TARRAGONA 21

Tots els equips participants al concurs de mòbils autopropulsats havien de passar prèviament una comprovació de les dimensions i mecanismes del seu artefacte.

Tots els equips participants al concurs de mòbils autopropulsats havien de passar prèviament una comprovació de les dimensions i mecanismes del seu artefacte.

Els estudiants de primer del grau d’Enginyeria Mecànica tenen cada any el repte de dissenyar un sistema mecànic que propulsi un vehicle amb uns passatgers ben fràgils, ous de guatlla, per recórrer la màxima distància possible. En l’edició d’aquest 2019, que va tenir lloc dimarts 12 de juny al campus Sescelades, la particularitat era que només podien utilitzar l’aigua que queia d’uns sis metres d’alçada com a font per fer moure el mecanisme que permetés acumular l’energia i, a continuació, fer el llançament del projectil per aire.

L’equip que més lluny va aconseguir arribar amb el seu dispositiu (14,63 metres) va ser el McLaren, integrat pels estudiants Albert Munté, Enric Casanova, Arnau Ferré, Raúl Suàrez i Fèlix Jerez. Aquests futurs enginyers van provar diversos mecanismes fins que van comprovar que el que els donava més bons resultats era el que utilitzen els portaavions.

Albert Munté explica que els portaavions tenen poca pista, de manera que els avions porten un mecanisme que els impulsa, “un rail que atorga potència a l’avió”. I això van fer a petita escala: dissenyar, amb material reciclat, un rail amb un conjunt de molles que es tensaven amb el gir de la turbina quan la sínia es movia en rebre l’impacte de l’aigua caient en cascada.

Aquesta idea, força diferent dels sistemes de catapultes i ballestes que van utilitzar majoritàriament els altres concursants, els va fer guanyadors del concurs de mòbils autopropulsats, a cinc metres de diferència dels segons millors classificats. I també els va fer mereixedors del premi que atorga el Col·legi d’Enginyers: un marcador làser que els permetrà mesurar dimensions amb precisió.

Els 12 equips van treballar en els seus projectes integrant els coneixements de totes les assignatures del primer curs del grau. Van pensar-ne el disseny, van fer els càlculs i finalment van construir la màquina que havia de disparar el mòbil amb una trajectòria parabòlica utilitzant l’energia del salt d’aigua, uns 25 litres. Tot plegat, sense danyar els passatgers.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies