TOTS 21

Imatge de la seu de l’Associació de Veïns de La Móra-Tamarit. Foto: Twitter

La col·laboració entre l’equip de govern i l’associació de veïns de La Móra-Tamarit va tenir protagonisme durant el plenari de l’ajuntament de Tarragona de divendres passat. Mentre l’oposició tirava amb bala, especialment Ciutadans i PSC, des d’ERC s’argumentava per activa i per passiva que el Pla de Millores del barri pactat i cofinançat entre consistori i entitat veïnal era un intent de solucionar els problemes acumulats des de l’Edat de Bronze i no un estímul a la creació de l’EMD que es reivindica des d’aquesta zona. El conseller de Territori, Xavi Puig, va admetre que l’argument tindria excusa per al seu recorregut per la «confusió» en comissió informativa que podrien haver donat a entendre aquest objectiu, arran d’una intervenció del conseller Jordi Fortuny. «Però els dubtes van ser aclarits a la mateixa comissió. No entenc que ara ho portin al plenari», afirmava.

El president de l’associació de veïns, Francesc Garcia, tampoc ho acabava de veure clar. Home de parlar diàfan, sap que dona el titular al periodista quan etziba en declaracions a Tarragona21.cat que «és indecent per part dels polítics treure al plenari una qüestió que havia quedat resolta a la comissió». El currículum reivindicatiu d’aquest veí d’una zona amb 1.300 habitatges i 2.000 residents censats, «però que a l’estiu pot pujar fins a 4.000 i amb els cotxes aparcant damunt les voreres», abasta el mandat de Josep Fèlix Ballesteros i l’actual de Pau Ricomà. Amb el primer «no vam aconseguir que ens solucionés cap dels problemes que li vam plantejar. Tot eren molt bones paraules, però al final només ens volien per pagar impostos a canvi de res. Parlar amb ell era com si m’arranquessin un queixal». I amb el segon «veiem que hi ha més obertura a parlar, però no crec que tinguin memòria històrica. Quan era a l’oposició era dels que denunciava perquè no es movia el tema de l’EMD».

I amb unes reivindicacions que s’originen i estan documentades des del 1973 -poc més de dues dècades després de l’absorció dels pobles de Monnars, Tamarit i Ferran per part del veí gran-, el parole, parole ja no convenç. Per això van tirar pel dret. «Un dels membres de la Junta és arquitecte i té contactes amb la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva capacitat en temes d’agenda urbana és reconeguda, i per això al final vam decidir contactar amb ells per proposar-los l’elaboració d’una memòria sobre l’estat del barri i els dèficits que presenta». Els cost total pujava a 15.000 euros més IVA, i la Politècnica s’hi va posar («no va agafar la URV perquè volíem un informe extern sense connotacions polítiques ni de territori a l’hora de fer el diagnòstic») fins que el primer confinament ho va endarrerir tot.

A partir del juliol van reprendre els treballs si enmig de tot el procés en format parèntesis apareix l’oferiment de Xavi Puig a l’entitat d’establir alguna mena de sinergia. «Nosaltres vam dir-li que si des de l’Ajuntament volien col·laborar amb la redacció d’aquest informe, pagant-ne el 50%, tenint en compte que conèixer les mancances del barri seria bo tant per nosaltres com per a ells. S’ho van pensar, i després de superar inconvenients administratius perquè no es podia comptabilitzar com a subvenció, ens van dir que sí».

«Amb l’EMD arribarem fins al final»

Arribats a aquest punt, Garcia alerta que no s’ha de barrejar l’estofat amb la verdura. «La redacció d’aquest informe es deu als despropòsits que ens trobem al barri. No té res a veure amb la voluntat que tenim, i que mantenim, de demanar una Entitat Municipal Descentralitzada. Que ningú es confongui». De fet, en la petició de crear aquest organisme autònom «arribarem fins al final», per molt que «cada cop que en parlem amb l’Ajuntament (interessa arribar a un acord amb el consistori per fer més planera la reivindicació d’una EMD davant la Generalitat, administració que l’ha d’aprovar) ens topem amb la paraula sostenibilitat econòmica. I quan em diuen això em poso molt nerviós. Perquè a més d’una memòria històrica dels greuges per dèficit d’inversions que hem fet també n’hem realitzat una altra d’econòmica». I segons les dades resultants, «només amb la recaptació dels guals que es posarien en marxa i de la recaptació d’aparcaments l’EMD ja es podria posar en marxa. És clar que necessitaríem més, però és que amb l’EMD ja podríem interactuar directament amb la Diputació, el Consell Comarcal i la Generalitat de cara a rebre subvencions. Unes subvencions que l’Ajuntament de Tarragona no ens donarà, perquè ja en té prou en sortir del pas».

J.S.