Imatge de la signatura del conveni. Foto: Cedida
L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, i el gerent de Comaigua, Joaquim Vicens, han signat un conveni marc per establir els termes de cooperació entre el Museu d’Història de Cambrils i l’empresa mixta comarcal que gestiona el cicle de l’aigua.
Tot i que la relació ve de lluny, el Museu d’Història i Comaigua han decidit formalitzar aquesta col·laboració per potenciar aspectes comuns. Amb aquest conveni ambdues parts acorden participar conjuntament en les activitats culturals i didàctiques relacionades amb el cicle de l’aigua, especialment aquelles que estiguin relacionades amb el Museu Molí de les Tres Eres. Aquestes col·laboracions s’aniran concretant amb la redacció d’addendes a aquest conveni marc. El conveni entrarà en vigor a partir de la de demà i la durada serà d’un any prorrogable.
L’acord afectarà positivament i de manera immediata la seu principal del Museu d’Història de Cambrils al Molí de les Tres Eres, ja que permet donar cobertura a l’actual manteniment i neteja de la bassa i les seves conduccions. Fruit d’aquest conveni, ambdues parts estableixen un primer acord de col·laboració mitjançant el qual Comaigua col·laborarà de la forma esmentada. Per la seva banda, el Museu d’Història de Cambrils es compromet a facilitar a la vegada la utilització del Molí de les Tres Eres a Comaigua per la realització d’activitats culturals en coordinació amb l’Ajuntament de Cambrils.
Però el motiu principal del conveni és aprofundir en l’estudi i la divulgació del coneixement de l’ús de l’aigua al terme municipal de Cambrils al llarg de la història. La relació entre l’aigua i les comunitats humanes d’aquest territori costaner del Camp de Tarragona, ha estat clau per assegurar el seu assentament i creixement des de la prehistòria fins a l’actualitat. Per exemple, en totes les vil.les romanes localitzades al terme de Cambrils, es denota un patró d’ocupació idèntic, evidentment sempre al costat d’un punt d’abastiment d’aigua dolça. També a l’Edat Mitja, al tractar-se Cambrils d’una vila reial de la Corona d’Aragó, es coneix almenys des del segle XII, un aprofitament preindustrial hidràulic a través dels molins fariners. En època moderna, les mines d’aigua foren vitals pel desenvolupament de l’agricultura i de la població que se’n beneficiava. Posteriorment, fins hi tot l’arribada del ferrocarril al segle XIX, està relacionada amb la facilitat d’abastir de bona i abundant aigua a les primeres màquines vapor que s’aturaven a l’estació de Cambrils, pocs anys abans de l’arribada de l’aigua corrent a les fonts públiques del barri Antic al 1889.
Equip de redacció
