TOTS 21

L’equip del Port i de la URV que participa en el projecte. Foto: Tarragona21

‘Ens hem carregat el 50 per cent de la posidònia en determinats llocs del litoral tarragoní, posidònia que permet que les platges segueixin al seu lloc. Si seguim així ens carregarem l’altra 50%’. Així de rotund es mostrava el biòleg Jaume Folch, autor del projecte que han endegat el Port de Tarragona i la URV per regenerar les espècies marines del litoral tarragoní. ‘En 200 quilòmetres de la costa tarragonina no s’ha fet cap acció en els darrers 20 anys per preservar les espècies i tenim un litoral abandonat’, expressava l’expert.

L’acord suposa iniciar, les properes setmanes, la instal.lació de fins a un centenar de biòtops marins en tres punts del litoral de Tarragona ciutat, el Moll de Llevant i la Punta del Miracle, amb la voluntat d’ampliar les accions més enllà i fer-ne un referent internacional.

El Port continua així amb el compromís de sostenibilitat que té marcat en el seu ADN amb la nova presidència de Josep Maria Cruset, un objectiu que comparteix amb la Universitat Rovira i Virgili, que hi posa els coneixements científics a través dels seus experts, que porten anys investigant el litoral tarragoní per començar a revertir la situació.

‘En aquest àmbit no hi ha fronteres físiques, la sostenibilitat no hi entén d’això, i cal actuar pensant en gran’, ha destacat Cruset a l’hora de subratllar que el projecte superarà l’àmbit portuari i el mateix terme de Tarragona. Al seu torn, la rectora de la URV, María José Figueras, ha destacat la voluntat de ‘donar-ho a conèixer a fora de Tarragona. La URV vol ser motor de desenvolupament social, cultural i econòmic i aquest és un exemple i en serà un referent internacional’. Es buscarà la complicitat de la Unió Europea.

El president del Port de Tarragona ha presentat avui el projecte de regeneració d’espècies marines d’interès comercial al Port de Tarragona, acompanyat de María José Figueras, rectora la Universitat Rovira i Virgili, i de Jaume Folch, el representant de l’equip científic Tecnatox i biòleg director del projecte. Aquest projecte és una de les accions incloses dins de l’eix ‘Sostenibilitat Ambiental’ del Pla de Sostenibilitat de Port de Tarragona – Agenda 2030, presentat el passat dia 9 de juliol. Aquesta iniciativa té com a objectiu recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la Posidonia oceànica, coneguda com l’alga de vidrers i la Cymodocea nodosa.

El biòleg Jaume Folch. Foto: Tarragona21

Aquest dimecres, dia 2 de setembre, la nova joint venture iniciava els seus passos amb l’escenificació de com seran els biòtops, que enfonsats al fons marí serveixen de refugi de les espècies marines, calamars, sípies o pops. Tenen dues particularitats, aquests biòtops a diferencia dels habituals, que solen ser de ciment: els del Port són biodegradables i en cinc anys deixaran d’existir integrats al fons marí. A més, estan dissenyants simulant columnes i àmfores romanes, allò que sí existeix i s’ha localitzat les darreres dècades al fons marí tarragoní gràcies a l’existència bimil.lenària del Port de Tarraco/Tarragona.

Es vol també ajudar a l’economia local i que els biòtops siguin visitables per als qui practiquen submarinisme, especialment el de la zona del Miracle.

L’equip que dirigeix el projecte aconseguirà l’objectiu mitjançant la creació d’uns biòtops, unes estructures artificials fetes amb materials naturals que s’instal·laran al fons marí amb la finalitat d’afavorir la reproducció i proliferació d’organismes marins.

S’han escollit tres zones amb les condicions òptimes per instal·lar aquestes estructures i recuperar l’ecosistema. Aquestes ubicacions responen a una
necessitat detectada en espais on les comunitats marines no estiguin plenament desenvolupades o hagin sofert problemes de degradació ambiental. La primera i segona ubicació es troben davant el dic de Llevant i la tercera se situarà a la Punta del Miracle.

Economia circular i patrimoni romà

Els diferents models de biòtops estan inspirats en les troballes fetes a l’antic jaciment dels Carbuncles, una zona al voltant del Port Esportiu, i altres elements del patrimoni arqueològic de Tarragona. Els biòtops representen fragments inspirats en la Torre dels Escipions, amb dimensions de 1,3 x1,3 x 1,3 metres; escenaris amb àmfores, de 1,2 x 0,7 metres; columnes romanes de 40 cm de diàmetre i 1,2 metres d’alt; i diferents tipus de lloses
de 40 x 30 x 0,15 cm.

A cada zona es col·locaran 6 conjunts d’estructures a diferents profunditats, amb un total aproximat de 100 peces individuals per al global de totes les ubicacions. Tots aquests materials són idonis per a contribuir al desenvolupament d’algues de fanerògames i invertebrats marins. La forma, dimensions i disposició de les àmfores, per exemple, és adient perquè les espècies puguin trobar refugi i protecció i facilitar la seva reproducció.

Seguiment i resultats en obert

L’equip científic Tecnatox ha creat un nou concepte denominat “Living Lab”. Es tracta d’un ecosistema social, obert i d’innovació que pretén estimular la interacció i la participació de la societat i dels equips professionals. El “Living Lab” publicarà les accions, material gràfic i audiovisual per donar a
conèixer la vida marina al voltant dels biòtops i així comunicar i informar de l’evolució d’aquest projecte ambiental.

Una eina que integra els processos de la investigació que mostrarà, de forma eficient, els resultats del projecte que busca potenciar i regenerar els hàbitats i espècies del fons marí dins de l’entorn del Port de Tarragona.

Jaume Garcia