Jordi Vendrell va formar part de Zapping Trio, un dels millors grups de versions pop/rock en el panorama nacional, abans d’arrencar el seu projecte com a solista.
Jordi Vendrell (Tarragona, 10 d’abril de 1985) ha estat capaç de guanyar-se la vida sempre amb la música. “Mai m’he dedicat a una altra cosa”, reconeix. Llicenciat en Música Moderna i Jazz -especialitat en baix elèctric- pel Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, des de jove va arribar a la meta, tan llunyana per a altres artistes, de poder dedicar-se professionalment a la seva vocació. Durant vuit anys, -fins la tardor de 2016-, va formar part de Zapping Trio, un dels millors grups de versions pop/rock en el panorama nacional, abans d’arrencar el seu projecte com a solista. “Estàvem -explica- en el millor moment, amb més de 180 ‘bolos’ a l’any, però sentia que m’havia acomodat i tenia inquietud per crear la meva pròpia música; la relació amb els meus companys és excel·lent i em donen suport a mort”.
Aquesta voluntat creativa germina al març de 2016, després d’un viatge ‘iniciàtic’ a les Filipines, on durant tres setmanes escriu la major part dels temes del seu primer EP ‘Live at Church Studios’. A la fi d’aquest any viatja a Londres i decideix establir-se a la capital britànica: “Vaig veure clar que és allà on volia estar”, recorda George Five (nom que fusiona la inicial del seu cognom i el seu número favorit), molt identificat des de jove amb la música anglesa per llaços familiars i culturals.
Amb l’únic contacte artístic d’un bateria amic ja instal·lat a Londres, George fa el pas definitiu i comença a familiaritzar-se amb l’ambient musical anglosaxó a través de jam sessions i open mics (micròfons oberts) on prova com respon el públic al seu material. “La percepció sempre va ser bona”, confirma.
En només un mes d’estada ja comença a actuar gairebé cada cap de setmana com a baixista i també com a cantant; d’aquesta manera assoleix els seus primers contactes en la indústria. No obstant això, va ser un cop de sort el que el porta a conèixer a grans músics de sessió, curiosament jugant a futbol en partits entre aficionats. És així com entra en contacte amb artistes que han compartit escenari amb grans noms com Robbie Williams, Duran Duran, Michael Bublé, James Bay o Jason Derulo.
En aquestes trobades esportius coneix a Kamil, bateria de la banda oficial número un tribut a Oasis al Regne Unit, a la qual s’uneix per tocar durant mig any com a baixista. D’aquesta relació, i dels assajos dels seus temes entre baix i bateria, neix ‘Live at Church Studios’, el primer enregistrament a la qual se sumen dos guitarristes, teclat i cors.
Puresa del so
‘Chaos & Soul’, ‘The Reborn’, ‘Should be Afraid?’ I ‘Live and Let Be’, tot i els consells dels tècnics de fer un ‘fals directe’ com és habitual, es registren 100% en rigorós directe durant dos dies en els mítics estudis. “Vam estar -subratlla l’autor per emfatitzar la puresa del so- tres mesos assajant per arribar-hi i clavar els temes; els meus músics mai s’havien enfrontat a una sessió així “.
Matt Wiggins, col·laborador de mites com U2 o Adele, es va encarregar de les mescles. El treball va ser masteritzat a Abbey Road, un altre dels llegendaris estudis londinencs al costat de Church i Metropolitan, per Chris Wright, mereixedor d’un Grammy, qui està darrere dels èxits d’estrelles com Ed Sheraan. Després de deixar el seu segell en els Church Studios, George Five grava a Barcelona ‘Portrait’, el seu últim single fins a la data, per deixar constància de les seves arrels catalanes, concretament en els estudis Medusa del televisiu Manu Guix (OT).
Equip de redacció
