.

El tercer debat entre els candidats territorials a les eleccions del 21-D, emès ahir en directe en desconnexió per TV3, va servir per perfilar discursos, treure conclusions sobre l’impacte dels missatges i deixar preguntes clau sense resposta.

Com la del cupaire Xavier Milian dirigida a ERC i JxCat, reclamant-los “que es posicionin clarament” sobre si volen desplegar la República o no. De la solució a l’interrogant depèn el seu boicot a la cambra, i el bloc independentista es quedaria així sense sumar els diputats de la CUP en la futura legislatura en cas que optin per posicionaments “autonomistes”. O com la de la número dos de Ciutadans i substituta de Matias Alonso per problemes de salut, Lorena Roldán, al republicà Òscar Peris: “Quan pensen obrir el CAP de Les Muralles a la nit?”. Així instava a fer-ho una proposició no de llei aprovada al Parlament, que malgrat tot continua sense fer-se efectiva. El debat també va servir per comprovar les limitacions territorials de la vendrellenca de Podem, Yolanda López, quan es va referir a l’Hospital Sant Joan de Reus com el de “Sant Joan… de Déu”.

Sense molestar-se entre camarades de trinxera (fins al punt que Eusebi Campdepadrós, de JxCat, li va cedir part del seu temps a Peris en una de les rèpliques), el debat va tenir com protagonista inesperat i, per tant, element novedòs a la rutina acumulada, els Jocs Mediterranis. El republicà el va treure a l’hora de parlar d’infraestructures defensant l’actuació del govern de la Generalitat en contraposició a la de l’executiu de Madrid. Aprofitant la seva condició de delegat del govern (cessat) al Camp de Tarragona, va defensar la construcció del pavelló de Campclar “per licitació d’urgència”. “Nosaltres el vam desbloquejar” va afirmar posant les culpes de l’endarreriment en un any de la celebració dels Jocs a l’aturada de fons del govern espanyol. Encara no havia acabat de formular l’argument quan la socialista Rosa Maria Ibarra i el popular Alejandro Fernández (ex regidor a l’Ajuntament de Tarragona) ja se li havien llançat a sobre.

“Com pot dir això si han posat tants pals a les rodes com han pogut? És molt fort!”, exclamava Ibarra referint-se a l’actitud manifestament contrària a la celebració dels jocs del grup municipal d’ERC. “Efectivament”, reblava Fernández, que li espetegava “parli amb els seus companys de l’Ajuntament”. Roldán, que també havia passat pel plenari abans d’anar a Barcelona, s’afegia a l’atac frontal i acusava Peris de viure “en un món paral·lel” i recordant-li les votacions en contra dels Jocs dels regidors republicans. “No es posi aquestes medalles”, deixava anar.

Peris intentava taponar la via d’aigua (“jo parlo de l’acció del Govern”) i apel·lava a la memòria històrica preguntant-se retòricament “amb qui feia govern Ballesteros quan es van adjudicar els Jocs?”. La resposta, és clar, era ERC. La d’un ja desaparegut en combat Sergi de los Rios. I Ibarra no desaprofitava l’ocasió per fer costat a l’alcalde que tanca simbòlicament la seva candidatura i assegurar que “les instal·lacions dels Jocs quedaran al servei de la ciutat i de totes les comarques potenciant el turisme esportiu”. Tant ella com Fernández encara tenien temps per respondre amb un “no” gens desencaminat quan Peris donava per acabat el pavelló. I és que encara falta una fase per poder-lo considerar net i polit.