.

Protesta dels treballadors de GiPSS

El comitè d’empresa de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), integrat per les organitzacions sindicals Metges de Catalunya (MC), SATSE, CGT i CCOO, manifesta la seva preocupació i el seu enuig “per la situació de conflictivitat laboral creixent que patim els treballadors” d’aquesta empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut (CatSalut), a la qual acusen de “trair” els compromisos pactats amb la plantilla l’any 2008.

Aleshores, totes dues parts van signar l’acord d’adhesió al VII conveni col·lectiu dels centres sanitaris de la xarxa concertada –coneguda com a XHUP–, amb unes condicions afegides més avantatjoses que s’han mantingut en els pactes laborals posteriors.

Ara GiPSS “ens nega part d’aquestes millores laborals” relacionades amb els dies de lliure disposició, al·legant que l’empresa no va sol·licitar l’informe favorable del Departament d’Economia i Finances, imprescindible per donar validesa jurídica a l’acord.

Els treballadors “refusem aquesta excusa, atès que, d’una banda, Economia i Finances és coneixedor del pacte i de les seves repercussions econòmiques, tal com recullen les auditories comptables de l’empresa i els diferents informes dels interventors de la Generalitat, i de l’altra, el CatSalut ha proveït fins ara l’entitat dels recursos econòmics necessaris per satisfer les condicions específiques de la plantilla de GiPSS”.

Aquesta “mala jugada”, com la defineixen els treballadors, ha estat la gota que ha fet vessar el got després d’anys “d’acumulació de retallades de sou i personal, increment de la precarietat laboral, sobrecàrrega assistencial per manca de substitucions i nul interès empresarial” per la gestió dels efectius de la plantilla, com ho demostra el fet que, des de la creació de GiPSS l’any 1992, “no s’ha fet cap pla de recursos humans”, afirmen els treballadors. A tot això, s’afegeix la tisorada del 24% del pressupost a causa de les retallades que ha convertit l’empresa tarragonina en “l’entitat sanitària catalana que més ajustos ha patit durant la crisi”.

Els treballadors de GiPSS “ens sentim enganyats i víctimes de la mala praxi dels responsables de l’empresa” i, per això, “ens plantegem què hem de fer ara. Hem de demandar la direcció de GiPSS, el seu consell d’administració i els seus auditors per no fer correctament la seva feina o, fins i tot, la mateixa Generalitat com a màxima responsable d’aquesta entitat?”, es pregunten.

Demanen que l’empresa faci “el que no va fer fa nou anys. Volem una solució pactada que respecti el que es va negociar i signar en aquell moment. Nosaltres no som responsables de la incompetència empresarial que hem vingut denunciant des de fa molt de temps. Volem respostes i solucions! Volem el que és nostre!”.

Per tot això, s’han adreçat al Departament de Salut, al Síndic de Greuges, a la Delegació del Govern a Tarragona i ara ho faran als partits polítics per trobar una solució “que respecti els nostres drets. Si cal iniciarem mobilitzacions i emprendrem les actuacions que siguin necessàries perquè es faci justícia”.

L’empresa ho nega

En un comunicat enviat aquesta tarda, l’empresa vol deixar palès que “no és conscient” que hi hagi conflictivitat laboral. “S’han pagat tots els endarreriments de la paga extra 2012 i també l’1% d’increment salarial, imports que la majoria d’empreses del nostre sector encara no han pogut fer front”.

En referència a l’aplicació de l’ Acord de 2008, “no s’ha traït cap compromís pactat. La impossibilitat d’aplicació de l’ esmentat acord prové d’una sentència ferma del TSJ de Catalunya de 9 de febrer de 2017 que declara nul de ple dret l’esmentat acord”. El procediment es va iniciar per demanda del sindicat de Metges de Catalunya en què reclamaven l’aplicació de quatre dies addicionals d’assumptes propis, exclusivament per als facultatius, que es recollien en l’Acord de 2008 i que s’havien deixat d’aplicar per imperatiu legal en virtut del RD 20/2012 .

“La no aplicació de l’acord no és una negativa, és una impossibilitat legal; la sentència derivada de la demanda de Metges de Catalunya contra l’empresa, declara nul de ple dret l’acord, i per tant l’empresa no el pot aplicar perquè estaria contravenint una sentència ferma.