El pagament de la indemnització de 1.350 milions d’euros aprovada pel govern espanyol per indemnitzar l’exconcessionària del projecte Castor i l’operació financera posterior per carregar el rebut als consumidors al llarg de 30 anys són inconstitucionals. Una sentència del Tribunal Constitucional (TC) -arran dels recursos presentats pel Govern, el Parlament i el PSOE- ha anul·lat bona part del reial decret-llei 13/2014, amb el qual l’executiu espanyol va aprovar pretendre resoldre per la via ràpida l’extinció de la concessió després de la renúncia presentada per Escal UGS, en mans majoritàriament del grup ACS.
Segons el text, però, no existien “raons d’urgència i necessitat” per utilitzar aquesta figura legislativa, que a la pràctica blinda la norma i eludeix el procediment administratiu. Si bé accepta la constitucionalitat de la hibernació i l’atribució del manteniment a Enagás davant la “complexa situació del projecte”, el TC qüestiona que el govern espanyol imposés el pagament de la indemnització de forma gairebé imminent, amb un sol pagament abans de 35 dies hàbils.
Sorpresa i alegria a la Plataforma en Defensa del Sénia
La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ha rebut amb molta satisfacció la resolució. El moviment ciutadà va ser el primer en recórrer a l’alt tribunal per aturar el rescabalament però el TC els va emplaçar a canalitzar la seva petició a través d’alguna institució. Que el recurs del Govern i el Parlament hagi estat parcialment estimat per l’alt tribunal ha suposat per a ells una “petita gran victòria”. El portaveu de la plataforma, Evelio Montfort, ha lamentat que el tribunal avali la hivernació de les instal·lacions i ha exigit al govern espanyol que aturi els recàrrecs que cobra Enagàs per pagar el Castor a Escal UGS a través de la factura del gas, així com que la sentència s’apliqui amb caràcter retroactiu, amb el retorn dels gairebé 300 MEUR que els consumidors han pagat els últims 3 anys.
No és la notícia completa que els hauria agradat rebre del Constitucional, però l’han celebrat com una gran victòria. “A sobre que diu que s’han de restituir els diners també diu que la ciutadania ha de deixar de pagar. Aquests 80 o 100 milions d’euros que Enagás ingressava cada any i que pagàvem entre els ciutadans, ja no s’ha de pagar a partir d’ara. Ja va bé. Potser en deixaran de fer alguna carretera però deixarem de pagar”, ha celebrat Evelio Montfort, portaveu de la plataforma del Sénia.
La resolució del TC, tot i que desitjada, els ha agafat per sorpresa. “No ens ho esperàvem”, ha reconegut. Tanmateix Montfort ha assenyalat que hi ha una part de la decisió del tribunal que els deixa un sentiment agredolç. L’aval del TC a la hibernació de les instal·lacions no és la decisió que els hauria agradat escoltar ja que des del territori sempre s’ha exigit el seu tancament definitiu i el desmantellament, sota l’argument que injectar gas en aquest magatzem submarí és sinònim d’un risc sísmic demostrat amb l’experiència del Castor.
“Allí mai, mai hi pot entrar gas”, ha insistit el portaveu del moviment ciutadà. La plataforma defensa les conclusions geogràfiques en les quals es fonamenta la darrera petició del Síndic de Greuges per reclamar una auditoria tècnica independent que resolgui els erros o mancances del projecte Castor o si es va executar sobre ·especulacions sense base científica”. “La roca allí té un grau de fracturació i la pressió que suporta és molt baixa”, ha explicat Montfort. “Si tornen a injectar gas, per molt poc a poc que ho facin, quan arribin a aquest grau –que determina l’informe avalat pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya- rebentarà. És igual si els litres de gas els costa un any o un dia injectar-los, rebentarà”, ha advertit.
La reacció del Ministeri
Per la seva banda, el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda considera que la sentència no posa en dubte l’abonament dels 1.350 milions d’euros sinó la forma de tramitar-lo. En un comunicat, precisa que “no s’oposa a aquest esquema financer sinó que qüestiona l’instrument utilitzat per a la seva aprovació, per considerar que, amb referència als preceptes anul·lats, no es complien els pressupostos d’extraordinària i urgent necessitat que s’exigeix per a l’aprovació d’un reial decret-llei”. Pel ministeri, la sentència no esmena la totalitat del text sinó “únicament” els recursos sobre els articles que referits al pagament de la indemnització “per un motiu formal”.
“En suma, no conclou en cap cas que s’hagués produït un pagament indegut al titular de l’emmagatzematge sinó que considera que n’hi hauria hagut prou amb què ala decisió s’hagués aprovat mitjançant el procediment legislatiu ordinari d’urgència en lloc del real decret-llei”, afegeix el Ministeri d’Energia, que també assenyala que “adoptarà les mesures oportunes quan estudiï amb profunditat la sentència del Tribunal Constitucional”.
ACN
Equip de redacció
