TARRAGONA 21

El Morell aposta per la qualitat de l’aire. Foto: Xarxes Socials

Per quart any consecutiu un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encarregat per l’Ajuntament del Morell ha detectat episodis «alarmants» per a la salut de contaminació per benzè i butadiè, compostos carcinogen, però que en situar-se dins una mitja anual per sota del llindar normatiu no és motiu d’actuació de les autoritats sanitàries. L’estudi confirma que el 70 per cent de la procedència dels dos compostos prové del poligon petroquímic nord, situat entre els termes de La Pobla de Mafumet, El Morell, Constantí i Perafort.

Anys enrere, quatre municipis de la zona s’havien sumat a l’estudi, però finalment només continua l’Ajuntament del Morell, molest per quant considera que la resta de municipis s’han plegat a les «pressions i amenaces» de la indústria química.

Experts de la UPC responsables de l’estudi han determinat que entre gener i febrer denguany s’han detectat fins a 71 episodis contaminants que superen el llindar, però com són episodis, no puntuen en una mitja feta les 24 hores del dia i una atra mitjana anual. «Hi ha hagut dies que els episodis han durat tres hores i mitja», ha afirmat Eva Gallego, experta de la UPC que ha treballat en l’estudi.

Els experts i l’alcalde del Morell, Pere Guinovart, han reclamat que es canviï la normativa, pensada per connurbacions com Barelona on els nivells de contaminació són estabes i no fluctuen tant com en poblacions situades al costat de polígons petroquímics, com es el cas del Morell i les altres poblacions del Camp de Tarragona properes als polígons químic nord i sud.

Guinovart ha estat mes directe i ha acusat a la Generalitat de rendir-se «a les pressions del lobby de la química» i de contraatacar amb «contraestudis de la Taula Territorial de la Qualitat de l’Aire per dir que la contaminació no supera la mitja». Els experts i l’alcalde han restat tota credibilitat a aquests estudis, on hi participa també la indústria química i han demanat que es facin de manera independent i es tinguin en compte els episodis punta de contaminació.

L’equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha presentat les conclusions  a partir de nou punts a través de dos receptors. L’anàlisi conclou que el 7 de febrer va ser el dia que es va detectar el valor més alt de butadiè, xifrat en 15,7 ug/Nm3, que correspon a la concentració mitjana de dotze episodis detectats durant unes tres hores i mitja de la jornada. A més, aquest valor també correspon al més alt de freqüència de vent. Pel que fa a les concentracions de benzè, coincideixen en dies i en les mateixes quantitats d’hores, però en aquest cas, la xifra se situa en 35,6 ug/Nm3. Aquestes puntes suposen que se superin la mitjana màxima anual que és de 2 i 5 respectivament.

L’informe també registra els episodis d’olor procedent dels controls socials, el 60 i 70% dels quals procedeixen del polígon nord. En aquest apartat, s’indica que els receptors situats al magatzem municipal i el carrer Nou són els que han tingut més impacte, atès que són els més propers a la plata de producció d’1,3-butadiè. En contra, l’impacte a l’institut El Morell i a l’escola Ventura Gassol ha estat quatre vegades inferior.

Cel Net

D’altra banda, des de l’entitat Cel Net, que col·labora en l’estudi del Morell, es denuncia que per quarta vegada, els estudis demostren que la contaminació emesa per les indústries del polígon nord del complex petroquímic del Camp de Tarragona «segueix sent una problemàtica no resolta». Es segueixen detectant episodis repetits on compostos com el benzè, l’1,3 butadiè o el biacetil superen «de manera alarmant els límits desitjats per garantir una bona salut de la població i el territori».

Una vegada més, des de la Plataforma es constata, que els resultats «remarquen la manca d’informació absoluta de la que disposa la població i les administracions locals sobre quin és el causant d’aquests episodis».

A la vegada, es denuncien «les estratègies de pressió que últimament certes empreses del complex petroquímic estan utilitzant com a eina de neutralització de la demanda col·lectiva d’un control verídic, exhaustiu i transparent de la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona».

Per últim, la plataforma visibilitza la «decepció» vers la Generalitat de Catalunya i la Taula Territorial de la Qualitat de l’aire que consideren que no ha tingut cap més utilitat que «dilatar en el temps la resolució de la problemàtica, buscant quedar bé amb les empreses i evitant l’alarma de la població i la demanda de solucions».

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies