.

Carles Pellicer, alcalde de Reus; i Hipòlit Monseny, regidor de Desenvolupament Urbà i Via Pública, durant la roda de premsa d’aquest matí. Al seu costat, dues imatges de l’estat del Pi de Bofarull el 2015 i en l’actualitat. Foto: Tots21

Un dels “símbols icònics de Reus”, tal com l’ha definit l’alcalde, Carles Pellicer, “s’està morint”. Es tracta del Pi de Bofarull, ubicat al camí de l’aeroport a l’antiga carretera de Tarragona i que s’estima té entre 300 i 350 anys de vida. Més enllà d’aquest càlcul dels tècnics, “fa 200 anys que en tenim referències documentals tant en il·lustracions de contes com en poemes. Forma part del nostre paisatge”, argumentava el batlle, que ha donat categoria de notícia de primera plana a la seva extinció convocant una roda de premsa específica sobre aquesta qüestió. Si bé l’any 2015 ja es va detectar una caiguda de la seva vitalitat, l’extrem calor d’aquest estiu li ha donat l’estocada final.

La Generalitat se’n va fer carrèc del seu manteniment des de que l’any 1991 va ser declarat Arbre Monumental de Catalunya. Una etiqueta administrativa que el protegia de la legislació urbanística però que no el garantitzava vida eterna. I això malgrat els tractaments biestimulants, de nudrients triturats i contra la Processionària que se li han donat, així com d’un darrer intent d’airejar la terra que l’envolta per descompactar-la. Una mesura en la qual no s’hi posen massa esperances. “Ha acabat el seu cicle vital. No és una bona notícia”, reconeixia Pellicer. Ara bé, l’alcalde ha anunciat que “el seu llegat continuarà ben viu” gràcies “a un pinet que va créixer al seu costat i que creiem que ha de ser fill seu. A hores d’ara es troba guardat a les instal·lacions dels serveis de jardineria. Té uns 10 anys i medeix entre 1,5 metres i 2 metres. Quan tot hagi passat el plantarem al voltant de la zona on es troba el Pi de Bofarull en un acte que convertirem en festa de ciutat”, anunciava. El Rei ha mort, visca el rei, que dirien els britànics sempre tan pragmàtics.

En l’actualitat Reus disposa de 38 arbres en règim de protecció municipal (7 en espais públics i la resta en privats) i altres dos amb catal·logació supramunicipal. Al del Pi de Bofarull (responsabilitat de la Generalitlat) se li ha de sumar el Pi del Burgà, en aquest cas d’àmbit comarcal. A banda hi ha 300 arbres més Exemplars. Tots ells disposen de diferents graus de conservació davant projectes urbanístics que els afectin. Pellicer ha aprofitat la roda de premsa per informar que des de l’Ajuntament s’actualitzarà el catàleg d’arbres monumentals elaborat el 1999.

J.S.