramar Cruceros explica que aquests demanen un PCR negatiu per poder-hi entrar i, dins del vaixell, està “molt controlat”, amb reduccions d’aforaments del 70% i grups bombolla per a les excursions.
La prohibició de l’Estat de rebre creuers internacionals té com a excepció Canàries. La naviliera TUI Cruises va començar a operar a les illes el 6 de novembre amb un circuit per l’arxipèlag. Una setmana més tard, el ‘Mein Schiff 2’ va finalitzar el seu primer recorregut, amb 860 passatgers a bord i sense cap mena d’incidència sanitària. El vaixell continuarà les rutes fins al 12 de març de 2021, amb embarcament i desembarcament els divendres a Les Palmes de Gran Canària.
La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha demanat a les autoritats sanitàries que proposin un “calendari realista” per reprendre l’activitat
L’activitat del Port de Barcelona, en canvi, continua aturada. La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha demanat a les autoritats sanitàries que proposin un “calendari realista” per reprendre l’activitat dels creuers. Conesa ha admès que el sector travessa un moment “delicat” i ha recordat que la caiguda de passatgers en l’agregat de l’any supera el 80% i només es manté el passatge mínim en els ferris que connecten la capital catalana amb les Illes Balears i Itàlia.
De fet, des que es va aprovar el primer estat d’alarma pràcticament no ha arribat cap creuer més a Barcelona, excepte per fer operacions d’avituallament i només amb la tripulació imprescindible. En mercaderies, en canvi, el descens és més moderat i se situa al voltant del 20%. El 2019, aquesta infraestructura va generar 9.000 llocs de treball a Barcelona, amb una facturació anual de 1.083 milions d’euros i una aportació de 562 milions a l’economia catalana.
Tarragona: El nivell de reserves per a la temporada vinent és a hores d’ara equiparable al que hi havia ara fa un any per al 2020
A Tarragona, la temporada de creuers d’aquest any ha comptat amb una única escala, la del Marella Dream (TUI UK) el 5 de març, amb uns 1.500 passatgers a bord. Des d’aleshores, la covid-19 ha impedit que el port assoleixi els 100.000 viatgers previstos per aquest any i que Royal Caribbean -la que havia de ser la gran novetat de la temporada- portés 21.000 passatgers a Tarragona repartits en cinc escales.
Malgrat la incertesa del sector, el president del port de Tarragona, Josep Maria Cruset, avança a l’ACN que el nivell de reserves per a la temporada vinent és a hores d’ara equiparable al que hi havia ara fa un any per al 2020. “Això acredita que hi ha bona musculatura i que hi ha coratge per reprendre l’activitat en aquest sector”, assenyala.
Segons Cruset, el port tarragoní ja té reserves d’escales per als mesos de març i abril. Si en aquell moment pot arrencar la temporada i l’activitat es pot mantenir fins a final d’any sense l’impacte de la covid-19, la previsió és poder assolir els 100.000 passatgers i, “si la temporada agafés més inèrcia”, fins i tot superar la xifra rècord de 128.000 creueristes del 2019.
Josep Maria Cruset apunta que ho tenen “tot preparat” des de fa mesos per poder obrir quan es pugui, amb nous itineraris i circuits de passatgers i equipatges
Durant l’aturada, les navilieres han aprofitat per adaptar els vaixells i per fer les inversions de manteniment necessàries que els permetin tornar a operar tan bon punt s’aixequin les restriccions. A la terminal tarragonina, apunta Cruset, ho tenen “tot preparat” des de fa mesos per poder obrir quan es pugui, amb nous itineraris i circuits de passatgers i equipatges per tal de complir amb la normativa sanitària.
El president diu que estan expectants davant la normativa que permetrà reprendre el tràfic de creuers i si els protocols inclouran, per exemple, la realització de testos ràpids a tot el passatge. El port veuria amb bons ulls aquesta opció per salvar una activitat que el 2019, amb Costa com a principal operadora, va generar un impacte de 9,7 milions d’euros al territori.
Segons Cruset, en una reunió recent, la Taula Institucional de Creuers -que aplega agents polítics i econòmics del territori- ha refermat clarament l’aposta per aquesta activitat turística. “Estem convençuts que quan s’aixequin les restriccions es reprendrà amb força i el destí tarragoní tornarà a estar en el mapa de qui vulgui viatjar en creuers”, defensa.
Mentrestant, l’absència de creuers per la pandèmia ha permès agilitzar les obres d’ampliació del moll de Balears, que s’enllestiran el maig del 2021. L’actuació, amb una inversió de 30 milions d’euros, consisteix a adequar una línia d’atracada de 700 metres que permeti l’arribada simultània de diversos creuers de grans dimensions.
El sector busca alternatives per no enfonsar-se. Des de principis de novembre, Singapur ofereix viatges pilots de creuers “a enlloc”
Davant aquesta situació, el sector busca alternatives per no enfonsar-se. Des de principis de novembre, Singapur ofereix viatges pilots de creuers “a enlloc”, amb sortida i destinació a la mateixa ciutat. El creuer World Dream, operat per la naviliera Genting Cruise Lines, surt a les nou de la nit hora local i ofereix un trajecte pel mar durant dues o tres nits.
A Espanya, una opció per reactivar el sector és l’aposta pels creuers estatals. Fins ara, aquests tipus de viatges no han estat “atractius” des d’un punt de vista comercial i tampoc són pràctics. Tot i això, actualment és una opció. “Volem que hi hagi més creuers nacionals, però ho entenem com una passa cap a la direcció del restabliment de la normalitat”, ha manifestat Serrano.
La insularitat de l’arxipèlag canari facilita aquesta possibilitat. En altres casos, com un possible creuer pel Mediterrani, la necessitat de negociar amb diverses comunitats autònomes podria dificultar l’actuació de les companyies.
En qualsevol cas, la situació d’Espanya contrasta amb altres països com Grècia o Itàlia, on els creuers ja han començat a operar. “Si hi ha un país que pren la davantera amb un marc normatiu o regulador clar, i altres com Espanya que no ho fan, dones prioritat al que presenta menys dificultats”, ha expressat el director de CLIA Espanya.
En aquest sentit, el director general de Miramar Cruceros ha reclamat una línia d’ajudes “urgents” abans que el 80% de les agències de viatges es vegin abocades al tancament. “Els creuers sempre hem estat l’aneguet lleig del turisme amb el tema de la contaminació, la pressió turística que exerceix sobre les ciutats i una despesa mitjana molt baixa. Són difamacions que fan que el sector es vegi perjudicat, i molt més en un context com l’actual”, ha lamentat Iglesias.
Marta Casado Pla / Roger Segura
Equip de redacció
