Avui, els responsables de l’APT han celebrat una reunió amb les principals patronals del sector del cereal per informar-los de la situació i de les mesures que el Port de Tarragona esta adoptant per tal de recuperar el ritme normal d’activitat. Foto: Port
L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha reclamat una actitud positiva als treballadors i a les empreses de l’estiba per tal que arribin a un acord “a l’alçada de les necessitats i de les expectatives de futur del Port de Tarragona i del territori”. L’APT es pronuncia, així, a favor d’una solució pactada per sortir de la situació actual de modernització del funcionament del sector de l’estiba a Tarragona, arran dels darrers canvis legislatius. Aquest canvis són la conseqüència de l’aprovació del darrer V Acord Marc Sectorial Estatal de l’Estiba, el passat dia 8 d’abril, que ha suposat un canvi normatiu cap a una major liberalització, la qual cosa implica que treballadors i empreses hagin de dissenyar un nou marc de relacions laborals i d’organització del treball.
El president del Port, Josep M Cruset, ha afirmat que “L’APT necessita que aquest procés s’afronti amb una actitud positiva de treballadors i d’empreses de l’estiba per assolir un acord que respongui a les necessitats i a les expectatives de futur del Port de Tarragona i del territori, amb una organització del treball moderna i transparent que garanteixi uns serveis portuaris eficients i competitius”.
Espais de consens
Davant d’aquesta situació, l’APT ha desplegat els mecanismes d’informació i coordinació per fer el seguiment del desenvolupament del procés de canvis a l’estiba del Port. L’APT ha multiplicat des de la setmana passada els contactes amb representants sindicals de l’estiba i de les empreses estibadores, així com, amb altres sectors implicats: amb les diferents administracions competents, amb els sectors econòmics afectats, membres de la comunitat portuària i agents de la cadena logística per tal de propiciar un clima favorable per a un diàleg que afavoreixi una solució ràpida.
En el marc d’aquests contactes, avui, els responsables de l’APT han celebrat una reunió amb les principals patronals del sector del cereal per informar-los de la situació i de les mesures que el Port de Tarragona esta adoptant per tal de recuperar el ritme normal d’activitat. A la reunió hi ha participat la Llotja de Cereals de Barcelona, ASFAC (Associació Catalana de Fabricants d’Aliments Compostos), AECEC (Asociación Española de Comercio Exterior de Cereales), ACCOE (Asociación de Comercio de Cereales y Oleaginosas de España) i representants de les empreses estibadores que operen cereal al Port de Tarragona.
Mesures per recuperar l’activitat
L’anunci de la liquidació del Centre Portuari d’Ocupació (CPE en les sigles en castellà) ha coincidit amb un període de baixos rendiments de les operacions de càrrega i descàrrega al Port de Tarragona. L’APT ha requerit a les empreses estibadores “que activin els mecanismes necessaris per descongestionar el Port i atendre degudament les càrregues i descàrregues de vaixells que actualment es troben al port i les escales futures, així com altres tasques complementàries com el transport horitzontal i les entregues, d’acord amb les obligacions de continuïtat i regularitat adequades per solucionar aquesta situació”.
L’Autoritat Portuària ha observat com les estadístiques mensuals mostren com la descàrrega de cereals a l’agost ha baixat un 45% respecte al mateix mes de l’any anterior, tot i haver vaixells pendents de descàrrega. Mentre a l’agost de 2021 es van descarregar 633.300 tones, en el mes d’agost passat van ser de 347.800 tones.
El president del Port explica que “el Port és un motor del país i no es pot posar en risc els múltiples sectors econòmics que en depenen. De l’activitat del Port també depenen nombrosos col·lectius professionals de la cadena logística i del sistema productiu, com per exemple, camioners, ramaders i treballadors de centres de producció de l’alimentació, automoció i paper, entre molts d’altres”.
