L’edifici del Tribunal Constitucional. Foto: Wikipedia
El president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, ha convocat un ple extraordinari aquest dissabte a les 13h per tractar el recurs d’inconstitucionalitat formulat pel govern espanyol contra la candidatura de Carles Puigdemont. L’intercanvi de cops ha contnuat només hores després amb l’anunci que els trenta-quatre diputats de JxCat, amb Puigdemont inclòs, han presentat aquest divendres una “demanda urgent de protecció dels drets fonamentals” davant el Tribunal Suprem contra l’acord del Consell de Ministres que reclama la impugnació i suspensió del ple d’investidura.
Anem a pams. Els magistrats del Constitucional hauran d’estudiar si admeten a tràmit el recurs. Com que el govern espanyol ha invocat l’article 161.2 de la Constitució, amb l’admissió a tràmit la resolució del Parlament que designa Puigdemont com a candidat quedaria automàticament suspesa de manera cautelar. Els magistrats només hauran de decidir si l’admeten o no a tràmit -una decisió merament formal- i no entraran a discutir el fons de la qüestió (tenen cinc mesos per dictar sentència). El Consell de Ministres ha aprovat el recurs aquest divendres, tot i l’advertència del Consell d’Estat.
El govern espanyol considera que té “prou fonaments legals” per interposar ara el recurs i diu que té “l’obligació política i legal” d’aturar la investidura de Puigdemont, per considerar que està en crida i cerca i que pesa una ordre de detenció sobre ell. Afirmen que no se’l pot investir a distància i que, si torna, serà detingut i no podrà anar físicament al ple d’investidura.
En canvi, el dictamen del Consell d’Estat –que és preceptiu per llei però no vinculant- considera que ara no es pot impugnar la candidatura perquè seria de manera “preventiva o hipotètica” perquè no es pot assegurar que Carles Puigdemont no estigui presencialment al ple el dia 30 a la tarda.
Recurs al Suprem contra “l’abús de dret i frau de llei”
Per la seva banda, Josep Costa, vicepresident primer del Parlament i diputat de JxCat, ha explicat que han recorregut al Tribunal Suprem han fet en considerar que el govern espanyol “pretén, amb abús de dret i frau de llei, bloquejar el funcionament normal de les institucions democràtiques i de la formació del Govern resultat del 21-D”.
De la mateixa manera, tots els diputats de JxCat també s’han personat al TC per reclamar que “es consideren part afectada en aquest recurs del govern espanyol” i poder així “oposar-s’hi al procediment i demanar que ni sigui acceptada la suspensió del ple d’investidura”. “Hi ha una potencial vulneració claríssima dels nostres drets com a diputats i, per tant, dels drets dels ciutadans representants al Parlament”, ha reblat Costa per justificar l’acció.
Amb aquestes dues actuacions jurídiques, els diputats de JxCat pretenen frenar les intencions del govern espanyol. “El que d’alguna manera demanem és suspendre la petició de suspensió i que no hi hagi cap impediment per al normal funcionament del ple d’investidura”, ha dit Costa, que ha admès no saber qui recorregut pot tenir tot plegat per la innovació que suposa tant l’actuació de l’Estat com la de JxCat. “Entenem que estem en territori desconegut. El govern espanyol presenta recursos que mai s’havien presentat i amb formes que no s’havien utilitzat mai. Per tant, nosaltres també hem fet coses que no són ordinàries, com comparèixer al TC preventivament per dir que no s’accepti aquest trasbals de les institucions democràtiques”, ha explicat en una atenció a la premsa.
El camí arriba fins a Estrasburg
Amb tot, JxCat no les té totes amb aquest procediment i, tot i considerar que té raó, no se’n refia de determinades instàncies judicials. És per això que ja han avançat que si reben un cop de porta a la seva petició, acudiran a Estrasburg. “Si els màxims òrgans de la jurisdicció espanyola, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, no atenen la petició i es confirma la suspensió del ple, com que hi ha una vulneració greu dels drets democràtics i polítics dels ciutadans representants, immediatament acudirem al Tribunal Europeu dels Drets Humans denunciant la vulneració dels articles 10 i 11 del conveni europeu de drets humans, del art 3 del protocol primer i de l’art 2 del tractat de Lisboa”, ha dit Costa, referint-se així a preceptes que parlen de la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i la separació de poders.
ACN
Equip de redacció
