.

El doctor Josep Gil

El prestigiós teòleg reusenc Josep Gil, autor d’una monumental ‘Història del pensament cristià’ en deu volumns i exvice-degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha demanat públicament a través de Tarragona21 que es denunciï judicialment els casos de pederàstia que conegui l’Església. “No ha d’existir una diferència (davant la justícia) entre un clergue i un no clergue”, ha afirmat.

“Penso que la pedofília és un delicte -ha dit- que ha de ser denunciat davant la justícia ordinària”, ha afirmat, situant-se per tant més enllà de l’actitud contemporitzadora de l’església catalana i espanyola, que s’ha fet evident la darrera setmana en haver-se conegut tres casos de tres rectors -un d’ells, ja mort- que presuntament van abusar de menors.

“Cal tenir misericòrdia, sí, però sense oblidar que la justícia té la primacia: no es pot invocar el perdó”, ha subratllat a aquest digital. Unes paraues que xoquen amb les sorprenents declaracions de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va rebaixar el to dels casos afirmant que “no eren tan greus”.

El doctor Gil, membre de la Reial Acadèmia de Doctors, ha exigit també “un respecte a la presumpció d’innocència” per als rectors sobre els que hi ha sospites de pederàstia en base a testimonis que ho han fet públic, “perquè és un dret que assisteix a tothom. No es pot declarar que algú és delinqüent si no ha estat jutjat i sentenciat. Cal proves”, ha subratllat.

Gil, un dels grans teòlegs catalans i espanyols, reclama “més contundència” a “les autoritats eclesiàtiques” a l’hora de denunciar aquests abusos. “En aquests casos no s’hi val a invocar el perdó, sinó que preval la qüestió de la justícia”. de l’anormalitat de la vida.

El doctor reusenc és també clar sobre els encobriments de l’església: “Per a mi no queda clar que no hi hagi hagut, per raons, diguem-ne, d’evitar mals majors, un cert encobriment, i si  l’encobriment ha existit el denuncio amb tota fermesa”.

El celibat comporta una vida sexual anormal

Gil demana l’aixecament del celibat: “El celibat, especialment quan és obligatori, suposa la imposició d’un règim de vida,diguem-ne sexual, gens normal, i l’anormalitat dels fets esmentats no crec que es pugui desvincular de l’anormalitat de la vida sexual dels cèlibes”. “No es pot establir una relació causa-efecte entre celibat i pedofília, però qui està obligat a portar una vida sexual anormal pot derivar en actes de pedofília”.

Josep Gil, seguidor del Concili Vaticà II i una veu incordiant en sectors conservadors, és partidari “d’un canvi estructural a l’església”. Acaba de publicar un llibre que ell mateix qualifica de “revolucionari” (‘Cristians, tanmateix’) en què demana que l’església superi la seva actual faceta purament litúrgica i abraci una estructura laïcal, que no laica, “que es reconegui com a enviada al món per anunciar l’Evangeli, i com a condició prèvia ha d’estimar el món”, un món que té “els seus valors, com la democràcia i la llibertat”, que són “valors fruit de l’Evangeli”.

Gil afirma que davant les veus que li demanen que abandoni donades les postures que ell considera errònies de l’església, es reafirma a continuar: “No vull donar el plaer de la meva renúncia als que manen; vull que consti el que penso”.

J. Garcia