TARRAGONA 21

D'esquerra a dreta, Jaume Camps, investigador del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la URV; Neus Oliveras, professora de Dret Públic; Mariam Lufti, Alumni de la URV, i Jordi Gil, periodista que ha moderat el debat.

D’esquerra a dreta, Jaume Camps, investigador del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la URV; Neus Oliveras, professora de Dret Públic; Mariam Lufti, Alumni de la URV, i Jordi Gil, periodista que ha moderat el debat.

Què passaria si desaparegués la UE? La pregunta ha estat el punt de partida del debat que s’ha celebrat aquest migdia al campus Catalunya per interpel·lar als joves i estudiants de cara a les eleccions europees del proper 26 de maig.

Les intervencions dels ponents i els estudiants han posat de manifest la crisi d’expectatives amb el projecte europeu, especialment per la resposta i gestió de les institucions europees a la crisi econòmica i a la crisi migratòria. La solució està en canviar les institucions des de dins, segons han convingut els participants a la taula de debat: Jaume Camps, investigador del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials; Neus Oliveras, professora de Dret Públic, i Mariam Lufti, Alumni de la Facultat de Ciències Jurídiques i estudiant del màster en Estudis interdisciplinaris europeus al Col·legi d’Europa de Varsòvia.

La baixa participació dels joves a les eleccions europees (només el 26% van votar a Espanya a les eleccions celebrades el 2014) ha motivat el debat d’avui organitzat per l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu i Europe Direct Tarragona amb la col·laboració de la URV. A través de la participació tant d’estudiants com dels propis ponents, n’han aflorat algunes causes.

D’una banda, el desconeixement del funcionament de les institucions, o, en realitat, el desconeixement de la incidència del que es decideix a Europa sobre el dia a dia de les persones. Estudiants com la Núria han afirmat que fins que no han arribat a la Universitat els seus coneixements sobre la UE “eren molt bàsics i limitats”, a la qual cosa s’hi suma la forma de consum d’informació, bàsicament a través de les xarxes socials.

Els drets assolits i els valors fundacionals de la UE també s’han posat sobre la taula. Una altra estudiant, Karima, ha explicat que els joves de la seva generació donen per assegurats determinats drets, que, en canvi, migrats del Marroc com ella creuen que cal reivindicar: “Jo valoro molt més els drets de les dones, la llibertat d’anar on vulguis sense por, no sentir-te discriminada, vestir-te com vulguis, conduir… perquè la cultura d’on provinc fa que vegi en positiu totes les avantatges de ser europea”.

Precisament els valors s’han posat en qüestió quan no s’han respectat en la presa de decisions i la gestió de les crisis econòmica i de la migració que ha viscut Europa els darrers anys. “Moltes polítiques són contradictòries amb els valors europeus, com ara l’espai Schengen”, ha afirmat una altra estudiant, Lucía.

Tots tres ponents, moderats pel periodista Jordi Gil, han coincidit a donar una resposta unitària a aquest malestar: “El que ens hem de plantejar és com canviem la UE des de dins i com refem l’euro per evitar que les desigualtats siguin encara més grans, perquè tot això afecta a la convivència”, ha resumit Jaume Camps