Un Nàstic espasmòdic perd el derbi (1-2)

🔊 Escoltar la notícia

Els aficionats granes, que pràcticament han omplert el Nou Estadi aquest diumenge animats pels set punts de nou possibles arreplegats arreu de la península, viuen una distòpia. És a dir, el contrari de la utopia que a hores d’ara ja suposa veure el Nàstic guanyar a cinc minuts de la Rambla Nova. El setè partit perdut a casa d’onze disputats fa més mal perquè, a més, ha estat davant d’un Reus Deportiu que arribava a l’encontre més necessitat de punts.

Els de la ciutat del costat tornen a passar als tarragonins a la classificació sense fer res més que allò que saben fer: aprofitar les seves virtuts i reduïnt al mínim les seves carències. Els locals, en canvi, són incapaços de reproduir al Nou Estadi tot el que demostren que saben fer fora. Ni pressió, ni bandes, ni joc col·lectiu. Només moviments espasmòdics, com el revulsiu d’Álvaro Vázquez per fer callar amb el seu gol de l’empat els xiulets creixents a la segona meitat. Solucions individuals, basades en noms més que en sistemes, que per si soles no ajuden a generar confiança en una afició que amb l’1-2 a falta de cinc minuts ja abandonava l’estadi.

Els dos equips han sortit al camp acompanyats dels intengrants dels seus respectius equips a LaLiga Genuine, en un gest que ajuda a veure el futbol professional amb ulls tendres, i amb la tercera equipació, que ha fet mal als ulls d’alguns que exigien un derbi amb els colors de tota la vida. La samarreta dels locals reproduïa la bandera de Tarragona i el blau dels del Baix Camp deu tenir explicació per algun dissenyador de màrqueting embogit de psicotròpics. Rodri optava per canviar fitxes respecte a la victòria contra l’Osasuna (0-2), tant per obligació (Eddy Silvestre lesionats deixava pas a Matilla), com per convicció (Javi Jiménez recuperava el lloc per Abraham).

Els primers minuts s’han viscut a la graderia amb intensitat pròpia d’una rivalitat de les d’abans. Tifo de l’afició local, recuperació de la grada d’animació, insults d’aquí cap allà amb advertència per megafonia que la policia no és tonta i les multes piquen a final de mes i decepció pel joc d’uns i altres. El Reus, tocat perquè la baixada de rendiment era notable, ha apostat per la pressió alta i deixar la pilota al rival. Els granes, que hauran de començar a entendre que jugar a casa suposa agafar responsabilitats, han optat pel mateix concepte de partit.

I enmig de la sensació que molta tensió i nervis deixaven el joc sota mínims, la primera ocasió de gol no ha arribat fins al minut 20, quan un Mesa desubicat i desencertat (potser una cosa és conseqüència de l’altre) ha xutat de forma precipitada quan el porter reusenc es trobava a mitja sortida. La pilota ha sortit llepant el pal dret. Al 29 era un llançament de falta per part de juan Muñiz el que creava la il·lusió òptica de gol.

Però no ha estat fins al minut 38 quan realment han començat a passar coses. I dolentes pels tarragonins Juan Domínguez  aprofitava una pilota morta a la frontal de la petita després d’una errada de concentració de Gaztañaga en una sacada de banda i generava els primers dubtes a la graderia.

A la represa, i amb xiulets creixents entre l’afició local, Rodri ha reaccionat al no-res que proposava el seu equip fent entrar Álvaro Vázquez per Tete Morente (minut 55). Després d’una centrada de Kakabadze (minut 66) que ni Dumitru (que ha entrat per Muñiz) ni Barreiro arribaven a rematar, el davanter cedit per l’Espanyol s’ha revaloritzat. Demostrant que vol competir per titularitats i no per minutets (seu va ser el segon gol contra l’Osasuna), el badaloní rematava una excel·lent centrada de Javi Jiménez al minut 72 portant de nou l’esperança a la graderia.

Ha durat fins al minut 85. Vítor Silva ha aconseguit amb un llançament de rosca de traca i mocador clavar a l’escaire esquerra de Dimitrievski l’1-2. El gol arribava només un minut després d’un penalti no xiulat de David Haro sobre un Dumitru que ha apuntat bones maneres. “Estem fotuts. Hem merescut alguna cosa més, hem lluitat fins el final. No ens piten un penal i a la següent jugada ens marquen. Marxes amb cara de tonto”, exclamava Perdomo (que ha reaparegut avui uns minuts després de la lesió) al final del partit. El Nàstic, per ser justos, ha pogut empatar al darrer minut del temps afegit per mitjà d’una acció de Gaztañaga i Dumitriu que ha aturat ben concentrat Eduar Badia. “El Reus ens xuta una vegada i ens la clava a l’escaire. En casa cada cop que ens xuten ens marquen. Serà qüestió de l’atmosfera”, deixava anar Rodri a la sala de premsa del Nou Estadi. Potser la solució passa per la física i no per la tàctica, doncs.

J.S.

Alineacions:

Nàstic: Dimitrievski, Kakabadze, Molina, Suzuki, Jiménez, Gaztañaga, Matilla, Morente (Álvaro Vázquez, minut 55), Muñiz (Dumitri, minut 64), Maikel Mesa (Omar Perdomo, minut 75) i Barreiro

Banqueta: Bernabé, Dumitru, Javi Márquez, Álvaro, Omar Perdomo, Abraham i De Nova.

Reus Deportiu: Edgar Badia, Yoda (David Haro, minut 67), Álex Menéndez, Olmo, Vítor Silva (Íñiguez, minut 87), F. Carbia, Campins, Juan Domínguez, Atienza, Carbonell (Tito, minut 81) i Máyor.

Banqueta: Santamaria, Iñiguez, J. Cámara, David Haro, Gus Ledes, Tito i Lekic.

Targetes: Atienza (minut 29, es perd el pròxim partit, a casa contra l’Oviedo); Àlex Carbonell (minut 57); Xavi Molina (minut 62); Javi Jiménez (minut 68), David Haro (minut 68); Olmo (minut 90).

Gols: Juan Domínguez, 0-1 (minut 38); Álvaro Vázquez, 1-1 (minut 72); Vítor Silva, 1-2 (minut 85)