Un instant de l'Assemblea de Barris celebrada aquest dimarts a Sant Salvador.
Ja són prop de 200 les persones que es desplaçaran en diversos autobusos des de les comarques tarragonines, a la gran manifestació que tindrà lloc a Madrid, el dissabte 22 de març, a les 5 de la tarda, sota el nom de ‘Marxa de la Dignitat’. Davant les constants retallades en matèria de drets socials i l’empitjorament de la qualitat de vida des de l’arribada de la crisi, els manifestants s’uneixen sota unes reclamacions bàsiques: serveis públics en condicions, treball digne, el dret a l’habitatge, que se’n vagi la troika i que no es pagui la deuda que consideren “il·legítima”.
A casa nostra el moviment el vehicula l’Assemblea de Barris de Tarragona, que integren persones a títol individual, però també de moviments com el 15-M o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, així com la Plataforma en Defensa dels Drets Públics. “Som gent de Torreforta, Camp Clar, Sant Salvador, Bonavista, Constantí…”, ha explicat el portaveu de l’Assemblea de Barris Alberto Garcia.
De moment ja porten tres busos plens que enganxaran amb el que s’ha anomenat columna nord-est, del total de sis columnes humanes que confluiran a Madrid dissabte a la tarda. Amb tot, l’Assemblea assegura que “en les últimes hores estem rebent un allau de trucades per reservar-se un lloc a l’autobús”. Motiu pel qual l’organització no descarta que la xifra dels 200 se superi de llarg de cara al dia de la manifestació.
La indignació als barris és evident. El relat del mateix Alberto Garcia és clarificador: “Jo estic aturat, cobrant una pensió de 300 euros per minusvalia i visc amb el meu pare que cobra una pensió per jubilació; un germà meu està aturat i l’altre, per sort, treballa a Saragossa. Entre els meus amics més pròxims, només dos treballen. Estic sobrevivint gràcies al meu pare perquè amb els meus 300 euros no puc fer res”. Amb aquest escenari, subratlla Garcia, l’horitzó és preocupant: “El dia que el meu pare no hi sigui, desgraciadament no podré subsistir. I si trobo feina serà per quatre duros i tampoc podré tirar endavant. Està clar que, amb 42 anys, no tinc futur perquè no penso acceptar un sou de misèria”.
Garcia és oficial de pintor i explica que, abans, la majoria d’encàrrecs arribaven d’empreses vinculades a les químiques “però ara estan tancades i les que no, estan sota mínims”, resol. Des de l’Assemblea denuncien el greuge que senten en barris com Camp Clar o Sant Salvador: “Aquí només ens arriba la calor de les torxes de la petroquímica, però els beneficis se’n van a un altre lloc”. El portaveu de la plataforma assegura que “els contractes per treballar en les aturades tècniques que fan empreses com Repsol són cada cop més precaris, es contracta a gent per treballar com a cap de personal però els contracten com a oficials de segona i els cursos de seguretat que es fan són, només, de cara a la galeria”.
Davant aquesta falta d’oportunitats, no és d’estranyar que l’Assemblea de Barris de Tarragona no es cregui els polítics de torn quan anuncien l’arribada de brots verds: “Això és mentida, no sé que és el que està millorant. Volen pujar la llum, diuen que ha baixat l’atur però és emntida perquè és la gent que està marxant a treballar fora i que es dóna de baixa de la seguretat social, jo no veig cap brot verd. Ho veuran ells a les seves cases, que es pugen els sous”, sosté Garcia.
Joan Marc Salvat
