TARRAGONA 21

Jorge de Andrés, professor de la URV. Foto: URV

Jorge de Andrés Sánchez, professor d’Economia Financera de la URV i membre del grup de recerca Social and Business Research Laboratory, ha aconseguit, juntament amb Laura González-Vila Puchades, professora de el Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, el premi d’investigació Rafael Termes Carreró, que atorga anualment l’Institut Espanyol d’Analistes Financers per la seva monografia “Rendes millorades i planificació financera: cobertura del risc de longevitat per a persones jubilades amb esperança de vida reduïda”.

Aquest treball intenta donar resposta a una de les conseqüències de la previsible disminució de la cobertura de les pensions públiques en un futur proper, i que fa necessari que les persones actualment actives hagin de planificar el seu futur mitjançant l’estalvi individual que permeti complementar la pensió pública de jubilació de forma òptima. Més concretament, els dos investigadors proposen l’adopció d’un model ja existent en altres països, el de les rendes millorades, que consideren diferents factors de risc associats a l’estat de salut i hàbits del rendista per estimar la seva longevitat i, en conseqüència, determinar les prestacions a rebre.

A l’Estat espanyol, quan una persona es jubila s’enfronta al risc de longevitat, és a dir, sobreviure als recursos estalviats durant la vida activa. Per mitigar aquest risc l’alternativa econòmicament més racional és contractar rendes vitalícies que els garanteixin prestacions periòdiques mentre visquin. La normativa espanyola ofereix diferents incentius fiscals amb l’objectiu d’estimular la demanda de rendes vitalícies comercialitzades pel sector assegurador privat. No obstant això, el sector assegurador espanyol ofereix rendes vitalícies a un únic preu per a totes les persones de la mateixa edat sense segmentar els assegurats més enllà de la consideració d’aquest factor de risc.

Per tant, amb el sistema actual s’assumeix que totes les persones assegurades d’una mateixa edat viuran, de mitjana, un nombre d’anys igual a l’esperança de vida que correspon a aquesta edat. Aquesta situació té com a conseqüència que les rendes vitalícies són injustes per a persones que pel seu estil de vida o estat de salut presenten una expectativa de vida inferior a l’estàndard.

Rendes a un preu just

Per aquest motiu Jorge de Andrés i Laura González-Vila apunten que una solució al problema de les rendes actuarials estàndard consisteix en comercialitzar rendes millorades, que ja existeixen en països com el Regne Unit, Alemanya o els Estats Units. En aquestes rendes les asseguradores estimen les probabilitats de mort del rendista considerant diferents factors de risc associats al seu estat de salut i als hàbits, la qual cosa determina les prestacions. Això fa que puguin oferir rendes de supervivència també a un preu actuarialment just a persones amb vida esperada reduïda.

En el treball premiat per l’Institut Espanyol d’Analistes Financers, els dos investigadors hi descriuen les rendes millorades, tant conceptualment com aquells aspectes de matemàtica financera i actuarial rellevants per a la seva valoració. Defensen que més enllà de les implicacions econòmiques que suposaria la comercialització de rendes millorades, tindrien efectes positius des d’un vessant ètica perquè l’existència exclusiva de rendes de supervivència tradicionals contradiu clarament el principi de justícia.

Això és perquè per a les persones amb un estat de salut deteriorat, el preu de les rendes tradicionals és superior al valor actual esperat de les prestacions periòdiques a rebre. I com a conseqüència, les persones amb una vida esperada reduïda no tenen cap motivació per contractar rendes tradicionals i queden, a la pràctica, marginades de la possibilitat d’adquirir rendes vitalícies. Aquesta manca d’equitat se suma al greuge comparatiu que les persones amb anys de vida reduïts tenen en l’accés als incentius fiscals, perquè únicament se’n poden beneficiar a uns preus injustos.

Major cobertura i incentius per tenir cura de la salut

L’oferta de rendes millorades a Espanya permetria la contractació de rendes a persones amb una salut deteriorada que, d’una altra manera, no les subscriurien. A més, l’expansió de rendes millorades en qualsevol mercat beneficia la societat en el seu conjunt perquè incentiva moltes persones a adquirir una pensió privada de jubilació que en altres circumstàncies no es plantejarien, i, per tant, la cobertura de el risc de longevitat mitjançant pensions voluntàries.

A més a més, el fet que la comercialització de rendes millorades pugui incrementar el nombre de subscriptors de rendes pot tenir implicacions positives en la salut pública: hi ha diversos autors que indiquen que el mercat de rendes està subjecte a risc de moral, de manera que la possibilitat de cobrar rendes més elevades en el futur crea incentius als rendistes per cuidar més la seva salut.

Redacció