Els bioplàstics, l’ecodisseny i la igualtat home-dona, el camí futur de la indústria química de Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

Tarragona21 celebra enguany deu anys de vida i per això proposem no pas resumir com ens ha canviat el món en aquesta dècada d’innovacions accelerades, sinó com canviarà la propera dècada, especialment en un territori tant innovador com és el nostre. Sostenibilitat, economia circular, digitalització i accés de la dona a càrrecs diretrius són els canvis profunds que s’estan implantant i així continuaran, esperonats per les institucions i la Unió Europea. Analitzem des de l’AEQT com serà el futur.

El planeta i la societat vivim, des de fa dècades, temps de canvi vertiginós i continu. Una tendència que no només s’ha mantingut darrerament, sinó que en realitat s’incrementa de forma exponencial: cada vegada és més ràpida i transformadora.

En aquest context, les novetats en àmbits com el tecnològic conviuen i continuaran convivint amb una creixent consciència de la necessitat d’un desenvolupament sostenible, d’apostar pel talent, de fomentar la igualtat, d’implementar els criteris de l’economia circular… Aspectes que durant la propera dècada hauran de regir en tots els àmbits de la vida i seran aplicables a tots nivells: l’individu, els poders públics i també el teixit productiu s’hi hauran d’adaptar si volen continuar sent viables.

Des del punt de vista del teixit productiu en general, i en particular de la indústria química, la propera dècada implicarà continuar implementant tots aquests canvis, en els quals ja fa anys que es treballa, per transitar en aquestes direccions múltiples que el món actual reclama. La sostenibilitat, la cura del medi en general, i la gestió eficient dels residus en particular, formen part cada cop més de les principals preocupacions de la nostra societat i dels diferents agents individuals i col·lectius que la conformen. I ho fan d’una manera activa i exigent: no és només és una preocupació intangible, sinó que es tradueix en patrons de conducta dels consumidors, que reclamen productes adaptats a la nova realitat.

La indústria petroquímica no n’és pas una excepció. Des de fa anys, les empreses del sector, i evidentment les que formen part dels polígons de Tarragona entre elles, treballen de manera decidida per al desenvolupament i l’aplicació d’iniciatives d’economia circular.

Qüestió de necessitat i de conviccions

No és només una qüestió de mera productivitat, perquè les empreses són conscients que només a través d’un ús racional dels recursos i d’una gestió responsable dels residus estarà garantit un futur sostenible per al planeta i per al sector; sinó sobretot de conviccions, de coherència amb seu compromís de respecte a l’entorn i cooperació amb la societat. La mateixa preocupació i consciència que fa que el ciutadà demandi sostenibilitat i economia circular és la que porta a la indústria a aplicar-s’hi i, més encara, a ser-ne el motor.

En aquest sentit, convé tenir present l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que estableix 17 Objectius globals de Desenvolupament Sostenible. Aquests objectius requereixen d’un important desenvolupament de productes i aplicacions innovadores que el sector químic no només vol assolir, sinó que té molt a aportar per fer-los possibles.

Aquests reptes demanen d’un gran esforç de la comunitat científica i del teixit industrial per generar productes, tecnologies i processos globalment accessibles. I la química hi està al capdavant. En aquest sentit, són notables els esforços duts a terme pel sector a l’hora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplàstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Molts ja han estat desenvolupats i estan al mercat, molts d’altres es troben en fase pilot, i encara més es troben actualment en fase de recerca i arribaran en el futur.

També es treballa, amb importants esforços per part dels departaments d’innovació de les companyies, amb el principi de l’ecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin de manera que possibilitin –ja sigui pel disseny com a tal, pels materials elegits o per la seva combinació…- la seva reutilització o facin més fàcil el seu reciclatge i tenir, per tant, un menor impacte sobre el medi.

Afavorir la gestió i potabilització de l’aigua

Altres contribucions de la química a l’economia circular a través del seu producte és el desenvolupament de materials i aplicacions que afavoreixen la gestió i potabilització d’aigua, o, pel que fa a l’emmagatzematge d’energia, treballant en materials per a bateries més econòmics i que tinguin més capacitat d’emmagatzematge, per citar només dos exemples de com la química serà el motor de la transformació els propers anys.

Altres reptes de la química per la propera dècada tenen a veure amb la tecnologia, amb la digitalització i l’anomenada Indústria 4.0: les eines de control de processos avançades, la detecció primerenca de fallades o desviacions, la modelització i síntesi, o el tractament de dades viuran –ja estan vivint- tota una revolució.

La tecnologia digital

En el sector, la tecnologia digital s’utilitza per agilitar els processos, la producció i per millorar els rendiments, permetent a més una major flexibilitat. Les indústries de processos es beneficien també de la integració de dades de desenvolupament, producció i subministrament, el que permet als fabricants respondre als desitjos de cada client i reaccionar abans a les demandes del mercat. En el cas concret del sector químic, la transformació digital pot ser clau en les àrees de planificació i gestió d’operacions, que permetran prendre decisions en temps real i millorar el temps de reacció davant els clients.

Assolir la plena igualtat

Altres àmbits en els quals la indústria química travessarà temps de canvi en els propers any tenen a veure amb la formació, retenció i potenciació del talent, i amb l’assoliment de la plena igualtat. En aquest sentit, el químic és justament un sector conscienciat i compromès: el 88% de les companyies químiques disposen de polítiques i plans d’igualtat estructurats i acreditables que integren mesures més avançades que les recollides en la Llei vigent. De fet, l’últim Conveni Col·lectiu del sector aprovat el 2018, integra mesures pioneres en la indústria espanyola que aposten de manera determinant per la igualtat:

Major implantació de Plans d’Igualtat: Les empreses químiques amb més de 150 treballadors estan obligades a negociar un Pla d’Igualtat, enfront de les empreses amb més de 250 treballadors que recull la Llei en l’actualitat.

Creació de la figura “Delegats d’Igualtat”: El conveni del sector químic és el primer que inclou aquesta figura, orientada a vetllar perquè es compleixin en les empreses els Plans d’Igualtat acordats.

Control d’Igualtat Salarial: Per lluitar contra la bretxa salarial entre dones i homes, tota la informació salarial de les empreses químiques està desagregada per sexes.

Tot plegat ha de conduir, en la propera dècada, a un increment encara més significatiu de la igualtat en les plantilles de les empreses químiques, i a tots nivell, incloent per tant també una major proporció de dones en posicions directives i de comandament.

Una dècada en la qual la química haurà de seguir treballant també en la seva relació de veïnatge amb l’entorn. Qüestions ja esmentades relacionades amb la sostenibilitat i l’economia circular tindran de ben segur un pes important a l’hora de configurar la relació de les companyies amb la comunitat que les envolta, i això inclou també polítiques fermes i decidides de Responsabilitat Social Empresarial.

En aquest àmbit, resultarà cabdal l’establiment de vies de diàleg bidireccional, crític i sincer amb l’entorn. Les empreses no només treballen per comunicar, sinó també per escoltar. És imprescindible saber el que la societat espera de la indústria, per així poder treballar i complir les expectatives. Tot plegat des d’una actitud cooperativa, entenent la indústria com un agent més del territori on està instal·lada, que té voluntat de contribuir al seu progrés i al seu desenvolupament sostenible. Aquesta premissa no només regeix les polítiques de Responsabilitat Social Empresarial, sinó que és la base global de tota l’activitat del sector en el seu conjunt. Un veritable full de ruta que explica com vol ser la indústria química durant la propera dècada.