El mosso que va abatre els quatre terroristes de Cambrils deixa el cos pels efectes d’estrès posttraumàtic sever

🔊 Escoltar la notícia

El mosso d’esquadra que la matinada del 18 d’agost del 2017 va abatre quatre dels cinc terroristes que es dirigien al centre de Cambrils amb un Audi A3 per sembrar el pànic a la ciutat ha deixat el cos després que un jutjat del social li concedís el mes passat la incapacitat total. La sentència reflecteix el que, en qualsevol exèrcit modern, es reconeixeria com efecte d’estrès posttraumàtic sever. Era el punt final a una carrera de 17 anys al cos i que intenta, ara, redreçar la seva vida familiar, feta forats des d’aquell dia que va aconseguir també salvar la mossa amb què feia guàrdia a l’entrada del Passeig Marítim. El relat del qui en qualsevol altre país hauria estat un heroi ha estat publicat en un excel·lent article escrit per Jesús García a ‘El País’, amb qui va accedir a mantenir una conversa sempre des de l’anonimat.

El malson d’aquella matinada el va perseguir durant mesos, mentre des de la CUP es parlava “d’execucions extrajudicials” i des del periodisme es falsejava la seva identitat afirmant que era un exlegionari. També l’administratiu. Perquè durant el judici a l’Audiència Nacional, el president del tribunal no va permetre que declarés com testimoni protegit malgrat els esforços del seu advocat. Només va garantir-se que declararia d’espatlles, encara que entre els acusats es trobava un germà dels abatuts i la seva declaració es pot veure per YouTube. “Sempre pot venir un terrorista a matar-me”, explica l’agent al periodista donant fe de les seqüeles psicològiques que li va deixar l’episodi.

La baixada a l’infern va començar ben aviat i set mesos després del tiroteig va demanar el trasllat a la unitat de medi ambient dels Mossos. El nou destí no va funcionar, i tot seguit va demanar la baixa i va iniciar el procés per aconseguir la incapacitat. “Ja no es veia capaç de seguir sent policia”, explica el periodista, i l’agost del 2019 l’Institut Nacional de la Seguretat Social li va reconèixer la incapacitat permanent parcial. Finalment i després de reviure la seva angoixa davant una vintena de metges, es va fer amb la incapacitat permanent total i el dret a cobrar pensió per “accident de treball derivat d’una acció terrorista”. Segons la sentència resolutòria del jutjat del social, a la qual ha tingut accés ‘El País’, l’agent no pot fer front “a situacions estressants” ni desenvolupar “les tasques fonamentals” d’un policia. Alhora, mostra un “temor fòbic” a tot el relacionat amb els fets del 18 d’agost del 2017, té “una concentració limitada” i “ansietat generalitzada”, vivint en permanent “estat d’hiperalerta”.

“Cap policia està preparat per una situació com aquella. Vaig actuar com ho vaig fer perquè estava alerta. Però em podria haver quedat bloquejat. I ara estaria mort”, es confessa l’agent. De fet, lamenta que la formació sobre l’ús de les armes és “escassa”, sobretot per policies d’escala bàsica com ell. En aquest sentit desvetlla com la nit del 18 d’agost, “quan em van donar el subfusell (amb el qual havia fet pràctiques “puntuals” amb anterioritat), no sabia ni com ajustar la corretja. Quan em vaig quedar sense bales (acabant amb el primer dels terroristes que volia matar-lo) no sabia què fer amb ell. No podia llençar-lo a terra, així que me’l vaig posar al coll per tenir les mans lliures” i poder agafar la pistola reglamentària, amb la qual va desfer-se dels altres tres terroristes.

Redacció