Explosió d’alegria amb el xiulet final
El Nàstic assalta la Romareda en derrotar per 0-1 al Saragossa gràcies a un gol de Naranjo, de penal, en el minut 83. Lanzarote tenia l’empat a les seves botes amb un altre penal, però Reina se l’ha menjat psicològicament. El Nàstic se situa a un sol punt de l’ascens directe.
Les llàgrimes de Tejera, els bots de Iago, els crits de ràbia de Xavi Molina. Les abraçades entre els gladiadors tarragonins. I la felicitat absoluta d’una afició entregada. El xiulet final desbordava el deliri entre els protagonistes a la gespa. I a la grada. El triomf d’avui a la Romareda són molt més que tres punts. Significa que el somni de l’ascens directe està més a prop que mai. Que el play off està a punt de quedar assegurat. Però significa la il•lusió i l’esperança per a un objectiu enorme. I quan es persegueix un somni de magnituds infinites, el patiment no queda exempt. Perquè no hi ha glòria sense esforç.
Naranjo, al 83, transformava la Romareda en una explosió d’alegria al marcar un penal, que no ho era. Però que era la compensació al penal que De la Fuente Ramos s’havia empassat a la primera meitat. Un penal i expulsió, perquè Naranjo encarava sol a Herrera. Quedaven per davant uns minuts de patiment que es farien eterns. I més quan Tejera cometia un error infantil en regalar un altre penal al Saragossa fregant el temps afegit.
A vegades passem per alt que l’esport és molt més que un simple joc. I que el component psicològic és essencial per triomfar. Reina és un mestre en auesta pressió psicològica. Ja ho ha demostrat. Però avui s’ha doctorat. Instants abans del llançament ha guanyat la partida a Lanzarote, i a tot un estadi. Estant a sobre i no deixant ni un sol segon de reflexió a l’atacant. El seu error ha fet esclatar la segona explosió d’alegria entre els 1.000 nastiquers, que com diu la cançó, no han deixat ja d’animar ni un sol segon fins al final.
Un partit resumit en 10 minuts de bogeria, patiment, indignació i deliri desfermat. Un partit que fins al minut 83 havia estat perfectament controlat pel Nàstic. Com ja ens té acostumats. Dominant la temporització del joc, amb arribades fulminants i sense deixar ni un metre de creació a un Saragossa que s’anava empetitint amb el pas dels minuts. I no oblidem que els aragonesos havien venut el partit com una final dramàtica per tocar l’anhelat ascens directe.
El Nàstic se situa a tant sols un punt d’aquest ascens directe i pràcticament té el play off a tocar. El proper dimecres, al Nou Estadi, davant d’Osasuna, Tarragona pot acabar d’esclatar.
Fitxa tècnica:
Saragossa: Herrera, Isaac, Guitán, Cabrera, Diego Rico, Morán, Dorca, Lanzarote, Javi Ros (Diamanka 64′) i Hinestroza (Pedro 80′).
Nàstic: Reina, Valentín (Bouzón 56′), Molina, Suzuki, Mossa, Tejera, Madinda, Aburjania, Lobato (F. Giner 84′), Naranjo i Emaná (Jean Luc 66′).
Gols: 0-1, Naranjo (83′ penal)
Àrbitre: De la Fuente Ramos. Ha amonestat als locals Dorca, Lanzarote, Guitián i Rico. Als visitants Reina, Mossa, Lobato, Suzuki i Tejera.
Incidències: Partit corresponent a la 39ena jornada de la Liga Adelante. 24.000 assistents a la Romareda.
Joan Castell
Equip de redacció
