.

.

TOTS 21

La derrota del Nàstic aquest dissabte contra el Villareal B, que el deixava sense ascens a Segona Divisió A conseqüència entre altres coses d’un arbitratge discutible, ha tingut almenys un aspecte positiu  A la denúncia del president grana, Josep Maria Andreu, per la negligència de la federació a l’hora d’organitzar unes eliminatories de play-off venudes com si fos un mercat persa a Galícia, si ha sumat aquest diumenge el fil de Twitter d’Álex Quintanilla. El defensa grana ha fet una exposició brillant en la qual argumenta no només la incapacitat de l’organització encapçala per Luis Rubiales per crear unes regles de joc justes per a tots en la que hauria de ser la seva nineta dels ulls, sinó que també carrega contra la seva incapacitat per dotar a la 1RFEF una font d’ingressos de la qual se’n pugui beneficiar els clus que la composen.

Amb ànim de «crítica constructiva» i sense voler entrar en desqualificacions personals, el central del Nàstic dispara al centre de la polèmica. En primer lloc lamenta que, tot i haver aconseguit crear una competició més atractiva que l’antiga Segona Divisió B, la venda de drets televisius es va formalitzar només una setmana abans d’iniciar la lliga regular a una plataforma (Footters) «sense capacitat ni garantia de qualitat mínima d’emissió i a un preu ínfim». Una mala gestió que «devalua el producte» i a la qual cal afegir el fracàs federatiu en vincular patrocinis de cara al Mundial d’enguany a Qatar cap a la 1RFEF.

Fixant el focus en l’explotació de marca de la categoria, Quintanilla critica que «no treballa les xarxes socials, no genera a penes contingut, no crea trafico ni interès, en una competició amb un gran potencial (Depor, Racing de Santander, Racing de Ferrol, Albacete, Castella, Barça B, Nàstic de Tarragona, etc.)».

«La importància de l’afició en les eliminatòries a anada i volta»

Fins aquí l’exposició inicial. El següent pas és el de justificar les raons per les quals «l’organització de la competició ha estat un autèntic desastre. Entre altres, es decideix treure el calendari i horaris amb cadència de 3 setmanes. Els clubs als quals no s’ha aconseguit donar recursos, busquen logística de 35 persones amb 7 dies d’antelació en moltes ocasions». I arriba el moment de parlar del play-off d’ascens. Quintanilla ironitza sobre el qualificatiu de seu «neutral» venut des de la federació,afirmant que elimina «la il·lusió, la passió, el seguiment, la importància de l’afició en les eliminatòries a anada i volta on cada ciutat vol acudir en massa al seu estadi a defensar els seus colors. Això és el FUTBOL. Aquest públic és a més, qui consumeix el producte i el fa rendible i als quals el futbol es deu. I que per cert, aquests esdeveniments de playoff suposen un dels ingressos més importants de la temporada per als clubs (No per a la federació…)», etziba.I com a exemple, dues imatges reveladores:

Quintanilla penja en una de les piulades un retall de premsa en el que s’estima en 70.000 euros el pagat per l’ajuntament la Corunya a la federació per acollir la sèrie d’ascens. I més enllà de quedar a més de 1.000 quilometres de les ciutats amb clubs implicats en l’eliminatòria i d’obligar al Nàstic a comprar 1.500 entrades per evitar (gràcies a incrementar així aforament) jugar el primer partit a casa del Racing del Ferrol, torna a ensenyar una imatge que val més que mil paraules: per desmuntar el mite de la presumpte neutralitat:

A més de considerar una «neglicència molt greu» ubicar en un mateix punts aficionats granes i del Racing (el que va donar peu a enfrontaments entre les dues aficions), Quintanilla desvetlla que van jugar la semifinal i la final «sense ni tan sols poder canviar-nos en els vestuaris de local i visitant de l’estadi” de Balaídos. “La federació no aconsegueix que el Celta cedeixi el seu vestuari local”.

El defensa també té temps per mostrar la seva indignació en el tema arbitral. Ho fa no només reclamant VAR per als partits en els quals els clubs s’hi juguen la vida, sinó també denunciant que «es designen àrbitres sense nivell. Aquests partits, transcendentals per a la viabilitat dels clubs que els juguen, han de ser dirigits per àrbitres contrastats de superior categoria. Espero que siguin crítics i afluixin el corporativisme habitual».

Anima a La Liga i a Piqué a prendre el relleu de la Federació

En l’última part de’aquesta barreja de Filípiques de Ciceró i J’acusse de Zola, Quintanilla va més enllà i anima a La Liga i fins i tot a l’empresa Kosmos de Piqué a prendre el relleu d’una federació que «no pot ser patronal» i ens regulador al mateix temps d’una «competició professional. Altres països tenen almenys 3 categories pro. Aquesta categoria és atractiva i hauria de tenir una patronal que la rendibilitzés». Si la federació «no té capacitat o recursos» hauria «d’apartar-se com més aviat millor». I atenció a la dada, perquè dins d’aquest mateix capítol obre el meló de l’Associació de Futbolistes d’Espanya (AFE. Quintanilla li retreu no haver-se mullat davant del fet que, arran d’aquestes deficiències estructurals, «ara mateix els nostres salaris (en referència als dels jugadors dels clubs que integren la categoria) no estan garantits, no hi ha fons de garantia». Una argument que guanya pas recordant la situació extrema dels seus companys de l’Extremadura

El comiat del fil és una crida als clubs per canviar la tendència actual. I la solució de Quintanilla passa, curiosament, per un projecte que el Nàstic va rebutjar al seu dia posicionant-se al costat de Rubiales, la creació d’una ‘superlliga’ auspiciada per cinc clubs de la categoria:

Redacció