.

Imatge d'arxiu del Nàstic

Imatge d'arxiu del Nàstic

Si bé és cert que el Nàstic no perd cap partit des del 3 de novembre, l’afició grana comença a necessitar alguna cosa més que empats (set en les últimes deu jornades). Sumar d’un en un ha permès els tarragonins mantenir-se en una posició còmode a la taula, però els caldrà algun argument més si volen lluitar per les primeres places. I en tenen una bona oportunitat diumenge, a les 12 del migdia al Nou Estadi, davant del Sant Andreu.

Per si no hi hagués prou al·licients, els grana tenen l’oportunitat de venjar-se de l’1-0 al camp dels andreuencs en la primera volta; aquesta va ser una de les quatre derrotes del primer tram de temporada. L’equip sembla haver entrat en una bona dinàmica de joc, que té el repte de consolidar fent un pas endavant, contra un rival que ocupa la tretzena posició, amb 26 punts.

Alhora, els homes de Vicente Moreno tenen el repte de conservar el Nou Estadi com a talismà, on tenen un expedient immaculat, amb l’única derrota en la primera jornada davant el Lleida (1-2)

El Sant Andreu, irregular

Al davant, el Nàstic tindrà un rival irregular que arriba a Tarragona després de perdre en camp propi contra l’Ontinyent, penúltim a la classificació. Els barcelonins estan tenint molts problemes per trobar la regularitat aquesta temporada, en què, tot apunta, la seva lluita serà la salvació.

Els quadribarrats han estat capaços del millor, com la victòria a l’Huracán Valencia (2-1) de fa unes jornades; però també del pitjor. I és que no han guanyat a cap dels tres últims classificats: amb empats contra Olot i Prat, avantpenúltim i últim classificats; a més de la ja esmentada derrota contra l’Ontinyent.

Estadístiques favorables

Si tenim en compte els antecedents, de les vuit vegades que Nàstic i Sant Andreu s’han enfrontat a la segona divisió B, els tarragonins en surten clarament beneficiats: amb cinc victòries, dos empat i una derrota del cantó grana. On destaca el triomf del Nàstic, per 2 a 0, l’abril del 2013.

L’àrbitre del partit serà José Romero Pérez, del col·legi murcià.

Joan Marc Salvat