Sectors econòmics en risc
Els contactes mantinguts per l’APT amb administracions, representants dels sectors econòmics i agents de la cadena logística han posat de manifest que alguns del efectes en l’economia són l’augment de preus en els productes finalistes per al consumidor, la pèrdua de llocs de treball en la mateixa operativa, en transportistes autònoms, ramaders, treballadors de centres de producció de l’alimentació, l’automòbil i el paper, entre molts d’altres. I al mateix temps, pot significar la pèrdua d’oportunitats i de tràfics existents, i conseqüentment, pot produir una pèrdua de capacitat de creixement econòmic i de benestar del territori, si el Port no pot fer front als reptes de futur, com per exemple la diversificació de tràfics i l’augment de tràfics.
El Port de Tarragona és el Port de l’Estat i del Mediterrani amb major volum de tràfic de cereals, destinats a la fabricació de pinsos per a animals de granja. Uns 140 milions d’animals de granja de l’hinterland del Port de Tarragona -que inclou Catalunya i Aragó, però també Nord de País Valencià, la Rioja, Navarra i la zona est d’ambdues Castelles- depenen del durant l’any subministrament de cereal des de Tarragona. En el mateixos termes, pels molls de Tarragona entra acer que subministra matèria prima a la indústria de l’automòbil de tot l’Estat i també és la principal porta d’entrada de pasta de paper destinada a la indústria paperera del Camp de Tarragona que fabrica el 50 % del paper higiènic consumit a l’Estat espanyol.
El Port és una baula estratègica de la cadena logística del Nord de la Península Ibèrica i de l’economia de la província de Tarragona, ja que moltes mercaderies i matèries primes que alimenten les indústries i serveis del Catalunya, Aragó i el Camp de Tarragona passen pels molls de Tarragona i necessiten d’un servei que doni garanties de funcionament en temps i forma. Per això, l’operativa de càrrega i descàrrega de vaixells esdevé clau per al futur econòmic del Camp de Tarragona.
Liberalització del sector
L’aprovació del darrer V Acord Marc Sectorial Estatal de l’Estiba el passat dia 8 d’abril ha suposat un canvi normatiu cap a una major liberalització d’aquest sector. L’acord ha hagut de conjugar el nou marc legal del sector de l’estiba amb el compliment de les sentències del TJUE. Unes sentències de 2014 i 2017 en les quals es fallava en contra de l’Estat espanyol per considerar que les barreres imposades per la legislació espanyola, que mantenien l’exclusivitat, vulneren el principi de llibertat d’establiment recollit en el tractat fundacional de la UE.
Des de llavors, cada port ha de concretar una nova organització pròpia, però sempre a l’empara de l’Acord Marc. En aquest sentit, amb el compliment de les sentències del TJUE i de l’Audiència Nacional, el text d’aquest nou Acord Marc garanteix la lliure competència i introdueix millores en les relacions laborals del sector. Entre els canvis introduïts en aquest acord hi ha, entre molts d’altres, la llibertat de contractació de treballadors per part de les empreses i d’organització de la formació per part d’aquestes mateixes empreses.
El cas a Tarragona
En el cas del Port de Tarragona, ha comportat la dissolució i liquidació d’ESTarraco, el Centre Portuari d’Ocupació (CPE, en sigles en espanyol), per part de les empreses estibadores. Aquesta decisió ha anat acompanyada d’una oferta, per part de les empreses, de subrogació de la totalitat dels treballadors. Aquest oferiment de subrogació garanteix la recol·locació de tots els treballadors adscrits al CPE en una de les 5 empreses estibadores que operen en el Port amb el reconeixement i manteniment de tots els seus drets laborals: categoria, salari, antiguitat, etc. Aquest dies està obert un període de consulta amb els treballadors per estudiar els criteris i condicions de subrogació i poder trobar una solució entre les dues parts.
És per aquesta raó que, davant d’aquesta situació, l’APT “reclama una actitud positiva a treballadors i empreses de l’estiba per assolir un acord a l’alçada de les necessitats i de les expectatives de futur del Port de Tarragona i del territori amb una organització del treball que garanteixi uns serveis portuaris eficients i competitius”.
Redacció
Equip de redacció
