Imatge de l’equip S18 del CRT que va jugar i guanyar contra el Barça aquest cap de setmana
El Club Rugby Tarragona ha disputay a la Mar Bella contra Enginyers B el partit corresponent a la vuitena jornada de la lliga de Primera Catalana. Les inclemències del temps no van acovardir els Voltors que guanyaren el partit i continuen liders de la classificació.
Escenari tenebrós, el d’ahir a la tarda, a la Mar Bella del Poble Nou de Barcelona. Un enorme i obscurosíssim núvol, que s’apropava amenaçadorament durant tot el calentament del partit, semblava esperar al primer xiulet de l’àrbitre per explotar en una duríssima tempesta de vent, de fred i de pluja (amb estones de pedregada incloses), i convertir-se en un dels protagonistes principals del partit.
Però si la dificultat de les victòries n’accentua la glòria, la varietat dels adversaris la multiplica. Era el Rugby Tarragona contra els Enginyers, contra la tempesta, contra les lesions, contra el relliscar de la pilota, contra el fang, fins i tot contra la pressió del públic local en el tram final del partit.
A canvi, del cantó dels Voltors hi havia el treball en equip, el sacrifici, la duresa en els placatges i, sobretot, una molt bona primera part. És quan el camp encara era mínimament practicable, i els de Tarragona dominaven al rival, marxant al descans amb un 0 a 18 que permetia tenir confiança en guanyar el partit.
La segona part, però, era una altra cosa. Els de Barcelona començaven un joc al peu que els funcionava bé per distreure la concentració dels de Tarragona. La tempesta s’enduria, la sensació de fred feia, literalment, tremolar els jugadors, i el camp era un bassal d’aigua i de fang, on resultava difícil jugar amb normalitat. Eren els minuts del desordre i el rugby aleatori, i que servien als locals per posar-se només a un punt dels voltors.
Però també hi ha ordre dins el caos, i a pocs minuts del final, una marca de l’Agus (que trobava l’esquena dels dos últims defensors amb un xut ras que ell mateix plantava a marca), posava el 17 a 23 definitiu. Els últims minuts consistien després en resistir la iniciativa dels Enginyers fins al xiulet del final del partit.
Una victòria merescuda, amb l’inconfusible regust a èpica que únicament proporciona el rugby en partits com el d’ahir, i amb moments únics com la sortida del camp dels jugadors cantant l’himne de l’equip. El campionat de la Primera Catalana és una mica més a prop. Moltes felicitats i agraiments a tots.
Xavi Roca
Equip de redacció
