TARRAGONA 21

El vaixell ha costat 380 milions d’euros i està preparat per desembarcament amfibis, operacions aèries, transport estratègic i ajut humanitari.. Foto: Tarragona21

Imatge de la coberta de vol, amb els Harrier encara en actiu. El vaixell està adaptat per poder acollir al que hauria de ser el seu relleu generacional, l’F-35. Fotos: Tarragona21

El portaaeronaus ‘Juan Carlos I’, atracat aquest matí al Moll d’Aragó del Port i que obrirà portes a la ciutadania aquest dissabte i diumenge, és el salt generacional de l’Armada espanyola. Tot i ser més petit que el seu precedent, el portaavions Príncep d’Astúries, i portar molta menys dotació permanent (de 600 tripulants s’ha passat a 235), té molta més potència d’atac. El seu concepte de disseny el fa capaç de proporcionar cobertura aèria (té capacitat per transportar fins a 40 naus entre helicòpters i avions Harrier d’enlairament vertical molt agraïts dels 12 graus d’inclinació de la coberta) i, alhora de desembarcar un batalló de 850 infants de marina per la seva condició de buc amfibi. O dit d’una altra manera, els seus dics interiors poden omplir-se d’aigua i permetre que les llanxes de desembarcament per tropa o material puguin fer-se a la mar ja plenament operatives.

Sala de comandament del portaarenous, des d’on es dirigeix la navegació, es control·len els ràdars i es coordinen totes les accions tant d’emergències com de propulsió de la nau. Foto: Tarragona21

Sala de comandament per a les operacions aèries, amb un toc de pop-art destinat a recordar als presents la necessitat de guardar el màxim silenci. Foto: Tarragona21

Sala de cribatge de l’hospital d’abord, on es determinen la gravetat de les ferides i es vehiculen si cal cap als dos quiròfans i una UCI completament equipades, amb servei de telemedicina. Foto: Tarragona21

“En total al vaixell disposa de capacitat per acollir fins a 1.435 efectius”, explicava l’oficial d’operacions aèries Carlos Sánchez, responsable de mostrar als periodistes fins a l’últim racó del buc més car de l’Armada (380 milions d’euros) però que ha estat pensat també amb un criteri económic. Perquè aquest híbrid del mar de 27.000 tones i 232 metres d’eslora ha suposat un impuls a la I+D de la indústria espanyola pilotada per l’empresa pública Navantia. Tota la tecnología es d’origen estatal i s’han tancat contactes per construir dues aeronaus idèntiques amb Austràlia i un de molt semblant per a la marina turca. De fet, el ‘Juan Carlos I’ torna de dos mesos d’una missió destinada a transportar helicòpters a les tropes desplegades a Irak però que incorporava també viatges de cortesia a l´Índia i a Turquia per obrir mercats i donar suport a les empreses estatals.

L’oficial d’operacions aèries, Carlos Sánchez, mostrant el dic per a material pesant (més de 20 tones) des d’on parteixen les unitats amfibies. Capaç d’acollir totes les peces de l’arsenal militar de l’exèrcit, aquesta coberta pot acollir fins a quatre llanxes de desembarcament LCM o bé sis Supercat o una LCAC (on hi cap el material més pesant). Tot just en una planta superior i connectada amb aquesta es troba la coberta on s’hi emmagatzema el material de menys de 20 tones. Foto: Tarragona21

El material ha de ser distribuit dins de les cobertes per un responsable de càrrega de la infanteria de marina per tal de no provocar desequilibris a l’estabilitat del vaixell durant les operacions. Foto: Tarragona21

El sergent Daniel Peñalver mostrant per on s’omple d’aigua el vaixell per tal de nivellar-se amb el nivell de mar i permetre la sortida de les llanxes de desembarcament. Foto: Tarragona21

Amb una autonomia de 30 dies i capaç de fer 9.000 milles nàutiques a catorze nusos sense necessitat de repostar, el seu personal cobra una mitjana d’aproximadament 1.600 euros i disposa aproximadament d’un 20% de dones. Més enllà del seu perfil bèlic el vaixell també compta amb un perfil d’ajut humanitari i està equipat amb un sistema hospitalari de primer nivell capaç de produir també electricitat, oxigen i aigua. Totes les seves operacions necessiten de l’escorta d’almenys una fragata F-100 perquè, malgrat les seves dimensions, no compta amb armes d’autoprotecció ni antiaèries ni antisubmarines.

J.S.

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies