.

Una imatge de la presentació de l’informe aquest matí a la seu deels serveis territorials de la Secretaria de l’Esport. Foto: Tarragona21

El dèficit anual que hauria d’assumir el consistori pel manteniment en el futur de les noves instal·lacions esportives, socials i lúdiques construïdes a l’Anella Mediterrània de cara als Jocs Mediterranis d’aquest estiu estaria al voltant de 91.000 euros. Aquesta és l’estimació que figura en l’estudi elaborat per tècnics de l’INEFC com a pla de viabilitat i proposta de model de gestió de la zona que s’està perfilant a Camp Clar, encarregat conjuntament per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona.

La xifra parteix d’una previsió “conservadora” d’ingressos gràcies a la comercialització per diverses vies d’aquelles infraestructures esportives o factibles d’un doble ús, que els responsables de l’informe creuen amb capacitat de generar fins a 577.000 euros anuals. Aquesta xifra eixugaria bona part dels 668.000 euros en negatiu provinents tant del dèficit d’explotació sistèmic de les instal·lacions (el seu manteniment i personal específic) com dels costos derivats de la creació de l’ens encarregat de posar al mercat el producte ofert per l’Anella.

En aquest sentit, l’informe defensa clarament una gestió pública de les dues utilitats que ressalta dels equipaments. En la vessant estrictament esportiva a partir del ja existent Patronat d’Esports, mentre que d’altra banda defensa la constitució d’un nou òrgan per promocionar, posar en valor i comercialitzar les infraestructures que tenen un caràcter polivalent. En aquest darrer cas els responsables de l’INEFC obren la porta (encara que no es decanten per cap en model en concret) a que sigui la pròpia Fundació dels Jocs la que acabi fent-se’n càrrec després d’una modificació dels seus estatuts.

El document sí que descarta la intenció inicial de cedir la gestió directament a un grup privat, si bé no es posa trabes a que el món empresarial s’incorpori com associats en l’òrgan resultant. Sempre, però, sota al tutela de l’administració pública, garant del compliment dels quatre pilars considerats objectius bàsics del llegat dels Jocs: sostenibilitat esportiva, sostenibilitat social, sostenibilitat econòmica i sostenibilitat mediambiental.

Villamayor: “Dèficit perfectament assumible”

El Comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, assegurava que “amb aquesta previsió d’ingressos provinent d’un informe molt rigoròs veiem perfectament assumible el dèficit de 91.000 euros, si bé tenim l’ambició de que no n’hi hagi”. I més tenint present “tot l’esforç conjunt” entre diferents administracions “per dotar-nos de la segona àrea poliesportiva més important del país” després del de l’Anella Olímpica de Barcelona. “Crec que aquesta estimació demostra que s’ha dut a terme una intervenció adequada, sostenible i planificada a l’alçada del que necessitem, amb uns costos més que raonables”.

Ara bé, Villamayor no ha volgut aventurar res sobre quina serà la decisió final del consistori a l’hora de concretar l’opció de futur. “No actuarem unilateralment”, ha afirmat. Entre altres coses perquè la nova zona resultant de tants valls de llàgrimes “és una comunitat de propietaris”. En aquest sentit ha deixat clar que s’actuarà de braçet “amb la Generalitat, que ha estat un soci fiable i lleial” (amb la voluntat de que també hi pugui figurar la Diputació) i escoltant les propostes que puguin venir dels portaveus dels grups municipals.

Tot ells han estat informats del contingut de l’informe aquest mateix matí abans de la seva presentació en roda de premsa. El document, de fet, ha estat lliurat aquesta passada matinada al representant territorial de la secretaria general de l’Esport, Joan Plana, per part dels seus redactors i n’ha traslladat una còpia de bon matí una còpia per mitjà d’USB a Villamayor.

La Generalitat considera l’Anella un equipament supramunicipal

Plana ha posat damunt la taula un altre dels vessants que explicarien també la necessitat de la constitució d’aquest òrgan encara per escolpir. “Nosaltres creiem que aquest conjunt d’instal·lacions superen l’àmbit estrictament municipal i configurarà el complex esportiu d’àmbit territorial més important del sud de Catalunya. Precisament per això la Generalitat està disposada a formar part de l’ens, fundació o el model decidit per gestionar el post-Jocs. L’entitat dona com per a que la Generalitat s’hi impliqui”. El responsable d’Esports ha precisat que el cost del funcionament del nou Pavelló durant els Jocs serà assumit íntegrament pel govern català, encara que posteriorment “en cas de la constitució d’un nou ens la titularitat ha de passar a ser municipal i la gestió passaria a estar coordinada per les diferents administracions”.

Aquest “equipament de país”, tal com l’ha definit Villamayor, disposa de dues ànimes. La primera respon a un criteri nítid, el de la pràctica esportiva per entitats, clubs i associacions de la ciutat que tenen també un component social. L’altre prové d’aquells usos identificats a l’estudi com susceptibles de ser comercialitzats. La proposta parteix de generar sinèrgies i reforçar la marca de la ciutat per mitjà d’esdeveniments com l’obtenció del Segell de Destinació de Turisme Esportiu, la catalogació dins del sistema SportToury, la designació com a Centre Especialitzat de Tecnificació Esportiva, l’organització d’una Fira biennal de tecnologia i Esport (l’encaix de propostes d’aquest tipus amb l’activitat del Palau de Fires i Congressos ha quedat a  l’aire) o la creació del Museu de l’Esport Mediterrani.

Alhora, l’existència d’un llac artifical i grans àrees a l’aire lliure permeten pensar en una àrea lúdica familiar, embarcadors i zones per aficionats a vaixells de radiocontrol, àrees de restauració. En aquest punt tampoc es descarta la possibilitat de fer concerts a l’aire lliure que no entrin en col·lisió amb la programació, ja estable però d’un caire molt personalitzat per tractar-se d’un recinte tancat, de la Tarraco Arena Plaça.

Les opcions de comercialització parlen també d’obrir portes deles instal·lacions de l’Anella a convencions i actes socials i corporatius, seu d’entitats destinades per la seva activitat empresarial al món de l’Esport o centres de medecina i formació esportiva, aprofitant de pas una ubicació ben connectada i no situada en mig del no-res sinó en un entramat urbà que preveu el desenvolupament d’atractius com IKEA o la Nova Ciutat Esportiva del Nàstic. El que sí que ha quedat clar, en tot cas, és que la rendibilitat ha de venir associada a la capacitat de crear una massa crítica d’assistents (s’ha reiterat la necessitat de fabricar un entorn acollidor per a la visita de famílies), per fer viable, per exemple, un hipotètic canon per a la concessió del servei de la cafeteria del Pavelló, amb capacitat per a 5.000 persones.

J.S.