.

.

TOTS 21

Els promotors han d’oferir una participació del 20% a la població i tenir el «compromís» del 50% de la superfície. Foto: Salvador Miret

El nou decret llei de les energies renovables pretén «minimitzar l’impacte social» dels projectes oferint un paper més actiu de la ciutadania en tot el procés. El text obliga els promotors a informar prèviament a la població de la zona afectada del seu interès, fer una oferta de participació de com a mínim el 20% en el projecte i comptar amb el «compromís» d’almenys els propietaris de la meitat de la superfície afectada. Per retardar les possibles expropiacions forçoses, el decret obliga a comptar amb el 85% dels terrenys per fer la declaració d’utilitat pública. En cas de no tenir aquest nivell d’acord, es podrà activar el procés d’expropiacions igualment un cop es rebi l’autorització energètica.

El decret, que s’aprovarà dimarts vinent al consell executiu, pretén evitar que un territori s’assabenti de l’interès d’un promotor per construir un parc eòlic o fotovoltaic a la zona un cop el projecte surt a informació pública i hi ha poc temps per fer al·legacions.

Oferta de participació del 20%

Així, abans de poder fer la sol·licitud d’autorització administrativa del projecte, els promotors hauran d’acreditar que han anunciat públicament el seu projecte en almenys dos mitjans de comunicació locals o comarcals, i que han fet una jornada pública d’informació i presentació dels seus plans –presencial o telemàtica- amb l’oferta a ens públics i privats locals de participar en almenys un 20% de la propietat o el finançament del projecte.

L’oferta s’ha de dirigir a persones físiques o jurídiques, públiques o privades, del mateix municipi, les localitats veïnes o la comarca. En el cas de les persones físiques caldrà que portin almenys 2 anys empadronades en els municipis, mentre que les jurídiques hauran de tenir-hi el domicili social com a mínim, també, des de fa 2 anys. En el cas de cooperatives o comunitats energètiques un mínim de 50 socis han de complir amb aquest requisit.

Els impulsors del futur parc renovable no caldrà que comptin amb l’acceptació d’aquesta oferta de participació d’almenys el 20% per poder sol·licitar l’autorització administrativa del projecte, però sí que hauran d’acreditar haver-ho intentat.

El «compromís» de la meitat de la superfície

A partir d’aquí, i abans de sortir a informació pública, el projecte també haurà d’haver mantingut un diàleg amb almenys els propietaris del 50% de la superfície afectada. Segons un esborrany del decret, es tracta de comptar amb un document que acrediti «la disponibilitat, o compromís de disponibilitat» dels terrenys. Tot i això, fonts d’Acció Climàtica apunten que no es tracta de comptar en aquesta etapa amb una acceptació formal de venda, però sí d’un compromís de l’interès dels propietaris en formar part del projecte, ja sigui venent, llogant o en règim d’usdefruit.

De fet, la iniciativa d’energia renovable podria acabar tirant endavant si el 50% de propietaris que s’havien compromès a oferir els terrenys s’acaben fent enrere. Però per poder avançar en l’assoliment dels diversos –i llargs- tràmits públics necessaris per rebre l’autorització final, caldria primer que s’hi haguessin mostrat a favor, per anar passant etapes.

Es retarda la declaració d’utilitat pública

Així mateix, i per evitar que els possibles propietaris afectats per un projecte d’energies renovables descobreixin per sorpresa que un promotor vol expropiar-los els terrenys, el decret també pretén retardar el màxim possible la declaració d’utilitat pública dels projectes, que implica l’expropiació forçosa.

En aquest sentit, els promotors hauran d’acreditar que tenen el suport dels propietaris del 85% de la superfície que els interessa abans de poder fer aquesta declaració pública. Si no el tenen, i el projecte aconsegueix superar tots els tràmits administratius i mediambientals, la declaració d’utilitat pública –ergo, l’anunci d’expropiacions forçoses- es faria just abans de l’autorització final.

Segons expliquen des de la conselleria que dirigeix la republicana Teresa Jordà, l’objectiu d’aquest mecanisme és evitar que es presentin projectes i expropiacions sense coneixement dels propietaris i del territori i ajudar a minimitzar les expropiacions forçoses.

L’objectiu, segons el Govern, és aconseguir un model energètic «sostenible i respectuós amb el territori» que es desenvolupi «de forma acordada i amb la cooperació de tots els agents territorials». Així, es reforça la idea del «consens social» i l’objectiu d’aconseguir «garanties d’un tracte just» per a les zones rurals i petits municipis afectats.

En tot cas, tots aquests requeriments no impossibiliten sinó que dificulten que un projecte amb poc consens al territori tiri endavant. Un escenari difícil però que podria arribar a tirar endavant si la promoció va complint tràmits i té el vistiplau de les autoritats públiques i ha superat tots els requeriments administratius, energètics, urbanístics i mediambientals.

Més sòls i projectes petits

El decret també actualitza el tipus de sòls on es poden promoure projectes d’energies renovables, que ja no seran únicament els no urbanitzables. Així s’afegeixen els sòls urbanitzables, tant els desenvolupats com els no desenvolupats, per donar més opcions a les ciutats i zones urbanes de tenir un paper en la transició energètica.

D’altra banda, es prioritzarà el tràmit de les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5MW, promovent un model «d’autosuficiència energètica compartida», en el que les comunitats locals siguin al «centre» de la producció.

El Govern també vol impulsar l’autoconsum, i per això treballa en una modificació del codi civil català per canviar la llei de la propietat horitzontal i permetre que el dret a generar energia es pugui garantir sense necessitat que calgui el suport d’una majoria qualificada dels propietaris d’una finca. També es vol promoure que un propietari pugui tirar endavant aquest tipus d’instal·lacions si són en espais d’ús privatiu.

La mesura s’impulsa en línia amb el canvi que ja es va fer fa uns anys, també al codi civil, per permetre la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics en pàrquings comunitaris.

La modificació, en tot cas, s’ha de tramitar a través de Justícia i implica també l’opinió del Consell de codificació de Catalunya. Per ara, no està clar si s’incorporarà en el decret de renovables o s’aprovarà més endavant.

El Govern també vol que per poder oferir els excedents generats des d’una instal·lació d’autoconsum a la xarxa només calgui estar registrat, i retallar així la paperassa actual.

Més experts al territori i un pla territorial

En el procés de transició energètica, el govern també preveu desplegar una xarxa de tècnics comarcals per «donar suport als municipis» que tenen sobre la taula projectes d’energies renovables. Aquests nous tècnics, que estaran disponibles en els propers sis mesos, també hauran d’ajudar a definir el Pla Territorial Sectorial de Renovables.

Segons expliquen des de la conselleria de Jordà, aquest pla s’haurà d’aprovar durant el segon semestre del 2023, i haurà d’incloure els espais de cada comarca que poden acollir instal·lacions d’energies renovables –o que ja en tenen.

Des d’Acció Climàtica, la consellera Teresa Jordà admet que una moratòria com la que voldria la CUP «no es pot fer» perquè s’ha d’impulsar la transició energètica, però assegura que el decret proposat pel Govern és «el millor» possible. L’actual, apunta la consellera, «incendia» el territori, ja que dona poca veu als ciutadans.

Al departament confien que el decret assolirà un consens dins de l’arc parlamentari, i apunten que és un punt de partida en la creació d’un model energètic català que posi la cohesió territorial com un dels seus eixos prioritaris.

Laura Pous