TARRAGONA 21

Ahir es va presentar al públic per part de l’equip d’arquitectes que va guanyar el concurs d’idees.

Aquest dimarts 22 de maig, a la Sala d’Actes del Castell de Masricart, es va desvetllar la incògnita sobre la proposta guanyadora del Concurs d’idees per la Rehabilitació del edifici del Orfeó Canongí. La proposta guardonada amb l’encàrrec de redacció del projecte ha resultat ser obra del despatx dels arquitectes reusencs Figuerola-Gavaldà-Romera, els quals disposen d’una dilatada carrera professional al capdavant de la restauració d’importants monuments i edificis, com la Catedral de Tarragona o el Convent de Santa Anna d’Alcover.

El concurs d’idees es va pensar des de la necessitat primordial de la rehabilitació de l’edifici del Orfeó, actualment de propietat municipal i catalogat com a Bé Cultural d’Interès local. L’edifici presenta nombroses deficiències de caràcter normatiu, que fan que no sigui apte per continuar amb l’activitat de sala de teatre o sala de concerts. És per aquest motiu que l’Ajuntament va plantejar una rehabilitació normativa, funcional i espaial, per tal de dur-los als estàndards actuals. Alhora el concurs plantejava la necessitat d’una futura ampliació del edifici del Orfeó en una finca adjacent destinada a equipaments públics pel POUM, i que recentment l’Ajuntament també ha adquirit. El concurs exigia una elevada solvència tècnica als participants, fet que propicià que finalment només 4 equips d’arquitectes passessin per les diferents fases prèvies de selecció, fins arribar a la fase final, on havien de presentar una proposta gràfica, sota lema, per tal de mantenir l’anonimat de la proposta.

El jurat, format per arquitectes de reconegut prestigi, i per un arquitecte de la família Pujol, descendent de l’arquitecte Antoni Pujol Sevil, autor del edifici del Orfeó als anys 30 del Segle XX, va deliberar que la proposta que solucionava millor totes les exigències que plantejaven les bases del concurs era la proposta amb el lema “OSSA 60a”. Segons relata l’acta del jurat en relació a aquesta proposta: “…Des d’una visió de respecte amb l’edifici històric Ossa 60a és clarament subsidiari al volum major de l’Orfeó. La discreció del volum menor contrasta amb la dinàmica de les formes i la trobada amb el futur edifici del carrer Marina…Ossa 60a s’ajusta més als criteris de les bases amb un clar respecte pels valors patrimonials inherents de l’edificació original…”

L’arquitecte Jordi Romera, va ser l’encarregat d’explicar el projecte davant d’un nombrós públic que l’escoltava atentament. La primera idea que va llençar Romera va ser que la rehabilitació del edifici històric mantindria totalment els seus valors patrimonials. “Es manté l’essència del Casal tradicional amb el seu caràcter eclèctic, de manera que el teatre sigui reconegut com un referent de memòria històrica pels canongins. Que formalment al casal li passi el mínim però que funcionalment arribi al màxim”, va dir l’arquitecte.

Sense renunciar a la autenticitat, potència, i imatge de la façana principal amb el seu àmbit previ d’accés, el projecte, segons Jordi Romera, proposa l’estratègia de restaurar-la, per tal de no pervertir la seva originalitat i buscar que l’accés principal al teatre sigui des del nou edifici, “donant el protagonisme de la façana principal al ús social del casal i l’Orfeó”.

El nou edifici annex, de fusta tractada, pretén alinear-se amb el carrer i generar una correcta transició dels edificis residencials. A l’hora proposa una relació respectuosa amb la façana principal.

En general tot el projecte fa un esforç en millorar funcionalment l’equipament i dotar-lo de tot el necessari per fer una vida cultural i social activa.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies