El tribunal belga ajorna al 4 de desembre la decisió sobre Puigdemont i la Fiscalia veu correcta l’extradició

🔊 Escoltar la notícia

El tribunal belga ha ajornat fins al 4 de desembre la decisió sobre l’extradició o no de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

El motiu és que disposin de mes temps per preparar les seves defenses, segons ha anunciat a la premsa la defensa de Puigdemont, personificada en Jaume Alonso-Cuevillas. Altrament, la fiscalia vol reviar si els fets poden ser ncriminables a Bèlgica.

La Fiscalia belga s’ha mostrat d’acord amb el lliurament a Espanya de Carles Puigdemont i dels quatre exconsellers per tots els delictes que li imputa la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que inclou els de rebel·lió i sedició, però menys el de prevaricació, segons ha manfiestat l’advocat Christophe Marchand.

Aquest ha assegurat que el fiscal no hi veu delicte de “corrupció”, però en general, es parteix de la base de complir les ordres d’extradició.

La justícia belga va demanar a l’espanyola informació el sistema penitenciari espanyol, en quines presons podrien acabar Puigdemont i els consellers, així com més detalls del procés independentista i els crims que se’ls imputen. Hores abans de la vista, el president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre belga, Charles Michel, s’han reunit a Suècia, en els marges de la cimera de líders europeus que se celebra en aquest país. Fonts diplomàtiques, però, han dit que no han parlat de Catalunya.

En la seva resposta a Bèlgica, el ministeri de l’Interior espanyol va especificar que “les circumstàncies” de la detenció del president i els consellers “respectarien escrupolosament” els convenis europeus i internacionals subscrits per Espanya. A més es recordava que Puigdemont i el seu Govern han gestionat les presons a Catalunya fins que han estat destituïts. Per això, segons Interior, “no sembla comprensible que s’intenti projectar sospites sobre les condicionaments d’internament a Espanya per persones que han gestionat les presons a Catalunya, amb els mateixos estàndards legals i elements materials”.

En el document també es descrivien les característiques de la presó d’Estremera, Madrid VII, que responen, segons es diu, “al penitenciarisme més avançat”. En resposta a una de les preguntes de la justícia belga, l’Estat també va explicar que les cel·les tenen onze metres quadrats i que són pensades per encabir-hi dos presos. També s’especificava que es podria “garantir” l’estança en una cel·la individual, tret de prescripció facultativa. Les cel·les inclouen una dutxa i un lavabo, amb separació física que garanteix la intimitat de l’intern. També disposen de connexió per a televisió, explica Interior a Bèlgica.

La defensa de Puigdemont i els consellers té dos àmbits principals per lluitar contra l’extradició, segons va explicar a l’ACN la presidenta de l’Institut d’Estudis Europeus de la Universitat Lliure de Brussel·les, Anne Weyembeergh. En primer lloc, les autoritats belgues poden dictaminar que hi ha “riscos seriosos de vulneració de drets humans” en cas de lliurament. Anne Weyembergh també va exposar que les autoritats belgues hauran de comprovar si el doble requeriment de criminalitat s’acompleix en la petició d’extradició de Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí. “I un té un problema, aquí, perquè tot i que el codi penal belga recull els delictes de sedició o rebel·lió, les definicions no són les mateixes que a Espanya”, assenyalava. De fet, mentre que a Espanya el president i els consellers cessats fan front a 30 anys de presó, els delictes de rebel·lió i sedició, a Bèlgica, preveuen penes d’entre 6 i 12 mesos de presó.

El procediment

En qualsevol cas, la decisió que prengui el jutge que avui escoltarà Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig no era la definitiva. Tant la defensa com la fiscalia tenen l’opció de presentar fins a dos recursos, i el procés es pot allargar dos mesos, fins a tres si es demostra que hi ha “circumstàncies excepcionals”. La primera apel·lació es faria al Tribunal d’Apel·lacions, que disposarà de 15 dies més per prendre una nova decisió. Encara llavors es podran presentar recursos davant el Tribunal de Cassació.

ACN