.

Brindis amb els fundadors del pub. Foto: Tarragona21

Brindis amb els fundadors del pub. Foto: Tarragona21

La nostàlgia és un error, deia el poeta. Benvinguda sigui, sovint. La nostàlgia de tota una època daurada, la joventut avui robada viscuda als anys 80 amb un cubata ben carregat a la mà i el ‘Please don’t go’ de música de fons s’ha retrobat avui en un emocionant adéu a un local mític per als canongins, el pub de l’Orfeó Canongí.

El local va tancar fa un any, i ja no tornarà a obrir més. L’Ajuntament remodelarà l’edifici i l’entitat ja no reobrirà un escenari os es van fer parelles, segurament es van experimentar les primeres borratxeres i es van celebrar infinitat de festes que avui es podien seguir en una exposició i en un passi en power point. Avui era la nit que el calendari havia fixat per recordar que això no t’ho podies perdre.

El públic dins el local seguint l'inici de la festa. Foto: Tarragona21

El públic dins el local seguint l’inici de la festa. Foto: Tarragona21

Animats per un grup de Facebook, capitanejats per Josep Torrents, que donat l’adéu definitiu a què estava abocat el pub, van voler retre-li un digne funeral a l’alçada de les emocions que hi van experimentar. La festa ha estat la de les emocions contingudes, el record apassionat de les cançons que un dia els van animar a ballar i potser a plantejar-se la conquesta juvenil del món.

Tres amics van decidir un dia de desembre de 1982 posar en marxa el primer pub de La Canonja. Eren el Jordi Bofarull, el Vicente Domínguez i el Roc Muñoz (l’actual alcalde). Tenien entre 22 i 26 anys. Va ser una idea del Jordi, que va arrossegar els seus amics. En aquella època es va cometre una àmplia remodelació de l’edifici de Orfeó: “Però la reforma no contemplava cap espai d’oci nocturn per a la joventut”, recorda. “Aleshores, el president de l’entitat, Sebastià Falguera, va optar per fer el bar i el pub. Ho va encertar”.

Jordi Bofarull, reeditant la seva època de 'punxadiscs'. Foto: Tarragona21

Jordi Bofarull, reeditant la seva època de ‘punxadiscs’. Foto: Tarragona21

Les festes assenyalades, com Nadal o cap d’any, omplien a vessar el local. Va ser un èxit fora de mides. “Anàvem un dissabte a dinar junts i en tornar per obrir, ens esperaven 150 persones a la porta. Era molt gratificant”, afegeix Roc Muñoz.

Tots tres feien de ‘punxadiscs’ aquella època, i els organitzadors han volgut que avui, Jordi Bofarull, potser el més comercials dels tres ‘dijis’, tornés a agafar les platines, però amb discs de vinil, i dediqués al públic expectant una sessió anys 80-90. “‘Please don’t go’, Jordi!”, algú li demanava. Reviuria per una estona les famoses cançons petitòries.

Un especial rcord als que ja no hi són. Un globus blanc s'ha enlairat per cadascun d'ells. Foto: Tarragona21

Un especial rcord als que ja no hi són. Un globus blanc s’ha enlairat per cadascun d’ells. Foto: Tarragona21

Eren passades les nou de la nit i acabava de començar la festa musical, que continuaria amb concerts en directe. No dins del pub, que no s’hi cabia, sinó al carrer. Abans, unes paraules dels fundadors i un brindis, dins el pub.

Hi ha idees que fixen el món, i avui, des de La Canonja, s’hi ha contribuït: acabada l’actuació del Jordi, apareixien a l’escenari onze globus profundament blancs, que assenyalaven cada un dels onze canongins i canongines que freqüentaren el pub i que ja no hi són, mentre en una pantalla gegant es reproduïa la imatge de cadascun d’ells, un a un, amb el seu nom i la data de naixement i la de la mort. Aleshores, els globus s’anaren enlairan, un a un, cap al cel enfosquit, càlid, pròxim, de La Canonja.

Jaume Garcia