El director del Conservatori de Vila-seca relata per Tarragona21 la darrera trobada amb Joan Guinjoan

🔊 Escoltar la notícia

(A petició de Tarragona21, el director del Conservatori de Música de Vila-seca, Josep Solórzano, relata la trobada que l’estiu de 2018 una delegació de Vila-seca va mantenir amb Joan Guinjoan, recentment finat, per explicar-li el projecte de cicle musical que volien posar en marxa a Vila-seca de la mà de mestre riudomenc. El cicle ha començat el novembre passat i seguirà en 2019).

Joan Guinjoan personalitzava la bonhomia, l’empatia i el talent d’una manera nítida i discreta. El vaig conèixer fa uns quinze anys, quan desenvolupava tasques de director a l’Escola Municipal de Música de Riudoms en algun dels actes commemoratius de l’aniversari de l’institut de secundària que duu el seu nom. Vaig tornar a coincidir en una presentació literària sobre música contemporània amb Agustí Charles i Albert Llanas i vaig comprovar que era un home afable, proper i sincer. De vegades es deixava anar amb una fina ironia, que també podia ser divertida, però al darrera de tot podies notar tota la seva dimensió com a músic i com a persona.

Feia un temps que des de l’Auditori Josep Carreras pensàvem en algun format que posés en valor als creadors actuals, més encara quan teníem converses sobre aquesta qüestió amb compositors molt propers i arrelats al territori. Havíem cregut que noms importants de la creació musical de casa nostra com ara Ramon Humet, Joan Magrané, Josep Maria Guix, Marian Márquez, Xavier Pastrana o Xavier Sans, per anomenar-ne alguns, havien de tenir un espai com el Carreras on escoltar-se. Començàvem a donar forma a un cicle de música que necessitava un nom i que de manera natural ens va dur fins a Joan Guinjoan. Molts dels compositors el sentien com a gran referent, com a mestre i com a figura universal compromesa amb la creació actual.

Després d’uns quants anys sense tenir un contacte directe, totes aquestes sensacions les vaig tornar a corroborar amb la trobada que vam fer al domicili de Guinjoan a Barcelona l’estiu passat amb Josep Maria Pujals, president de la Fundació Auditori Josep Carreras, Joan Magrané, un dels compositors més importants i guardonats de l’actualitat, i jo mateix. Ens vam retrobar amb un home rialler, simpàtic i entranyable, però que alhora ens transmetia una notable fragilitat fruit del seu estat de salut.

Li vam explicar el projecte “Cicle Joan Guinjoan de músiques del nostre temps” i en tot moment ens va mostrar un entusiasme que ens va contagiar. Va ser una llarga conversa on ens va quedar encara més clara la nostra missió sobre la difusió, la pedagogia i la divulgació de la creació actual en el format que havíem dissenyat. Hi va posar un accent especial en la reestrena de la seva obra “A Riudoms” de la mà del Quartet Gerhard i recordo la paraula il·lusió com l’expressió més utilitzada per Guinjoan per definir-ho tot plegat.

Tenia intenció de ser amb nosaltres a la roda de premsa de presentació del cicle que vam fer a la seu de la SGAE a Barcelona, però aquells dies havia estat hospitalitzat. Encara va mostrar moltes ganes de ser-hi en el concert d’obertura del cicle, però tot just havia sortit dos dies abans de l’hospital.

Vam decidir enregistrar el concert en vídeo i àudio de qualitat perquè pogués gaudir d’aquell moment màgic per a nosaltres, intuíem que també màgic per a ell. Tenia plena confiança que tot aniria bé i que el Quartet Gerhard faria una interpretació de la seva obra fidel al que havia concebut quan la va crear.

Després del concert em va trucar diverses vegades per saber com havia anat tot plegat. Estava amb unes ganes immenses de sentir de nou el seu quartet de la mà de quatre músics dels que en parlava molt i molt bé. Fa pocs dies, un cop enllestida l’edició del vídeo, li vam fer arribar.
Ahir el seu fill Francesc ens va comunicar la malaurada notícia del seu traspàs, però també que va poder escoltar la gravació del concert, i que el Quartet Gerhard ho havia entès tot.

Colpits per la mort del mestre, però satisfets de dur a terme un cicle de música, amb el que es va sentir molt il·lusionat, que projecta la figura d’un compositor universal a través de tots els seus, m’atreviria a dir, deixebles, i també per la seva dimensió humana i el seu llegat musical.
Una bonhomia, un talent i una empatia que van brillar fins al final dels seus dies. Tot un regal per als que el vam conèixer.
Descansi en Pau.

Pep Solórzano és director del Conservatori de Música de Vila-seca i programador de l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca

Accediu en aquest enllaç al vídeo del segon moviment d”A Riudoms’, de Joan Guinjoan, interpretat pel Quartet Gerhard.

Més informació sobre el cicle Joan Guinjoan en aquest enllaç.