.

Miquel Àngel Pericàs, director de l’ICIQ.

“És una decisió difícil d’entendre i totalment inesperada”. El director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Miquel Àngel Pericàs, mesura les seves paraules quan es refereix a la decisió de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), depenent actualment del Ministeri de Ciència però mantenint l’estructura directiva de quan encara era Ministeri de Tecnologia, de no renovar-lis l’acreditació d’excel·lència per accedir al programa Severo Ochoa d’ajuts a la investigació. Una resolució que els suposa perdre un milió d’euros en cas que les al·legacions presentades siguin desestimades o quatre milions si al final queden apartats del finançament quatrienal que suposa el programa. “A l’octubre o al novembre haurem de tornar a presentar la sol·licitud per ser inclosos dins del programa”, deixar anar Pericàs fent exercici de contenció verbal i exercint en la mesura del possible la diplomàcia necessària per garantir-se una via de sortida.

“Ens vam assabentar de la decisió  de l’agència el passat mes de juny per unas trucada des del ministeri i ens vam quedar parats i sense entendre els motius pels quals s’havia pres”, explica Pericàs en conversa telefònica amb tarragona21. “Però com no teníem un informe escrit que la justifiqués no podíem fer res més que intentar moure alguns fils polítics. Vam estar en un llimb fins que a final de juny vam rebre l’avaluació escrita dels motius. I, vist el seu contingut, el mínim que puc dir és que els mecanismes d’adopció de les decisions per part de l’AEI han fallat d’alguna manera a l’hora de determinar la nostra excel·lència. I això és preocupant i molt negatiu per la pèrdua de confiança amb la selecció de criteris utilitzat per accedir a un programa com el Severo Ochoa”, explica Pericàs. “Honestament crec que conté elements que són incorrectes, probablement per no haver-se llegit amb deteniment la documentació que vàrem aportar”.

En aquest sentit l’ICIQ va lliurar dos documents. El primer relatiu a les activitats dutes a terme en els darrers quatre anys i el segon amb les seves propostes per als quatre anys vinents. “Pel que fa al passat des de l’AEI no es posaven en la qualitat de la nostra feina sinó que entraven en coses que crec que són menors. En primer lloc deien que el nostre balanç de gènere a nivell d’investigadors principals responsables dels equips de recerca era molt dolent perquè només hi havia una dona liderant els dinou equips que tenim”. Pericàs alcareix que “en realitat són tres, perquè les dues darreres incorporacions s’han dut a terme precisament en el transcurs del darrer programa Severo Ochoa. I això tenint en compte que el balanç de gènere que tenim globalment a l’institut és molt bó, de 40% a 60%”.

Pel que fa al període anterior “l’avaluació també critica les nostres activitats pel que fa a la transferència de coneixement i tecnologia. I ho fa posant focalitzant-ho tot en una qüestió com els contractes de llicència de patents. Nosaltres som un institut que treballa en recerca fonamental, lluny d’estar a punt per entrar al mercat, i una estratègia com aquesta seria suïcida. En canvi -afegeix Pericàs- el que no té en compte l’informe de l’AEI és que hem optat per la creació d’unitats mixtes entre l’ICQT i les empreses que ha funcionat tant bé que som la primera o segona institució espanyola de recerca amb més ingressos obtinguts en la transferència de recerca”.

Deixant de banda que el reconeixement de l’ICIQT és inqüestionable i objectivable tant nacional com internacionalment, Pericàs tampoc acba de comprendree les objeccions al seu document de futur per part de l’AEI. “Argumenten que no tenim objectius ambiciosos perquè tenim poques publicacions conjuntes signades per diferents líders d’equips simultàniament. I diuen que per això no tenim un objectiu comú. El que no entenen és que les grans institucions científiques potencien el lideratge, que en el nostra camp està foclitzat a dues grans qüestions de caràcter social que giren al voltant de la sostenibilitat”. La primera seria “la fotosíntesi artificial”, que té com pretensió final “alliberar-nos dels combustibles fòssils”, i la segona “la introducció del diòxid de carbó recuperat de l’aire dins del cicle químic per mitigar l’efecte del canvi climàtic”.

J.S.