Berjón llença fora el penal a favor de l’Oviedo xiulat al minut 21.
El Nàstic ha llençat per la borda una primera part endreçada, en què s’han avançat gràcies a un penal transformat per Barreiro, i ha acabat perdent per 1-2 en una repetició de l”Alcorconazo’. L’Oviedo, que ja havia desaprofitat un llançament des dels onze metres al minut 21, ha empatat al 71 per mitjà de Carlos Hernández i ha establert el resultat definitiu al temps afegit -per fer-ho més dolorós llavors ja jugava només amb deu homes- gràcies a un penal inventat per Mossa que Níguez ha convertit en el 1-2 definitiu. Els granes es queden on estant després d’haver acaronat durant molts minuts el salt a l’hiperespai de la zona mitjana de la classificació. Els homes de Rodri certifiquen la seva condició del segon pitjor equip a casa (7 punts de 21 possibles) i provoquen un curtcircuit emocional a una afició confiada després de la golejada al Valladolid. Els visitants marxen de terres catalanes amb la seva primera victòria de la temporada fora de casa.
L’encontre ha tingut moltes claus. La primera, els llançaments des del punt de penal. En aquest duel, el primer a disparar han estat els visitants. Al minut 21 Perone ha atropellat un Linares espectacular en el seu repertori ofensiu. Però el quart penal que xiulen en contra dels granes l’ha llançat Berjón als núvols. La presència d’un Dimitrievski sense Jet Lag sota pals s’ha notat perquè li ha guanyat la guerra de nervis al davanter. El macedoni ha entrat a l’alineació titular només hores després d’aterrar procedent del partit disputat per la seva selecció.
Barreiro, a punt de transformar en gol el penal de l’1-0. Aquest és el seu segon gol des dels onze metres, després del de Còrdova. Foto: Tarragona21.
En l’intercanvi de trets, un Nàstic encara sensat ha agraït el retorn de Mossa a la que va ser casa seva durant tres temporades. Al minut 39 el lateral ha caigut en la trampa d’un Uche reaparegut en combat i ha provocat el penal que ha transformat Barreiro. Dos jugadors que, ajudats pel retorn de Tejera després de tres jornades perdudes per lesió, s’han passat els primers 45 minuts foradant una defensa que els perdia de vista amb molta facilitat.
Tanta, que Carlos Hernández ha esdevingut un altre dels protagonistes de l’encontre. Ha vist la primera targeta groga al minut 26, ha estat candidat a veure la segona durant la resta del partit i ha acabat marcant el gol de l’empat al minut 71. Completament sol, a la sortida d’un còrner, dins de l’àrea i sense que cap defensa grana entenguès què estava passant.
La seva expulsió al minut 88 per doble amonestació només a servit per fer més dramàtica la derrota. Amb només deu jugadors, l’Oviedo s’ha tret de la mànega un contraatac de llibre que Mossa ha culminat amb una interpretació escènica que li ha donat el premi d’un penal inexistent. Passaven dos minuts del temps reglamentari i restaven només dos de l’afegit. Suficient com perquè Níguez ensorrés les il·lusions dels locals. I per què el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, explotés al final del 90 minuts. “Si en el penal Mossa es tira ja li val -declarava a Tarragona Ràdio-, amb el que s’estima Tarragona és una llàstima aquesta conducta antiesportiva”.
Pel que fa a la resta, el Nàstic ha jugat probablement la millor primera meitat a casa de la temporada. Joc fàcil i jugadors per fer-lo possible. Al minut 5 una combinació entre Tejera i Delgado havia permès al xilè superar a un Mossa tant fluix en defensa com incisiu en atac i centrar sense que Barreiro ni Perone en poguessin treure profit. Quatre minuts més tard una falta llençada per Tejera sortia llepant el pal dret i al 17 Barreiro robava una pilota a Mossa i engaltava un xut potent però sense fortuna. Els penals han anat canviant les iniciatives en el joc però els tarragonins arribaven al descans amb sensació de tenir dominat el partit.
Les llums s’han anat apagant pràcticament des del primer segon de la reanudació i la il·lusió no ha pogut acabar pagant la factura de tanta arribada visitant. Linares ha portat el pànic per terra mar i aire: al minut 46 un cop de cap seu sortia fregant el pal; al 57 el mateix protagonista obligava Dimitrievski a desviar amb la punta dels dits un llançament enverinat, i al minut 64 un altre cop de cap provocava espasmes a la graderia.
Curiosament el gol de l’empat arribava només tres minuts després que Uche estigués a punt d’ampliar l’avantatge grana engaltant un xut potent que ha sortit a centímetres de la porteria rival. La broma final en temps afegit obliga a encetar la setmana buscant un medicament a la bipolaritat del Nàstic. És a dir, guanyar dos partits seguits i rebre l’alta…
J.S.
Alineacions
Nàstic: Dimitrievski, Suzuki, Molina, Perone, Abraham, Gaztañaga, Tejera (Zahibo, minut 70), Mesa (Jean Luc, minut 85), Delgado (Javi Jiménez, minut 64), Uche i Barreiro.
Banqueta: Bernabé, Javi Jiménez, Zahibo, Juan Muñiz, Jean Luc, Dongou i Pol Valentín.
Oviedo: Juan Carlos, Forlin (Pucko, minut 63), Carlos Hernández, Aaron Niguez, Ramon Folch, Miguel Linares (Valentini, minut 89), Mariga, Christian Fdez, Cotugno, Saúl Berjón (Yeboah, minut 87) i Mossa.
Banqueta: A. Herrero, Varela, Matej Pucko, Y. Yeboah, Valentini, David Rocha i Owusu.
Targetes: Berjón, minut 8; Carlos Hernández, minut 26 i 88 (expulsat per doble amonestació); Linares, minut 40; Gaztañaga (es perd el partit contra el Numància), minut 58.
Gols: 1-0, Barreiro de penal, minut 39; 1-1, Carlos Hernández, minut 71; 1-2, Níguez de penal, minut 90+2.
Equip de redacció
