TARRAGONA 21

L’alt tribunal català declara ferma la sentència del Suprem i cita les parts el 5 d’octubre.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha notificat formalment a la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, l’execució de la sentència d’inhabilitació del propi tribunal i confirmada aquest dilluns al migdia pel Tribunal Suprem. D’aquesta manera, es fa efectiva la inhabilitació i Torra deixa de ser president de Catalunya aquest dilluns mateix. A més, demana al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que activi els mecanismes de substitució interina del president previstos a l’Estatut i a la Llei de Presidència, i insta Torra a no fer cap actuació més com a càrrec públic. Per la seva banda, des de La Moncloa s’ha demanat aquesta tarda la convocatòria d’eleccions com més aviat millor.

En una interlocutòria de sis pàgines dictada poques hores després de la sentència del Suprem, el TSJC diu que «es procedirà a fer efectiva, des d’avui, la inhabilitació» de Torra «en el càrrec de govern que actualment ocupa». També es requerirà personalment a Torra que «s’abstingui d’exercir o dur a terme actuacions pròpies dels càrrecs públics pels quals ha estat inhabilitat»

L’efectivitat de la inhabilitació també es comunicarà al secretari de Govern, Víctor Cullell, i s’expedirà un ofici dirigit a Aragonès perquè activi la substitució interina de Torra, prevista a la Llei de la Presidència del 2008 i a l’Estatut d’Autonomia. Segons la legislació, s’aprovarà un decret que també es comunicarà al Parlament de Catalunya. De fet, la inhabilitació també es comunicarà directament al president de la cambra catalana, Roger Torrent, i a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

El TSJC recorda que contra la sentència del Suprem no es pot presentar cap recurs ordinari ni extraordinari, excepte de revisió o empara constitucional. El tribunal ha convocat una audiència el proper 5 d’octubre per fixar els termes de la liquidació de les penes imposades. La interlocutòria es pot recórrer, però el recurs de súplica no en suspèn la seva efectivitat.

La interlocutòria que obre l’execució de la pena ha arribat el mateix dia que la sentència del Suprem, cosa molt poc habitual, ja que normalment pot trigar dies o setmanes, com va passar, per exemple, en el cas de la inhabilitació de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.

La Moncloa demana eleccions a Catalunya 

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, s’ha mostrat partidària aquest dilluns de la convocatòria d’unes eleccions a Catalunya, fet que «seria molt útil per afrontar a l’inici d’aquesta legislatura una relació de retrobada i cooperació amb Catalunya tan fructífera com fos possible». Segons Calvo, «seria convenient que respectant els elements de legalitat», aquests comicis se celebrin «pel bé de la societat catalana i perquè tenim molta feina a fer per resoldre problemes». «Amb aquesta situació convindria que Catalunya entrés en un altre espai on els catalans parlin tan aviat com sigui possible», ha dit.

En declaracions a les portes del Congrés abans de mantenir contactes pels pressupostos amb Podem, Calvo ha afirmat que no té «cap comentari» a fer sobre la sentència perquè «no toca fer-lo al poder executiu». En canvi sí que ha demanat aquests comicis perquè Catalunya pugui tenir capacitat de treball amb el govern d’Espanya «tan aviat com sigui possible». «És un temps que hem de ser capaços d’aprofitar», ha sentenciat.

Calvo ha afirmat que la taula de diàleg continua independentment de la inhabilitació. «Hem de transitar de la manera més legal i cooperadora possible», ha afirmat, i «creiem fermament que allà és on han de ser les sortides i les solucions que Catalunya i Espanya esperen».

Ha evitat insistir en el fet que Torra no podrà ser a la taula de negociació. «En aquesta taula hi seuen dos partits polítics que decidiran quins són els seus representants» però «en qualsevol cas ja vam dir que els presidents de Catalunya i del govern d’Espanya ja no seurien a la següent reunió».

JxCat i ERC s’inclinen perquè les eleccions es facin el 7 de febrer

7 de febrer de 2021. És la data que pren força per a les properes eleccions. Segons ha pogut saber l’ACN, JxCat i ERC s’inclinen perquè els comicis se celebrin el primer diumenge de febrer, tenint en compte el rellotge que s’ha activat avui amb la inhabilitació de Torra. El Govern ja no controla el ‘tempo’ i Torra no pot convocar eleccions, però els socis de l’executiu tenen cert marge per pactar la data electoral i fer-la coincidir en diumenge. De fet, Junts i ERC continuen tancant els serrells d’un acord global que abordi i concreti l’escenari que s’obre ara. Com a molt d’hora les eleccions podrien fer-se el 31 de gener però, segons fonts dels partits i de Palau, les urnes es posaran el 7 de febrer.

Torrent podria convocar un «acte parlamentari equivalent» -no cal que sigui un ple- per activar el rellotge, si constata que en 10 dies hàbils a partir d’ara no hi ha cap candidat a la presidència. Si cap diputat no es postula per optar a la presidència, aquest acte equivaldria a un ple d’investidura, i passats dos mesos, s’activaria el termini final de 54 dies fins a la cita electoral. Torrent té marge per activar el rellotge amb una declaració institucional, que hauria de convocar dins els 10 dies hàbils, però que es pot dur a terme a dies o setmanes vista. La declaració s’hauria de publicar al BOPC.

ACN