TARRAGONA 21

Fa uns anys, vaig tenir l’oportunitat de ser alumna de l’escola Oficial d’Idiomes de Tarragona. D’aquella època en guardo molts bons records: el treball immensament gratificant d’aprendre una nova llengua, l’ambient amical amb els companys i les companyes de classe, la gran professionalitat del personal docent… Jo que he dedicat gran part de la meva vida a l’ensenyament, vaig trobar a l’EOI de Tarragona una comunitat educativa viva, dedicada i compromesa.

Hortènsia Grau és diputada i antiga alumna de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

Compromesa no només amb l’objectiu d’una escola d’aquestes característiques, que consisteix en la transmissió i l’aprenentatge de les diverses llengües, sinó també amb els problemes quotidians que ens causava el fet d’estar rellogats en un emplaçament provisional. Mentre arreu de Catalunya la Generalitat construïa edificis nous per a les diverses escoles oficials d’idiomes que es difonien pel territori, a Tarragona sempre hi havia un problema o altre que endarreria el  nostre trasllat a un emplaçament digne.  A l’edifici de la Rambla Nova, en una situació precària, professors i alumnes fèiem el que podíem. Que en aquestes condicions s’aconseguís el principal objectiu de l’establiment, l’aprenentatge, és cosa que cal agrair als professors i professores, i a la capacitat d’adaptació dels que seguíem els cursos.

Quan es van iniciar les obres de l’actual emplaçament a la plaça dels Infants, molts vam pensar que finalment es posaria punt i final als maldecaps i les incomoditats. A Tarragona tindríem el que tants cops  havíem reivindicat, i que la Generalitat ens devia: una escola d’idiomes en condicions. Però aleshores van venir les retallades –les retallades d’aquest govern neoliberal- i van dir que s’havien quedat sense diners per acabar el centre. L’Ajuntament, que no estava disposat que el cas s’allargués encara més anys, va decidir aleshores avançar a la Generalitat els diners que faltaven, les obres es van poder acabar i tots ens prometíem un final més o menys feliç.

Fins que la Generalitat ha fet l’impensable. Amb els diners que li ha deixat la ciutat en préstec ha acabat l’edifici, sí, però alterant-ne absurdament la finalitat ha decidit reservar-se la tercera planta per als serveis territorials d’Economia i Finances. El resultat és que l’Escola Oficial d’Idiomes torna a estar mal ubicada, sense espai suficient per dur a terme les seves activitats amb normalitat.

Ara que ja  no en sóc alumna, em diuen que la biblioteca és més petita que la que havia abans a l’edifici de la Rambla Nova, i que ha calgut encabir llibres i prestatgeries als passadissos. No hi ha laboratori –tot i que l’audiovisual és imprescindible en una escola d’idiomes- no hi ha sala d’actes, no hi ha sales suficients per als professors… No hi ha res del que estava previst posar a la tercera planta. I a això cal afegir que les baixes dels professors no es cobreixen, causant grans perjudicis als alumnes que fan cursos intensius. L’edifici, acabat d’estrenar, no rep un manteniment correcte, i ja ens podem imaginar què significa això en una zona de la ciutat plena de coloms…

La llista podria ser més llarga, però em sembla que el problema s’ha entès prou bé. Si hagués estat per la Generalitat, l’edifici encara no s’hauria acabat. Un cop ha rebut suport extern                    –com si a l’Ajuntament li sobressin els diners- l’ha aprofitat per embotir-hi els seus propis serveis territorials en detriment de les necessitats educatives del centre. La jugada li ha sortit de franc, però el preu el paguen els professors, els estudiants i la ciutat, que avançava l’import de les obres pensant que feia un esforç a favor de l’escola.

Aquesta situació és inacceptable. La llarga història de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona no es mereix un episodi tan absurd com el que ara està vivint. Durant 25 anys, en condicions precàries, ha vetllat per mantenir un servei de qualitat a disposició dels ciutadans i les ciutadanes, i de la Generalitat només ha rebut entrebancs, endarreriments i excuses de mal pagador. I ara, a sobre, el Govern li entra a casa i li inutilitza part de l’espai docent.

Encara són a temps de rectificar. Cal que ho facin, com més aviat millor.

Hortènsia Grau

Diputada i antiga alumna de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona