TARRAGONA 21

Un moment de la roda de premsa d’aquest migdia. Foto: Tarragona21

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat percialment un recurs presentat per la Companyia Logística d’Hidrocarburs CLH contra l’ajuntament de Tarragona i la Generalitat i ha anulat no només el Pa de Millora Urbana 40, que estipulava el seu trasllat de la zona on es troba ubicada (als terrenys de l’antiga CAMPSA), sinó també la totalitat del Pla General Urbanístic de Tarragona (POUM). En roda de premsa d’urgència, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha precisat que el planejament “seguirà vigent perquè es presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem” (una iniciativa que espera també dugui a terme el govern autonòmic) i ha carregat amb duresa contra l’empresa i el magistrat de la sala del contenciós administratiu del TSJC, del que ha arribat a dir que “s’ha tirat de la moto”.

“El jutge s’inventa la necessitat de presentar un informe d’hidrocarburs que ningú ens va dir mai que era necessari”, ha etzibat a l’hora d’argumentar les causes que han portat a tombar el pla general. “La sentència afirma que el POUM està ben elaborat, justificat i informat. I avala l’estudi econòmic i financer considerant que està ben detallat. Però tot seguit afegeix una cosa que ens ha sorprès molt, i és que falta un informe d’Hidrocarburs que ni tan sols sabem qui ha de fer perquè no se’ns notifica. Intuïm que correspon al govern central, però no ho sabem”. De fet, ha acabat sent més rotund: “No en tenim ni punyetera idea”.

El que fa el TSJC és anul·lar la signatura que donava la validesa al POUM per part del conseller de Territori així com la seva aprovació per part de la comissió d’urbanisme de la Generalitat el 2013. Per tant els declara nuls i sense efecte jurídic. Mossegant-se la llengua, el batlle ha afirmat que “ningú ens va demanar en cap moment un informe d’aquestes característiques, i això tenint present que a la comissió d’urbanisme també hi ha representació de l’administració central. Però és que ens demanen, a més, un informe que cap llei ni reglament obliga a fer-ho”, explicava Ballesteros, que es mostrava totalment disposat a “elaborar-lo” quan algú els digui qui ho ha de fer. En aquest sentit, el conseller de Territori, Josep Maria Milà, xifrava en 45 els informes externs encarregats durant la redacció del pla general, que es va allargar 13 anys.

Tot seguit, Ballesteros ha acusat CLH “de deslleialtat. Vam parlar amb ells i els vam dir que si calia referíem números” sobre el cost que els suposaria el trasllat. “I el que van fer és presentar un recurs no contra el pla de millora que els afectava, cosa que hauríem entès, sinó contra tot el pla general. Em sembla una barbaritat. No permetrem que CLH es quedi on està de manera permanent. Ha de marxar perquè no ho demanen només els veïns de la zona sinó tots els ciutadans de Tarragona”, ha assegurat. “Aquest pla de millora urbana ve d’època de l’alcalde Nadal, i nosaltres el recollim i l’avalem perquè hi estem plenament d’acord. Això no és una qüestió de partits”, ha volgut fer públic.

“Estem molt decebuts i emprenyats amb l’empresa”, continuava Ballesteros, que deixava clar que en cas de reprendre les negociacions “ara serem nosaltres els que serem contundents”. Com? “Ja veurem si els costos del trasllat han de sortir de l’operació urbanística o no”, reblava, recordant que el terreny alliberat generava “habitatges, equipaments i zona verda”. L’empresa al·legava precisament el dret a “ser indemnitzada per les administracions urbanístiques competents en cas que el valor residual dels terrenys sigui inferior al cost del trasllat de les seves activitats industrials”, segons es llegeix a la sentència.

Què diu la sentència?

Què diu la resolució del TSJC? Pel que fa al pla de millora urbana 40, exposa la demanda de l’empresa segons la qual “l’avaluació econòmica i financera del pla no respon a la realitat del mercat immobiliari (…) donat que les seves previsions sobre l’evolució del preu de la vivenda s’han demostrat errònies, en preveure en el futur amplis creixements mitjans en termes reals, així com que la crisi i la baixada de preus durarà cinc anys”. En aquest sentit, tot i reconèixer que el pla contempla l’impacte de la crisi immobiliària del període 2007-2012, el tribunal afirma que s’ha practicat “una prova pericial constradictòria d’un arquitecte superior”, els resultats de la qual “no han estat eficaçment qüestionats”, i que denoten com “l’execució d’aquest àmbit no és viable econòmicament, en obtenir-se un valor actual net equivalent al valor residual del sol de -58.053.648 euros, que seria ben similar, de -51.910.847”, d’aplicar-se “l’anomenat mètode dinàmic”.

En l’aspecte que acaba anul·lant tot el POUM, el TSJC parteix del Decret Legislatiu del 2010 segons el qual “simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal, s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats en raó de les seves competències sectorials”. Arribats a aquest punt, fa referència a la llai de 1998 del sector d’Hidrocarburs que atribueix als governs centrals i autonòmics, en funció de les seves competències “la planificació en matèria d’hidrocarburs”. I en el que es refereix a la “coordinació amb els planejaments urbanístics, l’article 5 disposa que la planificació d’unstal·lacions de transport de gas i d’emmagatzament de reserves estratègiques d’hidrocarburs, així com els criteris generals per a l’emplaçament d’instal·lacions de subministrament, hauran de tenir-se en compte en el corresponent instrument d’ordenació de territori, d’ordenació urbanística o de planificació d’infraestructures viàries”. Es per aquest motiu que el tribunal considera “necessària (…) la sol·licitud en el tràmit del planejament (…) de l’informe previ de l’autoritat estatal en matèria d’hidrocarburs”, que no especifica en cap moment.

Per refermar l’anterior, la sentència recull la intervenció d’un “perit processal amb la condició d’enginyer industrial” que va concloure que l’actual ubicació de CLH “es tracta d’una ubicació estratègica, tant per a la recepció de productes com per a la seva distribució i connexió amb terceres empreses logístiques, degut a al seva proximitat amb la refineria, amb una estació de bombeig que serveix d’enllaç amb la xarxa nacional d’oleoductes, amb l’atracament de la gabarra del port de Tarragona, amb el punt d’entrada i sortida de combustible per via marítima i amb les indicades vies de comunicació terrestres”.

J.S.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies