TOTS 21

La llavor del cafè es caracteritza per un alt contingut en polifenols (amb propietats antioxidants), cafeïna, vitamines, minerals i fitoquímics bioactius amb potencials efectes beneficiosos sobre la salut.Foto: URV

El cafè és una de les begudes més consumides per la població de l’Estat espanyol i la principal font de cafeïna en la població mediterrània. La llavor del cafè es caracteritza per un alt contingut en polifenols (amb propietats antioxidants), cafeïna, vitamines, minerals i fitoquímics bioactius amb potencials efectes beneficiosos sobre la salut. De fet, en els últims anys l’estudi de l’efecte del seu consum sobre la salut cardiometabòlica, càncer i mortalitat ha estat de gran interès.

Amb l’increment recent de la incidència de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer i altres tipus de demències, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV van explorar la possible associació entre en consum de cafè i el funcionament cognitiu. Per això han fet un treball en el marc de l’estudi PREDIMED-Plus amb la participació de 6.427 voluntaris de l’Estat espanyol. Se’ls ha avaluat la funció cognitiva mitjançant una bateria de qüestionaris neuropsicològics que exploren funcions cognitives diverses com la memòria, l’orientació, el registre, la concentració, la velocitat de processament, la cerca visual i l’atenció, entre d’altres.

D’esquerra a dreta: la investigadora Nancy Babio, professora agregada de la URV; la investigadora predoctoral Indira Paz-Graniel, i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV. Foto: URV

Els autors han observat que les persones que consumeixen cafè tenen menys risc de presentar deterioració cognitiva en comparació d’aquelles que no en consumeixen. En explorar aquesta relació per tipus de cafè, han observat una protecció en els consumidors de cafè amb cafeïna, però no en aquells que en consumeixen sense cafeïna. Pel que fa a la quantitat de cafè consumit al dia, els que beuen en dues o més tasses (100 ml), presenten menys risc de disfunció cognitiva en comparació d’aquells que en beuen menys d’una tassa diària. No s’ha trobat relació significativa amb el cafè descafeïnat.

ls autors suggereixen que aquesta associació beneficiosa entre el consum de cafè i la deterioració cognitiva podria ser el resultat de la interacció sinèrgica entre els diferents compostos bioactius presents en el cafè. Així, els compostos fenòlics amb propietats antioxidants podrien ajudar a disminuir l’estrès oxidatiu i la inflamació de les neurones. A més, conjuntament amb altres components bioactius presents al cafè, podrien atenuar la producció d’un pèptid denominat β-amiloide, que sembla que és un factor de risc per al desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer. Així, el consum de cafè podria prevenir el mal neuronal, la sinaptotoxicitat i, per tant, la deterioració cognitiva.

Al mateix treball, els autors també han explorat l’associació entre la ingesta de cafeïna i la funció cognitiva, i han observat que aquells individus amb més ingesta de cafeïna presenten amb menor freqüència deteriorament cognitiu en comparació d’aquells que beuen menys quantitat de cafeïna. Els autors, basant-se en altres estudis, suggereixen que la cafeïna, com que és estructuralment similar a l’adenosina, és a dir, un neurotransmissor amb efectes inhibidors del sistema nerviós central, podria interactuar amb la neurotransmissió en diferents regions del cervell i promoure funcions com la vigilància, l’atenció, l’estat d’ànim i l’excitació.

Considerant els resultats de l’estudi, recomanacions en el consum de cafè i cafeïna podrien formar part de les estratègies per prevenir la deterioració cognitiva en un futur.

El treball, publicat recentment a la revista European Journal of Nutrition, l’ha dut a terme la investigadora predoctoral Indira Paz-Graniel, i l’han liderat la investigadora Nancy Babio, professora agregada de la URV, i  Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, tots membres del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Redacció