Víctor Lapeña, tècnic ajudant de la selecció espanyola femenina sotscampiona a Turquia
Víctor Lapeña és un dels homes de moda del bàsquet estatal. Aquest aragonès (Saragossa), resident a La Pineda des de 2007 i casat amb la jugadora tarragonina Esther Farré (Lliga Femenina amb el Cadí i el Puig d’en Valls), ha estat l’ajudant a la banqueta del tècnic de L’Hospitalet de Llobregat Lucas Mondelo, seleccionador de l’equip femení d’Espanya que ha aconseguit la medalla de plata en el mundial de Turquia que va finalitzar diumenge passat. Lapeña té una forta vinculació amb el TGN Bàsquet perquè enguany la seva filla estudia al Sagrat Cor, una escola que va triar per l’excel·lència acadèmica i per la llarga tradició de bàsquet. Convençut, afirma que no queda tant per guanyar als Estats Units i assegura que el bàsquet femení de base a Espanya passa per un moment fantàstic, tot el contrari que el del món professional.
Enhorabona. Han fet història.
Sí, és una passada perquè és la primera vegada que s’aconsegueix i, a més, venim de tres anys molt bons, sent campiones d’Europa. Ara estic molt cansat però molt feliç.
Vostès eren campiones d’Europa, un dels grans equips del torneig. Amb tot, s’esperaven aquest èxit?
Sempre somies amb això, però hi havia equips com França, Austràlia o les amfitriones, Turquia, que ho havia preparat tot per ser a la final. Però quan vam veure que als primers partits guanyàvem fàcil vam pensar que tot era possible.
Van fer un mundial sensacional però a semifinals van fer el partit més irregular de tot el campionat.
Teníem al davant una gran selecció [Turquia], molts espectadors en contra [jugaven a casa] i els nervis de poder accedir a la final. Durant els tres primers quarts no va sortir allò que havíem planejat fins que la qualitat de jugadores com Torrens va aparèixer.
Les nord-americanes tenen un equipàs. Se les podrà guanyar algun dia?
Estem en el camí de poder guanyar-les. En categories inferiors, amb la sub-16 només vam perdre de dos punts. Això vol dir que cada vegada estem més a prop. Aquesta final ens ha ensenyat molt sobre on vam fallar en els moments clau i, d’aquesta manera, la propera vegada, estarem més preparats per tal de plantar cara, tan de bo sigui als Jocs Olímpics.
Lapeña, acompanyat de la seva gent al TGN Bàsquet
Vostès tenen casa a La Pineda de fa 7anys i ara la seva filla estudia al Sagrat Cor. Per què va triar aquest centre?
Ha estat un estiu complicat a nivell professional. Quan vam decidir quedar-nos a Tarragona li vaig preguntar a Esther on podíem trobar un col·legi amb una educació extraordinària i que tingués la tradició més gran de bàsquet a la ciutat. Ella em va dir El Sagrat Cor. Quan vaig venir, en fullejar la revista que feu, vaig veure Sergio Lou [membre de la Junta Directiva i entrenador del TGN Bàsquet], amb qui vaig estudiar als Maristes de Saragossa -les seves famílies es coneixen- i ens vam trobar per Sant Magí. Després tot va anar molt ràpid i la meva filla ja estudia a l’escola.
Quina impressió li va causar el Sagrat Cor i el club quan va arribar?
El pavelló em sembla preciós per poder entrenar bé, però a l’entrar dins el col·legi i veure cistelles i més cistelles, em va semblar el paradís, crec que estava més content el pare que la nena [riu].
Porta poc temps aquí, què li sembla el TGN Bàsquet?
Puc valorar el club pel que m’han explicat. Em sembla que està dirigit per unes persones que dediquen moltes hores del seu temps lliure a fer bàsquet i posant molt d’amor en tot el que fan. El pavelló sempre està ple de jugadores i jugadors i això és sensacional. M’encantaria conèixer el club molt més perquè s’hi respira bàsquet pels quatre costats.
Com veu el bàsquet de base femení a Espanya?
Ara per ara, el bàsquet de base està per damunt del bàsquet professional. La Lliga Femenina ha perdut molt, les jugadores estatals de primer nivell han de marxar fora i les millors estrangeres no venen . Les seleccions de base, per contra, estan al número 1 del rànquing. Cada vegada s’inverteix més en recursos humans i materials en els equips de base i els entrenadors cada vegada estan més ben formats, a través de les federacions o, com en aquest club, en què si un entrenador vol fer un curs, se’l subvenciona al 50% i això és magnífic.
Què cal fer en els equips formació?
Cal generar il·lusió entre els més petits i fomentar l’educació esportiva que té el bàsquet, com la solidaritat i la companyonia. A partir d’aquí és molt important que l’entrenador li posi l’estimació adequada per cada grup, si ets capaç d’arribar al cor de cada jugador, això farà que aquell nen li demani al seu pare que el torni a apuntar a bàsquet l’any següent.
Quin és el seu futur professional?
Ha estat un estiu estrany. El mes de juny anava de segon entrenador del Bilbao Basket amb Sito Alonso però amb tot el que va passar en què el club estava fora de l’ACB, jo no tenia equip virtualment. La Federació Espanyola em va trucar per tornar a ser segon amb Lucas Mondelo pel mundial. Setmanes més tard, amb el Bilbao ja confirmat a l’ACB, Sito em va trucar però aleshores no podia trencar la meva paraula amb la Federació. Crec que els compromisos s’han de respectar. Ara espero una oferta de treball que valgui la pena, sinó em quedaré a Tarragona.
Es planteja poder entrenar algun equip del TGN Bàsquet?
M’agrada entrenar, és la meva passió però ara és aviat per dir que sí al TGN Bàsquet. Sóc un home de paraula i si d’aquí un o dos mesos m’arriba una bona oferta de feina no m’agradaria dir que no als nens i deixar-los a mig camí. No em tanco a res i a mida que vagi venint i em vagi implicant amb l’entitat, mai se sap.
