Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes protectores. El temporal d’aquests darrers dies i l’impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent i immoral de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent. No ho fem gens bé.
Un dels problemes més destacables és l’erosió que pateix el litoral. L’informe realitzat pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l’Ebre. El nivell de la mar augmenta a Catalunya de mitjana 3,6cm cada any, perdent cada any les nostres platges entre 60 i 90 centímetres cada any segons la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat ens obliga a replantejar de manera profunda la manera de gestionar les platges a com ho hem fet fins ara.
Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que els nostres municipis, amb el vist-i-plau o passivitat de la resta d’administracions, duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.
Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges. En aquest sentit, les platges són la punta d’un iceberg que cal gestionar en el seu conjunt protegint de manera molt més radical les praderies submarines d’episodis contaminants, arts de pesca encara legals que arrosseguen al seu perímetre, etc. Aquestes praderies fixen la sorra a la plataforma continental de manera molt eficient.
Les restes marines naturals que arriben a les platges no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar una gran quantitat de sorra que es perd o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.
Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d’Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d’una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes (que no absorveixen l’energia, sinó que la deriven a altres punts), o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.
El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. I a casa nostra ja tenim ajuntaments com primer Torredembarra, i ara Tarragona que han començat a posar en pràctica aquesta manera més intel·ligent, eficient i econòmica de gestionar aquest recurs econòmic i social.
També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.
Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral… si volem començar a ser part de la solució i no del problema.
GEPEC
Equip de redacció
