El ‘tot’ Tarragona social i econòmic fa una crida a fer ‘pinya’ i superar els greus entrebancs econòmics que imposa Madrid

🔊 Escoltar la notícia

El ‘tot’ Tarragona social i econòmic ha fet avui una demostració de força unint els principals actors econòmics i socials en el que representa un primer pas “per fer pinya” i unir els tarragonins per superar les adversitats econòmiques que tenen el seu reflex en tres aspectes centrals: la manca d’execució del Corredor del Mediterrani ferroviari, els elevadíssims costos energètics que paga la indústria petroquímicas el Camp de Tarragona, i la manca d’exeució de les carreteres A27 i reforma de la N-340.

La trobada, avalada per la Cambra de Comerç de Tarragona, CCOO, CEPTA, el Clúster químic ChemMed Tarragona, FEAT, PIMEC Tarragona, UGT i la URV, ha omplert l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. Ha suposat un seguit d’intervencions d’experts per destacar les mancances greus que pateix el territori i que es focalitzen principalment en el govern central.

L’acte ha estat presentat pel rector de la URV, Josep Anton Ferré, que ha reivindicat “ser un país modern, que tingui infrastructures i els seus trens connectin amb Europa”.

Entre el públic, representants de la societat civil, diputats i senadors per Tarragona o representants sindicals. Per l’Ajuntament ha assistir la tinent d’alcalde Begoña Floria i algun regidor més, com Francesc Roca. El consistori tarragoní ha volgut mantenir un perfil discret.

Després dels anuncis de tancament de plantes químiques de Celanese, Covestro i Ercros i amb un preu del petroli molt baix que obliga a Repsol a acomiadar 1.200 treballadors a tot Espanya, s’han disparat les alarmes. I a un mes i mig de les eleccions generals, les entitats econòmiques, amb les patronals, sindicats i universitat al capdavant, fant una crida a sumar-se a aquestes reivindicacions. De fet, el manifest crític que s’ha llegit avui és una càrrega de profunditat contra el govern del PP i un avís a qui vagi a governar Espanya a partir d’ara.

El looby que s’ha generat avui ha volgut deixar clar que les queixes i laments queden per la hisòria: “Ja no ens lamentem més. Ben al contrari. L’acte d’avui és un acte de compromís i confiança en el nostre futur, si tothom el defensa coordinadament, aplegats. Per això fem una crida al conjunt de la societat civil tarragonina, a les seves organitzacions, entitats i associacions, a totes les persones que viuen i treballen a Tarragona a fer pinya”, des de demà mateix, “per poder assolir les solucions a aquests problemes que tenim aquí”. I per assolir-ho aviat. “Per superar uns problemes que compartim amb la resta del país i pels quals, des de Tarragona, podem donar –hem de donar– un nou i decisiu pas endavant”. Un pas col·lectiu “on tots siguem protagonistes en aconseguir les solucions als greus problemes que ens amenacen”.

Les tres grans amenaces

Aquesta és la conclusió principal de l’acte d’avui en què s’han dibuixat les tres grans amenaces. La primera d’elles és un problema “ja històric”, la manca del corredor mediterrani; “poder comptar amb una connexió ferroviària d’ample europeu que ens connecti amb Europa, per garantir que, juntament amb el Port de Tarragona, les nostres indústries, des de les agroalimentàries a les manufactureres, siguin més competitives”.

El segon problema per a la nostra indústria “és l’alt cost de l’energia elèctrica, que situa artificialment alt, massa alt, el preu que paguen les nostres empreses, i també les nostres famílies”. Un preu molt més elevat que països europeus amb els quals competim: des d’Alemanya a Gran Bretanya, passant per França. “Un cost que no correspon a la dinàmica de preus de mercat sinó a decisions que responen a interessos molt llunyans geogràficament i econòmicament als nostres que té a veure amb la política industrial”.

I el tercer problema és també d’infraestructures de transport, en aquest cas per carretera, “i que també ve de lluny”. “A la paràlisi en les obres de vies estratègiques com l’A27, se li suma l’injustificable col·lapse de la N340 en tota la demarcació, de les Terres de l’Ebre al Penedès, al qual cal sumar-hi la llarga, lamentable i trista llista d’accidents”.
El nou looby tarragoní denuncia que “no tenim les infraestructures de transport que ens corresponen, i hem de pagar un cost de l’energia elèctrica molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea”.

Crítiques a l’AVE

Els reunits han qüestionat la política dels successius governs espanyols d’afavorir l’AVe en detriment d’altres inversions mes eficaces: “de la mà d’experts i especialistes en logística, energia i transport ferroviari hem analitzat aquests grans problemes que patim de fa massa anys, i que amenacen el futur de moltes empreses i de milers de llocs de treball”, afirma. Una anàlisi “que assenyala com a causa de la priorització d’unes inversions que no responen a valors com la eficiència del diner públic o l’impuls de l’activitat empresarial. Només des d’una visió aliena a les nostres necessitats i al nostre territori, s’explica com les grans inversions i decisions industrials han anat a finançar, des de fa molts anys, autovies sense vehicles, costosíssimes línies d’AVE sense passatgers, o polítiques de preus de l’energia elèctrica que són incompatibles amb una economia competitiva”.