El fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, durant una reunió amb els fiscals superiors. Foto: ACN
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha mort aquest dissabte als 65 anys després d’haver estat ingressat d’urgència en una clínica de Buenos Aires en la que havia estat atès d’un procés infecciós greu. Maza havia viatjat a l’Argentina per participar a l’assemblea general ordinària de l’Associació Iberoamericana de Ministeris Públics (AIAMP), del 15 al 17 de novembre, i on havia estat nomenat nou secretari executiu de l’AIAMP. El fiscal general de l’Estat es va començar a sentir indisposat fa un parell de dies i ahir els metges van aconsellar el seu ingrés hospitalari per ser atès “d’un procés d’infecció”. Segons informa TV3, Maza patia un problema renal i una infecció generalitzada, que s’ha agreujat per la seva condició de diabètic, segons fonts del govern argentí.
La primera reacció del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha estat via tuit: “El meu reconeixement i agraïment per una vida de treball al servei de l’Estat”, ha piulat.
Una de les últimes aparicions públiques de Maza va ser el passat 30 d’octubre per informar que la Fiscalia s’havia querellat contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers del Govern per delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
Tuit del ministre de Justícia confirmant la mort de Maza.
Llicenciat en Dret i Història per la Universitat Complutense de Madrid, Maza va ingressar a la carrera judicial el 1975 i fiscal el 1978, on es va destacar com el primer de la seva promoció. Al llarg de la seva trajectòria, el magistrat i criminòleg s’ha identificat com un jutge conservador, i fins i tot en els anys noranta va ser portaveu de l’associació conservadora Unió Judicial Independent (UJI).
Maza (home molt proper al ministre de Justícia, Rafael Català) va prendre les regnes de la fiscalia el 25 de novembre de l’any passat. Va imposar Manuel Moix, molt pròxim al PP, al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció, fins que va haver de dimitir l’1 de juny acorralat pels vincles amb Panamà. A partir d’aquest moment, la Fiscalia ha acabat jugant un paper fonamental en la defensa de les tesis legals del govern de Rajoy en temes com la corrupció o la crisi catalana.
ACN/Redacció
Equip de redacció
