Una urna electoral, durant les passades eleccions municipals. Foto: Tarragona21
Les eleccions del 21 de desembre oferiran als ciutadans més paperetes per triar que els darrers comicis al Parlament del 27 de setembre de 2015. En total, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat fins a disset candidatures proclamades que es presenten el proper 21-D, set més de les que hi va haver a les darreres eleccions.
D’una banda, hi ha els set partits que actualment ja tenen representació parlamentària –ERC, JUNTSxCAT, Cs, PSC, Catalunya en Comú-Podem, PPC i CUP- i que són hereus dels sis grups parlamentaris que hi havia al Parlament en aquesta legislatura –JxSí, Cs, PSC, CSQP, PPC i CUP. Però més enllà d’aquestes formacions majoritàries, hi ha fins a deu llistes més que també concorren en aquestes eleccions, tot i que la meitat d’elles només presenten candidatura a la circumscripció de Barcelona.
Un dels partits que ha nascut recentment, liderat pel fins ara diputat no adscrit i exdirigent de CDC, Germà Gordó, i que ha rebut el nom de ‘Convergents’ és una d’aquestes formacions que només es presenta a Barcelona. Teresa Pitarch i el propi Gordó encapçalen la llista, que no ha pogut presentar-se a cap de les altres tres circumscripcions.
Al seu costat hi ha partits que sí tenen llista a tota Catalunya i que també són clàssics de les convocatòries electorals però no han aconseguit mai obtenir escons al Parlament. Es tracta dels animalistes i ecologistes del PACMA (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal); la formació altermundista Per Un Món Més Just (PU M+J); o Recortes Cero-Grupo Verde, que a més de les seves habituals reivindicacions en favor de les polítiques socials i els serveis públics, darrerament s’han significat de forma contundent contra el procés independentista.
Diàleg Republicà, marca blanca d’ERC per si la Justícia espanyola invalida la seva candidatura
Dues sigles noves que també presenten candidatura a les quatre circumscripcions són Diàleg Republicà, de la que es fa complicat obtenir informació seva a través de la xarxa. Ara bé, segons ha avançat el diari ‘Ara’, aquesta candidatura és una marca blanca amb gent del partit o propera a les seves llistes, com alternativa per poder accedir igualment al Parlament i portar el seu programa a la pràctica si, pel motiu que sigui, els jutjats o l’Estat invaliden o il·legalitzen la candidatura oficial d’Esquerra que encapçala Oriol Junqueras.
Tal com recull el mitjà barceloní, els republicans van recollir amb molta discreció les 5.000 signatures exigides per la llei electoral per a un partit sense representació parlamentària (un 0,1% del cens). La tasca hauria recaigut sobre un grup reduit de militants, que fins i tot que no sabien exactament a què es destinarien de les firmes.
Tanta és la vinculació de ‘Diàleg Republicà’ amb ERC que, tot i no tenir noms coneguts dels republicans, els quatre noms que lideren les quatre llistes són de militants d’Esquerra i les seves joventuts. Emma Soler, cap de llista per Barcelona, és actualment la portaveu de les JERC a la Catalunya Nord; Cristina Casals, que lidera la candidatura a Tarragona, seria militant de base d’ERC segons l’Ara; Mariona Vilarroya és la portaveu de les JERC a la Bisbal de l’Empordà i és la número u per Girona; i a Lleida, encapçala la llista Pol Oliva, que també seria militant d’ERC a Talarn, segons el diari.
El pla s’ha portat a terme després que les darreres accions judicials i governamentals impulsades des de l’Estat contra l’independentisme hagin fet témer a ERC la possibilitat que les seves llistes acabessin invalidades o il·legalitzades a darrera hora, deixant així els republicans sense opcions per entrar al Parlament. Així, ‘Diàleg Republicà’ només s’activarà i es demanaria el vot per a aquesta llista en cas que la candidatura de Junqueras no fos vàlida.
Aquesta és la seva llista per Tarragona:
A aquesta proposta cal sumar-hi Ciudadanos Libres Unidos (Cilus), una formació d’àmbit estatal, contrària al sistema clàssic de partits, de caràcter centralista i contrari a les reivindicacions dels nacionalismes territorials.
Quatre paperetes més apareixeran a les paperetes del 21-D, tot i que només a la demarcació de Barcelona. D’una banda, Unidos y Socialistas por la Democracia, un partit que propugna “l’esquerra sense nacionalismes” i d’àmbit espanyol; de l’altra, tres formacions d’extrema o de marcat caràcter ultracatòlic, com Democracia Nacional, La Familia Paz y Libertad i Familia y Vida.
Respecte de les passades eleccions del 27-S de 2015, només Guanyem Catalunya-Ganemos ha desaparegut, sense repetir en aquests comicis i sense haver-se convertit en una sigla nova.
ACN
Equip de redacció
