Barcelona va estar ocupada i sotmesa 2.297 dies durant la Guerra del Francès (1808-1814). La repressió de les llibertats, l’extorsió econòmica amb l’ocupació i espoli de les cases i l’exigència creixent de diners i queviures per les tropes franceses i italianes van dur a una fugida massiva que va reduir la població a la quarta part. ‘Barcelona sota la bota de Napoleó’, llibre del periodista Jesús Conte publicat per Tibidabo Edicions dins la col·lecció Actualitat, recrea com era la ciutat urbanísticament, social i econòmica amb el comerç i les fàbriques tancades, amb funcionaris corruptes caragirats i com mentre una minoria passava el temps lliure en els cafès, el teatre, els balls de carnaval i les rifes, altres milers de ciutadans s’amuntegaven en uns establiments de caritat desbordats.
La capital catalana, ocupada des del 13 de febrer de 1808 fins el 28 de maig de 1814, tancada dins les muralles i en estat de setge perpetu, era governada des de París al marge de la corona imposada de Josep I Bonaparte. Fins i tot va estar annexionada de facto a l’imperi napoleònic durant dos anys (1812-1814). Aïllada i incomunicada de la resta del Principat, els seus habitants assistien incapaços als successius intents dels sometents, l’Exèrcit espanyol i l’armada anglesa per alliberar-la, mentre els patriotes que conspiraven intramurs eren passats per les armes o penjats a la forca.
Alhora que es perseguia qualsevol intent de dissidència amb la pena de mort, la deportació a presons franceses o fortes condemnes al castell de Montjuïc, els comandants en cap francesos assajaven alguns intents d’acostament a la població -ús de la senyera al costat de la bandera francesa, catalanització del Diari de Barcelona i de les actes municipals, encunyació de pessetes a la Seca- tot i que el suposat aperturisme d’Augereau va durar pocs mesos. En realitat, es va obligar als funcionaris i clergues a jurar fidelitat al rei francès i una colla de catalans afrancesats van ser col·laboracionistes amb el règim opressor de l’exèrcit invasor.
Fruit d’una exhaustiva consulta de l’autor en arxius espanyols i francesos i de documents de l’època, amb un llenguatge i un estil periodístic àgil, Barcelona sota la bota de Napoleó sobrevola un període força historiat des de l’òptica bèl·lica, però no prou analitzat pel que respecta al modus de vida quotidià dels seus ciutadans. Un mapa desplegable amb il·lustracions situa l’emplaçament dels escenaris principals de l’ocupació i permet resseguir a dia d’avui i recrear com i on es desenvolupava la vida quotidiana dins la Barcelona intramurs que coincidia amb els barris actuals del Raval i de Ciutat Vella.
La il·lustració de la portada és del reconegut artista Àlex Gallego. L’aval d’Alonso-Cuevillas i Lluís Foix El llibre compta amb dos avals de professionals de prestigi. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat i economista, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, assenyala que “en aquest documentat treball d’investigació històrica, l’infatigable erudit Jesús Conte ens endinsa en una de les èpoques probablement més desconegudes de la història de Catalunya. Durant els 6 anys de dominació francesa es van succeir les execucions sumaríssimes, les arbitrarietats administratives, la repressió, la requisa d’habitatges, aixovar i joies, la persecució de l’església, i de béns. Un relat apassionant que ens convida a passejar pels escenaris tan ben descrits per l’autor. I a reflexionar sobre les injustícies que el nostre poble ha patit i sabut superar. Exercici molt útil per afrontar les noves formes de “submissió”.
Per la seva banda, el periodista Lluís Foix, destaca “una mirada profunda, documentada, sobre la Barcelona intervinguda i assetjada per Napoleó. Jesús Conte recrea la vida ordinària dels barcelonins i les divisions que suscità l’arribada de les idees afrancesades de la Revolució Francesa. Una gran aportació a l’estudi d’un període convuls de la història de Barcelona i de Catalunya”.
L’autor
Jesús Conte (Barcelona, 1954). Foto: Cedida
Jesús Conte (Barcelona, 1954) és llicenciat en Ciències de la informació i escriptor. La seva vida professional s’ha repartit entre l’exercici del periodisme en diversos càrrecs de responsabilitat i la consultoria de comunicació amb despatx propi. Va ser cap de premsa del president de la Generalitat (1998-2003). Guionista de ràdio i TV, ha participat també en tertúlies de TV3 i altres mitjans. És autor de setze llibres, entre altres ‘Tarradellas, testigo de España ‘(Destino, 2011), ‘Les parets parlen’ (Mediterrània, 2000), i ‘La Catalunya a mig fer’ (El Llamp, 1985) i coautor d’Aquell 98. Crònica gràfica i apassionada del tombant de segle’ (Proa, 1998). Amb Tibidabo va publicar anteriorment ‘El canvi del llenguatge’ (1988) i ’10 anys d’Estatut a Catalunya’ (1990). Professor associat de Comunicació a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) entre 2003 i 2014, ha impartit cursos en diverses universitats, institucions i entitats professionals.
Redacció
Equip de redacció
